Altar de Zeus a Pèrgam: Art Hel·lenístic i Gigantomàquia

Altar de Zeus a Pèrgam

Catalogació de l'Obra

• Títol: Altar de Zeus
• Autor: Desconegut (Escola de Pèrgam)
• Cronologia: Segle II aC (180-160 aC)
• Estil: Grec hel·lenístic
• Tipologia: Altar monumental
• Materials: Marbre
• Sistema Constructiu: Arquitravat
• Localització: Originalment a Pèrgam (Turquia) / Actualment al Pergamon Museum (Berlín)

Context Històric i Cultural

L'Hel·lenisme es va desenvolupar a partir del segle IV aC, després de la mort d’Alexandre el Gran (323 aC). És l'època en què els generals d’Alexandre es van repartir l’imperi i van imposar formes de govern monàrquiques a Egipte, Àsia Menor (Turquia) i a la mateixa Grècia. Aquesta etapa va durar fins al segle I aC, quan els romans van conquerir aquests territoris. L'Altar de Zeus es va construir a Pèrgam, un dels centres culturals més importants d'aquesta època.

En aquest període es van posar de moda els altars monumentals, la majoria dedicats a Zeus. Aquest és el que es conserva millor i el que té més valor artístic.

Anàlisi Formal de l'Altar

Elements de Suport

L’estructura d’aquest altar es basa en un enorme pòdium massís d’uns 7 metres d’altura, al qual s'accedeix mitjançant una escala impressionant. Els murs de càrrega sostenen una plataforma sobre la qual s’aixeca una columnata jònica que forma una U. Al mig d’aquesta U hi ha una escalinata descomunal. La novetat formal resideix en la “desproporció” entre la columnata i el pòdium, trencant amb els cànons clàssics.

Elements Suportats

Les columnes jòniques sostenen un entaulament i una coberta plana, decorada amb diversos animals mitològics.

Espai Exterior i Integració Urbanística

Aquest altar estava situat a l’Acròpoli de Pèrgam. Trobem tres pòrtics de columnes jòniques que emmarquen l’escala. El tret més destacat és el fris exterior que recorre les parets del pòdium, decorat amb relleus d’una gran expressivitat. Aquest fris té 120 metres de longitud i 2,5 metres d’alçada.

Són alts relleus amb figures que es relacionen dramàticament, creant un ritme violent que s’accentua per:

• Les musculatures en tensió.
• Les formes agitades de les vestidures.
• Les expressions torturades de les cares.

Les figures representades són déus i éssers mitològics, i tots ells han estat identificats gràcies al fet que el seu nom està inscrit en el marc del fris.

Espai Interior

La planta és gairebé quadrada. La façana que es conserva dóna accés al pati tancat. En aquest pati interior era on estava col·locat l’altar pròpiament dit, destinat als sacrificis.

Estil: Colossalisme i Patetisme Hel·lenístic

A Pèrgam hi havia una escola d’artistes que es va desenvolupar en època hel·lenística i es caracteritza per:

• Colossalisme: L'ús de dimensions excessives en les construccions.
• Patetisme: L'ús de gestos i formes exagerades per transmetre emoció i dramatisme.

Es creu que uns 40 escultors d’aquesta escola van participar en l'obra. Tot i que se'n coneixen bastants noms, no es pot identificar qui va fer exactament cada relleu. L'estil es caracteritza pel trencament de l’equilibri i la serenitat de l’època clàssica. Es barregen ordres arquitectònics i s’abandonen els cànons clàssics, donant lloc a la desproporció. Aquesta obra va tenir una gran repercussió i va influir notablement en les obres d’època romana.

Interpretació i Significat

Funció de l'Altar

L'Altar de Zeus tenia diverses funcions:

1. Funció commemorativa: Commemorava les victòries militars d’un rei de Pèrgam (Eumenes II).
2. Funció religiosa: Era un altar d’agraïment dedicat a Zeus.

Símbols: La Gigantomàquia

Destaquen els relleus del fris, que representen la Gigantomàquia (la lluita entre els Déus Olímpics i els Gegants). Al cantó est del fris apareix la deessa Atena. En una altra banda, apareix Zeus lluitant contra tres gegants. Mentre els gegants mostren cares de patiment, Zeus apareix amb una expressió serena. La composició utilitza línies diagonals que creen una forta sensació de moviment i tensió dramàtica.

Explicacions i Lectura Simbòlica

El rei de Pèrgam s’equipara simbòlicament a Zeus. Atena es converteix en la protectora d’aquest rei i li concedeix la victòria. La victòria dels déus sobre els gegants simbolitza el triomf de l’ordre del rei sobre el barbarisme i el caos.

Encàrrec i Recepció

El rei Eumenes II va ser qui va encarregar la construcció d'aquest altar a l’Acròpoli de Pèrgam per commemorar les seves victòries militars.