L'Altar de Zeus de Pèrgam: Història, Anàlisi i Ubicació

Documentació General

• Nom de l'edifici: Altar de Zeus a Pèrgam
• Identificació de l'autor: Desconegut
• Cronologia i època: Segle II a.C.
• Ubicació de l'obra: Pergamonmuseum, Berlín
• Estil: Grec hel·lenístic
• Tipus d'edifici: Altar
• Dimensions: 36,44 m x 34,29 m

Anàlisi Formal

• Material: Marbre
• Sistema constructiu: Arquitravat
• Elements de suport: Els murs de càrrega del pòdium, on s'aixeca l'altar, sostenen una plataforma sobre la qual s'aixeca una columnata jònica en forma de U, amb totes les característiques corresponents com l'esveltesa del fust, la base i el capitell decorat amb volutes.
• Elements suportats: Evidentment, és un element suportat la plataforma que sosté la columnata, així com tot l'entaulament i coberta de la mateixa.
• Espai exterior: A part de l'escalinata que supera el pòdium de 7 metres d'alt, impressiona el fris exterior de les parets del pòdium, amb una longitud de més de 100 metres i amb una alçada de 2,5 m, amb escultures de baix i alt relleu.
• Espai interior: Avui dia no es conserva tot l'altar. De fet, al museu de Berlín només hi trobem la façana mentre que a Turquia, a Bergama, s'hi conserven els fonaments del que fou el tot de l'altar de Zeus, un temple de planta pràcticament quadrada, on la façana coneguda, donava accés a un pati interior.
• Elements decoratius: Observant els relleus del fris, l'espectador s'introdueix en un món d'expressivitat i dramatisme inusual en l'època hel·lenística i més pròxim a l'època barroca. De ritme violent, convulsiu, i accentuat per les marcades musculatures en tensió, sembla que les figures volen fugir del fons.
• Estils: L'altar de Zeus de Pèrgam es tracta d'una de les obres culminants de l'hel·lenisme, així com de l'escola de Pèrgam, que destaca per la tendència monumentalista. L'estil hel·lenístic es caracteritza per la maduresa que adquireix l'art grec clàssic, amb l'ordre i la raó com a eines bàsiques per aconseguir l'harmonia i la bellesa en les construccions, per acabar sent exportat el seu refinament als regnes macedonis, fins a ser absorbit per l'Imperi Romà. L'arquitectura arquitravada clàssica evolucionarà cap a un augment de les dimensions de les construccions.

Interpretació

• Significació i contingut: El tema principal del fris exterior de l'altar és la Gigantomàquia, aferrissada lluita entre déus i gegants. Per una banda Atena combat contra el gegant Alcioneu; per altra banda, Zeus lluita contra tres gegants. El tema del fris no era casual, doncs permetia fer una extrapolació de la mítica narració als regnes terrenals. Així, el rei de Pèrgam s'identificava amb Zeus de tal manera que Atena es convertia en la seva protectora, i evidenciaven la victòria sobre les invasions celtes, així com la voluntat dels reis de Pèrgam de convertir-se en hereus de la cultura atenesa clàssica. Per altra banda, trobem també un fris interior dedicat al fundador del llinatge atàlida, Tèlef, fill d'Heracles.
• Funció: Religiosa. Èumenes II va fer aixecar aquest monument a Pèrgam per commemorar les seves victòries militars.
• Context històric: Durant el temps en què es va construir l'altar de Zeus, època hel·lenística, la mort d'Alexandre el Gran va marcar la història de Grècia amb la seva fragmentació en diversos regnes, traslladant la cultura grega cap a l'orient, com Egipte. La influència grega es va estendre fins a l'últim terç del segle I a.C., quan Roma va aconseguir el domini complet del Mediterrani, absorbint per tant la cultura grega.
• Innovacions, influències i aportacions: L'altar de Zeus, a Pèrgam, fou l'altar més gran de l'antiguitat, seguint l'esquema formal d'aquestes construccions. Tot i això, l'enorme podi i l'escalinata caracteritzen aquesta construcció. A part, el model narratiu de les escenes fan d'aquests frisos un clar precedent de la Columna Trajana.
• Autor: Construït per ordre del rei atàlida Èumenes II, l'obra s'encarregà a l'escola de Pèrgam, taller caracteritzat per la monumentalitat i la teatralitat de les construccions.
• Entorn i integració urbanística: L'altar de Zeus estava construït a la part superior de l'acròpoli de Pèrgam, sobre una terrassa, a la qual s'hi accedia a través d'un propileu. Destruït en part, avui dia només es conserva la façana al Pergamonmuseum de Berlín, i una maqueta de tot el conjunt i el seu entorn urbanístic original.