Alzheimer, ELA i Epilèpsia: Informació i Fases d'Evolució

Alzheimer, ELA i Epilèpsia

Alzheimer

La malaltia d'Alzheimer (MA) és la causa més freqüent de demència (69%). La seva prevalença és d’un 6,5% i augmenta exponencialment amb l’edat, obtenint els valors més elevats al voltant dels 90 anys.

La causa principal de la malaltia és desconeguda.

El signe clínic de l’Alzheimer és el deteriorament progressiu de la cognició.

La malaltia d’Alzheimer (MA) és un trastorn neurodegeneratiu progressiu i irreversible, normalment de desenvolupament lent però sostingut en el temps. Les alteracions de la memòria acostumen a ser el primer símptoma en la majoria dels casos. Alteració de la memòria recent.

Més endavant, s’afecten aspectes del llenguatge, habilitats visioespacials, capacitats cognitives, praxis motores i funcions executives. Amb l’evolució de la malaltia, hi ha una pèrdua progressiva d’autonomia en les activitats habituals de la vida diària i en un nombre molt rellevant de pacients apareixen símptomes conductuals i psicològics.

Fases d’evolució de la malaltia d'Alzheimer

• Fase inicial: oblits freqüents dels records més recents, signes d'irritabilitat i cert grau de depressió. A poc a poc, s'accentua la pèrdua de memòria, la manca de percepció dels dèficits i es tenen dificultats per retenir la informació. En les persones més joves, sobretot s'observa que tenen dificultats per treballar.
• Fase moderada: s'afegeix la confusió de llocs i dates i la pèrdua de vocabulari. També són importants les constants repeticions de la mateixa pregunta o acció, així com problemes d'identificació d'objectes comuns, persones conegudes, colors, sons o olors. Sovint els pacients tenen dificultats per manejar objectes d'ús habitual i també pateixen alteracions en la seva manera de ser. Es poden donar casos d'agitació, inquietud, nerviosisme, depressió, irritabilitat, agressivitat, tenir idees paranoiques o al·lucinacions.
• Fase avançada: es produeix un deteriorament important de la persona afectada i es tornarà totalment dependent pel que fa a la seva cura personal (alimentació, higiene i vestir). Perdrà la capacitat per parlar, entendre, caminar i, progressivament, pot acabar adoptant una posició fetal. També és freqüent la incontinència urinària i fecal. Pot arribar a no reconèixer alguns dels seus familiars més propers i a patir crisis epilèptiques. La mort sol ser a causa d'infeccions respiratòries, embolismes pulmonars o sèpsies urinàries.

Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)

L’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) és una malaltia que afecta les neurones del cervell i de la medul·la espinal encarregades de controlar el moviment de la musculatura voluntària. Aquestes neurones deixen progressivament de funcionar i moren, la qual cosa provoca debilitat i atròfia muscular.

• Esclerosi: vol dir “enduriment” i, en aquest cas, s’aplica a la cicatriu que es forma en el teixit nerviós degenerat.
• Lateral: fa referència al conjunt de nervis que se situen a ambdós costats de l’espina dorsal, on es troben moltes de les neurones afectades per la malaltia.
• Amiotròfica: es refereix a l’atròfia muscular (pèrdua de múscul) que es produeix.

Actualment se’n desconeix la causa.

Els símptomes poden ser: debilitat muscular, dificultats per respirar, per deglutir, contraccions musculars anomenades fasciculacions, pèrdua de pes, problemes de llenguatge… Diagnòstic → diagnòstic diferencial.

Actualment no existeix cap cura per a l’esclerosi lateral amiotròfica. Tot i així, existeix un tractament farmacològic anomenat riluzole, que retarda el progrés de la malaltia i perllonga la vida. Assaigs clínics.

Epilèpsia

L’epilèpsia és un trastorn del cervell en el qual grups de cèl·lules presenten excés de descàrregues elèctriques i transporten els senyals de manera sobrepassada.

Aquest trastorn s’associa a determinats símptomes que poden variar en funció del territori cerebral afectat: moviments amb espasmes, fenòmens sensorials, emocions o pèrdues de coneixement, períodes de confusió, fixació de la mirada, etc. Aquests símptomes els pot detectar tant la persona que els pateix com qualsevol altra que l’observi en el moment en què els pateix.

L’epilèpsia pot aparèixer a qualsevol edat. Afecta tant infants com adults, però l’epilèpsia primària acostuma a iniciar-se a edats primerenques de la vida. En un nombre molt reduït de casos, aquells en què no es controla la freqüència de les crisis, i a causa dels seus efectes sobre el sistema nerviós central, pot tenir com a conseqüència una lesió cerebral permanent generadora d’invalidesa i de discapacitat greu.