Ambients Sedimentaris: Marins i de Transició

Ambients Sedimentaris Marins

Es troben sota les aigües marines i els seus estrats són de tonalitats grises i presenten carbonats. Els estrats solen tenir extensions horitzontals més àmplies i presenten fòssils. Els principals ambients marins són:

Plataforma Continental

Representa la zona que hi ha des del litoral fins al límit submarí del continent, per tant, amb llum, cosa que afavoreix el creixement d'algues i una rica biodiversitat. Les plataformes s'enfonsen cap a l'interior del mar, no són contínues, sinó que estan tallades per canyons que s'endinsen fins als fons abissals.

• Zona proximal: Més propera als continents i influïda per la sedimentació. Trobem partícules grosses com margues. Fòssils bastant abundants, que es presenten sencers.
• Zona distal: Només hi arriben substàncies que estaven en dissolució. Materials més fins que a la zona proximal. S'hi poden trobar fòssils marins.

Talús i Fons Oceànic

Hi arriben les substàncies que es desprenen de la plataforma; hi trobem slumps, que és el que es desprèn de la plataforma i, quan arriben a baix, queden en forma de ventalls submarins. Trobem sorres fines i margues, i també hi pot haver fòssils.

• Corrents de terbolesa: Materials que viatgen canalitzats a través dels canyons submarins, i procedents de les desembocadures de rius, que continuen sota el mar. Aquests materials s'acumulen al peu del talús i formen ventalls submarins. Els materials que s'hi sedimenten són les turbidites.
• Domini pelàgic: Fons del mar on podem trobar margues, trípoli i radiolarites, roques silícies formades per closques de radiolaris.

Ambients de Transició

Zones que limiten amb els ambients continentals i marins, estan subjectes a influències continentals i marines que poden anar variant amb el temps. Estrats amb tonalitats ocres amb formes lenticulars.

• Costaner: Representa el medi de transició de més abast. L'aigua controla el dinamisme, que erosiona, transporta i diposita la sorra en zones litorals. Parlarem pròpiament de platja per referir-nos a la zona que està influïda directament per les onades.
• Deltaic: Els materials arrossegats pel riu són dipositats i posteriorment retreballats per l'aigua del mar, formant deltes. En un delta distingim diversos ambients:
  • Plana deltaica: Zona emergida on es poden alternar ambients palustres i fluvials corresponents als canals.
  • Front deltaic: Forma de talús i es presenta en capes lleugerament inclinades de sorres i llims que van guanyant terreny al mar.
  • Prodelta: És la part més distal i profunda, on se sedimenten llims i argiles, i on hi pot haver molta fauna a causa de les aportacions orgàniques a la desembocadura del riu.
• Albufera: Són llacunes, més o menys allargades en direcció a la costa. Representa una zona poc profunda que pot estar comunicada per un o diversos canals (goles). Els ambients de baixa energia, on es dipositen materials detrítics fins. La vida és molt abundant quant a individus, però hi ha poca biodiversitat a causa de la selecció produïda per les aigües salades.

La diferència entre albufera i aiguamoll és que la primera correspon a un tros de mar que ha quedat aïllat dins de terra i l'aiguamoll a aigües d'origen fluvial i no té comunicació directa amb les aigües marines.

Correlació i Columna Estratigràfica

Columna estratigràfica: Representació d'una seqüència d'estrats en una zona.

Canvis laterals de fàcies: Variació lateral de litologia a causa del canvi d'ambients que es dóna en la superfície terrestre.

Columna estratigràfica: Conjunt d'estrats que s'han sedimentat en un lloc de manera consecutiva.

Discontinuïtats estratigràfiques: Quan la sedimentació no s'ha produït de manera contínua.

• Hiat: Absència de sedimentació entre el sostre d'un estrat i el mur del següent.
• Buit erosiu: Interval de temps representat per materials que es van sedimentar i van ser erosionats més endavant.
• Llacuna estratigràfica: Absència de dipòsits corresponents a un lapse que manquen a causa d'un buit erosiu o un hiat.
• Concordants: Estrats consecutius que es presenten paral·lels. Quan no són paral·lels són discordants.
  • Discordança angular: Pla que separa netament els estrats inferiors amb una inclinació dels superiors.
  • Discordança progressiva: Estrats que canvien d'angle gradualment. Es produeix quan hi ha hagut un plegament o basculament d'estrats, i mentre un extrem tenia lloc erosió o peneplanació de la superfície, en l'extrem oposat es donava sedimentació.

Correlació: Comparació de dues o més columnes estratigràfiques:

• Criteris litològics: Es basen en la composició de la roca, com també la textura, el color, l'estructura sedimentària...
• Criteris mineralògics: Es basen en l'observació de minerals estranys, que es poden trobar presents en determinats estrats de sèries diferents.
• Criteris químics: La presència d'elements químics estranys pot ajudar a fer la correlació.
• Criteris paleontològics: Són els més utilitzats, i es basen en la localització de fòssils, els quals ens permeten correlacionar estrats i també determinar edats absolutes.
• Criteris geofísics: Poden ser paleomagnètics, l'edat absoluta, etc.
• Criteris tectònics: Es basen en la presència de discordances que es produeixen simultàniament en una regió extensa per a materials de la mateixa edat.

Transgressions i Regressions Marines

Transgressió: Ascens del nivell del mar, cosa que comporta una invasió del mar sobre la terra. Una regressió és tot el contrari.