L'Alguerès i les Varietats Socials del Català (Xava, Pijo)

Alguerès

Fonètica

• Pronúncia de la vocal neutra [ə] en síl·laba àtona per a les vocals tòniques /a/, /ɛ/ i /e/.
• Canvis en les consonants l, r i d.
• Sensibilització de les oclusives finals.
• Emmudiment de la –r final en polisíl·labs (populà per popular) i reforçament en monosíl·labs (durt, cort).

Morfologia

• Terminació en -o per a la 1a persona del singular del present d'indicatiu.
• Articles: lo, los, la, les.
• No s'utilitza l'article personal (en, na).
• Presència de -n en el plural de mots plans acabats en –e àtona (home -> hòmens).
• En oracions interrogatives, el participi es col·loca davant de l'auxiliar.

Lèxic

• Arcaismes: eixir (sortir), gonella (faldilla), mont (muntanya), morro (llavi).
• Sardismes: arbre de poma (pomera), mestre de fusta (fuster).
• Italianismes: assai (bastant), campanya (camp), almanco (almenys).

Les varietats socials o sociolectes

Certs grups socials adapten la llengua general a la seva particular manera de ser i a les seves necessitats expressives, sigui per diferenciació de classe, generacional, professional, etc.

Varietats castellanitzants

Xava

• Adoptada per persones castellanoparlants que s'han incorporat a l'ús del català, o provinent de famílies bilingües o castellanoparlants.

Trets principals:

• Obertura de la vocal neutra [ə] en [a] (mara per mare).
• No distinció entre les vocals E i O obertes i tancades (sovint pronunciades tancades).
• Ensordiment de consonants sonores (metxe per metge).
• Africació de consonants fricatives (txiular per xiular).
• Pronúncia de [j] en lloc de [ʎ] (iavors per llavors).
• Abundància de castellanismes (pues per doncs).

Pijo

• Varietat associada a classes altes que alternen català i castellà. L'esnobisme pot portar a incorporar mots o expressions d'altres llengües (merci, people, family).

Trets principals:

• Gran obertura en la pronunciació de la vocal neutra [ə] i la [a].
• Tendència a tancar les vocals E i O, similar al castellà.
• Possible ressonància nasal.

Varietats d'edat o cronolectes

Parla adreçada als infants (Baby talk)

• Utilització d'un vocabulari específic (txitxa per carn, tete/a per germà/na).
• Abús de diminutius.
• Construcció de frases en tercera persona (referint-se a l'infant).
• Entonació emfàtica i simplificació fonètica.

Llenguatge dels joves

• Es difon sovint entre tots els parlants, percebut com a modern i amb connotacions positives.
• És una varietat rica i creativa.
• Es caracteritza per un vocabulari específic en camps lèxics relacionats amb les seves activitats, com l'educació (profe, insti) o el lleure (cascos).