L'Altar de Zeus a Pèrgam: Història, Art i Significat

L'Altar de Zeus a Pèrgam

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Tipus: Edifici de culte religiós
• Estil: Helenístic
• Ordre: Jònic
• Cronologia: 180-160 aC
• Mides: 36,44 m (est-oest) x 34,29 m (nord-sud)
• Material: Marbre
• Sistema constructiu: Arquitravat
• Localització original: Pèrgam, Turquia
• Localització actual: Façana est al Pergamonmuseum de Berlín

Context Històric

A la mort d'Alexandre el Gran (323 aC), els seus generals es van repartir l'imperi en diversos regnes. La cultura hel·lenística va ser el resultat del mestissatge de l'esperit grec amb les cultures de l'Orient Pròxim. Aquest període comença amb la mort d'Alexandre i acaba amb el suïcidi de Cleopatra VII (31 aC). Durant aquest període, Atenes manté la seva importància, però apareixen nous centres culturals a Orient i diverses escoles artístiques. L'any 190 aC, Rodes va obtenir una gran victòria sobre el rei persa Antíoc III. L'altar es va edificar entre els anys 180 i 160 aC, durant el regnat d'Èumenes II.

Estil Helenístic

Característiques generals:

• El centre de gravetat polític, econòmic i cultural es trasllada de Grècia a Orient.
• Sorgeixen nous centres culturals com Rodes o Alexandria, i Atenes perd importància.
• Proliferació de regnes hel·lenístics amb influència grega.

Característiques de l'escultura:

• Trencament dels cànons de proporció, serenitat i equilibri de l'estil clàssic.
• Composició amb tendència a la teatralitat.
• Composicions dinàmiques i plenes de dramatisme.
• Proliferació de grups escultòrics.
• Recerca de la màxima expressivitat.
• Gust pel realisme.
• Aplicació de la tècnica dels draps molls.
• Tècnica de la còpia.

Descripció de l'Altar

Espai circumdant:

Estava localitzat a la part superior de l'Acròpolis de Pèrgam.

Elements de suport i suportats:

És una de les tres construccions d'ordre jònic més importants. Té una planta quasi quadrada i el sistema constructiu era arquitravat. Constava d'un podi de planta quadrangular de 7 metres d'alçada. Sobre el podi, hi havia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana. A la façana oest del podi, la columnata feia forma d'U i deixava al mig una escalinata de 28 graons.

Decoració escultòrica:

• Parets exteriors: Decorades amb un fris continu d'alt relleu de gairebé 200 metres de llargada.
• Pati interior: Decorat amb un fris de temàtica mitològica dedicat a Tèlef. Al centre hi havia l'altar on es feien els sacrificis.

Significat i Funció

Pretenia ser un símbol de la prosperitat de la ciutat de Pèrgam i de la dinastia Atàlida. Tenia una funció religiosa i commemorativa: Èumenes II va fer aixecar aquest monument per commemorar les seves victòries.