Altar de Zeus a Pèrgam: Anàlisi, Història i Significat

Altar de Zeus a Pèrgam: Fitxa Tècnica

Nom:

Altar de Zeus a Pèrgam

Arquitecte:

Desconegut

Cronologia:

188 aC

Localització:

Pergamonmuseum, Berlín

Estil:

Grec hel·lenístic

Materials utilitzats:

Marbre

Sistema constructiu:

Arquitravat

Dimensions:

36,44 m x 34,29 m

L'escola de Pèrgam, que destaca per la seva monumentalitat, és la responsable d'aquest altar tan colossal consagrat a Zeus i la deessa Atena, que lluiten conjuntament contra els gegants.

Anàlisi Formal de l'Altar de Pèrgam

Té unes proporcions gegantines. L'estructura es basa en un enorme pòdium massís (d'uns 7 m d'alt) amb una escala impressionant. Els murs de càrrega del pòdium sostenen una plataforma sobre la qual s'aixeca una columnata jònica que forma una U. Una de les novetats radicava en la "desproporció" aparent entre el pòdium tan elevat i una columnata d'una alça reduïda. Hi predomina la línia recta, i el sistema utilitzat és l'arquitravat.

Espai Exterior i Interior

La planta era pràcticament quadrada i la façana que es conserva donava accés a un pati tancat a l'interior del qual probablement hi devia haver l'altar dels sacrificis. Observant els relleus, l'espectador es veu introduït en un món d'una rica expressivitat, amb figures que es retorcen dramàticament i que en ocasions fins i tot ofereixen escorços que trenquen la linealitat del fris.

Estil Artístic: L'Escola de Pèrgam

Es tracta d'una de les obres culminants de l'hel·lenisme, i la més important de l'escola de Pèrgam. Hi van treballar uns 40 escultors. Van aconseguir crear un estil que se sol anomenar de la "segona escola pergamènica".

Interpretació i Significat de l'Altar de Zeus

Contingut i Significació: La Gigantomàquia

La Gigantomàquia, l'aferrissada lluita entre els déus i els gegants, és el tema principal d'aquest fris. Al cantó est, Atena lluita contra un gegant, aixecant-lo pels cabells, perquè sap que aquest perdrà tota la força quan els peus deixin de tocar-li la terra (Gea, la seva mare). Gea implora pietat a la deessa guerrera tot sortint de la terra i allargant-li un braç. És un gest inútil perquè la Victòria alada s'hi apropa per coronar Atena. Mentrestant, Zeus, amb una musculatura monumental, lluita contra tres gegants. El tema del fris no era casual; permetia fer una extrapolació de la narració a la realitat del regne: el rei de Pèrgam tenia el seu model en el poderós Zeus. Ambdós grups vencedors van aconseguir que la pau i la civilització s'imposessin.

Funció de l'Altar

Èumenes II va fer aixecar aquest monument a Pèrgam per commemorar les seves victòries al Pont i Bitínia. L'altar es feia servir per al culte i servia de recordatori i agraïment a Zeus.