Alfred Wegener i la Teoria de la Deriva Continental

Biografia d'Alfred Wegener

Alfred Wegener va néixer a Berlín l'1 de novembre de 1880 i morí a Eismitte, Groenlàndia, el 15 de novembre de 1930. Fou un meteoròleg alemany que el 1912 va proposar la teoria de la deriva dels continents, en la qual defensava que els continents d'ambdós costats de l'oceà Atlàntic s'estaven separant. El 1915, Wegener va publicar la teoria segons la qual, fa aproximadament uns 200 milions d'anys, havia existit un supercontinent gegant, Pangea, que es va disgregar.

Teoria de la Deriva Continental

Les idees bàsiques d'aquesta teoria són les següents:

• En el passat, totes les terres emergides van estar unides configurant un gran continent que es va denominar Pangea (de pan, “tota” i geo, “Terra”).
• Aquest supercontinent es va dividir i els fragments resultants es van desplaçar sobre els fons oceànics i van donar lloc als continents actuals.
• En el front d'avanç dels continents es formarien unes “arrugues”, que són les serralades.

Per a Wegener resultava innegable el desplaçament dels continents, però tenia molts dubtes sobre l'origen de les forces que el causaven. No obstant això, la insistència de diversos científics el va impulsar a suggerir dues possibles causes:

• La fugida polar, o força centrífuga deguda a la rotació terrestre, que desplaçaria els continents cap a l'equador.
• La frenada mareal, provocada per l'atracció del Sol i la Lluna, que seria la responsable del moviment de l'escorça terrestre cap a l'oest.

Proves de la Teoria de Wegener

Ajustament dels continents: Les formes de les costes de Sud-amèrica i l'Àfrica encaixen gairebé perfectament, suggerint que alguna vegada van estar units.

Fòssils: S'han trobat fòssils d'organismes semblants en continents separats, com els Mesosaurus al Brasil i l'Àfrica, indicant que aquests continents alguna vegada van estar connectats.

Estructures geològiques semblants: Les roques i cadenes muntanyoses en costats oposats dels oceans Atlàntic i Índic tenen similituds, com les muntanyes Apalatxes i Caledonianes, donant suport a la idea que els continents estaven junts.

Glaciacions del passat: Evidències de glaciacions en llocs càlids, com l'Índia i l'Àfrica del Sud, suggereixen que els continents van estar en posicions més properes als pols.

Paleoclima: Registres fòssils i geològics mostren canvis climàtics dràstics al llarg del temps, com la presència de plantes tropicals en regions actualment fredes.