Amadeu I i la Primera República Espanyola (1870-1874)

AMADEU I DE SAVOIA (1870 - 1873)

Mentre el general Serrano (Unión Liberal) assumia el govern a Espanya, el general Prim va recórrer Europa per entrevistar-se amb totes les monarquies, buscant el millor candidat per ser rei d’Espanya. Finalment, es va decidir per Amadeu de Savoia, fill del rei d’Itàlia, Víctor Manuel II.

Arribada i tragèdia

Amadeu I va arribar a Espanya el 30 de desembre de 1870. Tres dies abans, el general Prim, l'única persona que coneixia i el seu principal valedor, havia estat *assassinat*.

Oposició política i social

Des del principi, Amadeu I va tenir una gran oposició política:

• Els Moderats, liderats per Antonio Cánovas del Castillo, que seguien volent els Borbons i feien una gran propaganda a favor seu.
• L'Església Catòlica.
• El Partit Republicà.
• El Partit Carlista, que volia l'absolutisme i un descendent de Carles Maria Isidre (Carles VII).

Conflictes armats i colonials

El Partit Carlista, a banda de l'oposició política, es va rebel·lar amb armes dins d’Espanya, una revolta que el rei va haver de sufocar amb l’exèrcit.

Cuba va aprofitar el moment de manca de govern després de “La Gloriosa” per sol·licitar la igualtat respecte a Espanya, que feia temps que demanaven. Davant d'una sèrie de revoltes, el rei Amadeu va acceptar les demandes, però les revoltes van continuar i es va haver d’enviar l’exèrcit.

Motius de l'abdicació

A més de l'oposició política i els conflictes armats, el poble d’Espanya rebutjava Amadeu I perquè volien un rei espanyol. A més, la Coalició Governamental, des de la mort de Prim, no es posava d'acord.

Per tots aquests motius, el febrer de 1873 Amadeu I va abdicar. Finalment, l'endemà de l’abdicació, es van convocar Corts per elegir qui tindria el poder executiu, i es va aprovar la I República.

LA PRIMERA REPÚBLICA (1873 - 1874)

Proclamació i inicis

El febrer de 1873, al Congrés, es va votar per àmplia majoria la república, amb el suport del Partit Republicà Federal. Els Moderats volien els Borbons, però creien que encara no era el moment de presentar-los; la Coalició Governamental creia que ja havia trobat el millor candidat per a rei i no en volia cercar un altre.

Aquest partit, amb el president Francesc Pi i Maragall (RF), va començar a redactar una nova constitució basant-se en la del 1869.

La Nova Constitució (Projecte)

La nova Constitució (projecte) tenia una àmplia declaració de drets, amb sufragi universal masculí, religió laica i separació de poders com l’anterior:

• Poder Legislatiu: Farà les lleis i decidirà els pressupostos de l'Estat (Corts, representants del poble).
• Poder Executiu: Acceptarà les lleis (en el context de la Constitució de 1869, corresponia al rei).
• Poder Judicial: Farà complir les lleis amb jutges d’ofici.

La República volia declarar quinze estats independents, però es va quedar amb comunitats. Des del principi, la República va tenir una sèrie de problemes importants, una gran oposició política, i sobretot el problema més gran que va tenir va ser el Cantonalisme.

La Revolta Cantonalista

El Cantonalisme va ser una revolta d'artesans, comerciants i treballadors de la ciutat, contra la poca rapidesa de la República a l'hora d'aplicar les reformes. El govern va enviar l’exèrcit per aturar aquesta revolta.

El president Pi i Maragall no va voler donar aquesta ordre i va dimitir. El va substituir Salmerón, que va acabar amb la revolta enviant l’exèrcit.

Crisi de govern i cop d'Estat

Els principals dirigents d’aquesta revolta van ser condemnats a mort per un jutjat militar. Salmerón, abans de signar les sentències, va preferir dimitir. Quan va dimitir, el va substituir Castelar, que es va autoproclamar president i va començar a governar d’una manera autoritària. Finalment, el van fer dimitir i provisionalment van triar com a president el general Serrano.

Mentrestant, els Moderats van anar a França i es van entrevistar amb el príncep Alfons, fill de la reina Isabel II, i li van oferir la corona, amb la condició de ser un rei conservador i catòlic. Ell ho va acceptar i ho va signar al Manifest de Sandhurst. Així, els Moderats van donar ordre al general Martínez Campos de fer un cop d’Estat a la República, el desembre de 1874, i van instaurar Alfons com a rei (Alfons XII).