Àmbits d'ús, comunitats i formes de bilingüisme

Àmbits d'ús i factors

Àmbits d'ús: diversos marcs socioculturals en què la llengua s'utilitza (amics, família, escoles). Depèn dels següents factors: individu, tema, intenció i situació.

Normes d'ús

Normes d'ús: cada societat estableix quines varietats lingüístiques són adequades per a cada àmbit d'ús.

Us lingüístic

Us lingüístic: s'adapta a les convencions i a l'ús d'una societat.

Us intencional

Us intencional: apareixen grups socials que qüestionen o rebutgen les normes d'ús; és una forma d'usar la llengua amb una intenció social o política.

Comunitat lingüística

Comunitat lingüística: formada per membres que tenen en comú almenys una varietat lingüística o una llengua; no coincideix necessàriament amb un grup religiós o ètnic.

Consciència lingüística

Consciència lingüística: quan apareix una segona llengua, és important una consciència lingüística per tal d'establir la comunitat. Això implica una lleialtat lingüística.

Pidgin (interllengua)

Pidgin: interllengua que es forma en llocs on hi ha moltes llengües per comunicar-se més fàcilment.

Llengües minoritàries

Llengües minoritàries: és una llengua parlada per un nombre reduït de parlants.

Llengües minoritzades

Llengües minoritzades: és aquella que pateix la interposició d'una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés en els usos dins la pròpia comunitat lingüística.

Bilingüisme

Bilingüisme: és un concepte que sovint s'ha utilitzat pels governants per amagar un procés de substitució lingüística. Hi ha diversos tipus:

Bilingüisme individual

• Bilingüisme passiu (o receptiu): el parlant coneix dues llengües però n'empra una sola habitualment.
• Bilingüisme actiu: coneix i parla les dues llengües.
• Bilingüisme simètric: el parlant domina per igual les dues llengües; si no, és asimètric.
• Bilingüisme instrumental: un individu aprèn una llengua per raons laborals.
• Bilingüisme integratiu: aprèn una llengua per integrar-se dins un nou grup.

Bilingüisme social

Bilingüisme social: quan el bilingüisme individual afecta col·lectius d'una societat. Els parlants d'una llengua es veuen obligats a conèixer una segona llengua; això es coneix com a bilingüisme unidireccional.

Bilingüisme territorial

Bilingüisme territorial: en un país hi ha geogràficament diferents comunitats lingüístiques ben delimitades. Cada una disposa d'una sola llengua pròpia, com en el cas de Bèlgica.

Mite del bilingüisme

Mite del bilingüisme: alguns sectors socials promouen la ideologia que existeixen societats completament bilingües. Molts d'aquests defensors són monolingües. Defensen que la situació del bilingüisme és perfecta i que tot va bé, tot i que la llengua de la societat estigui en procés de substitució.