Amenaces i Xantatge al Codi Penal: Anàlisi Jurídica

Amenaces i Xantatge al Codi Penal

Amenaces greus: Art. 169 CP

Quan es fa referència a les amenaces greus, de mal constitutiu de delicte, ens hem de referir a l'article 169 del Codi Penal (CP). S'ha discutit si el concepte “delicte” a què fa referència el 169 s'ha d'entendre en sentit tècnic o vulgar (qualsevol il·lícit penal que afecta aquest bé jurídic). La doctrina ha arribat a la conclusió que quan el CP parla de “delicte” ho fa en sentit tècnic. Això implica que si el mal és una falta, estarem davant d'una amenaça no constitutiva de delicte.

L'article 169 parla d'uns tipus concrets d'amenaça de causar algun delicte. Si es realitza un mal amb què s'amenaça diferent dels contemplats, no podríem aplicar el 169 i aplicaríem l'article 171.

Perfecció del delicte d'amenaces

Perquè es perfeccioni el delicte d'amenaces, també es requereix que s'anunciï la producció d'un mal i que aquest anunci tingui la qualitat de serietat i fermesa, amb independència de la voluntat de realitzar-lo o no que tingui el subjecte actiu.

Amenaces condicionals vs. no condicionals

El legislador també diferencia la penalitat de l'amenaça en funció de si l'amenaça és condicional o no (les condicionals constrenyen més la voluntat que les no condicionals). Dins de les condicionals, diferenciem segons si la condició es compleix o no.

Amenaces vs. Coaccions: Art. 169 vs. 172 CP

El delicte d'amenaces està regulat a l'article 169 i el de coaccions a l'article 172. Ambdós són delictes que atempten contra la llibertat de la voluntat entesa en sentit ampli (la capacitat de decidir el que volem fer). Però atempten contra aspectes diferents d'aquesta llibertat:

• El delicte d'amenaces atempta contra la llibertat de decidir (constreny la llibertat de voluntat en el moment en què es forma la voluntat, quan s'està prenent la decisió).
• El delicte de coaccions afecta la llibertat d'obrar, d'actuar (quan la persona ja ha pres la decisió de manera lliure, és en el moment d'actuar quan el delicte de coaccions l'afecta, obligant a fer o no fer quelcom).

Amenaces condicionals: Concepte i condicions

Parlem d'amenaça condicional si s'imposa una condició perquè el mal no es produeixi, per evitar la producció del mal s'imposa una condició. Aquesta condició pot consistir en una prestació de contingut econòmic, però també pot ser qualsevol altre tipus de condició (la condició pot ser deguda, lícita, per exemple, “torna'm el que em deus”). Pot ser una condició de fer o de no fer. Es tracta d'imposar una condició de fer o no fer per evitar que el mal es produeixi.

En qualsevol cas, per parlar d'amenaces condicionals, cal que la condició sigui possible de realitzar. És irrellevant la licitud o il·licitud de la condició.

Qualificació de les amenaces (mitjans, grups)

En el cas de les amenaces de mal constitutiu de delicte condicional, tant si es compleix la condició com si no, hi ha una qualificació superior, amb pena superior en grau: les amenaces es qualifiquen quan es fan per escrit, per telèfon o per qualsevol altre mitjà de reproducció. Es tenen en compte els mitjans emprats per realitzar l'amenaça. Existeix la qualificació perquè aquests mitjans tenen major capacitat intimidadora (les amenaces anònimes es fan emprant aquest tipus de mitjans). L'altra possibilitat que l'amenaça s'agreugi és que es faci en nom d'entitats o grups reals o suposats (per exemple, grups terroristes). S'imposa una agreujant en funció de quines es suposen o són reals les qualitats del subjecte actiu (el subjecte actiu és una pluralitat de persones). Tenen major poder intimidador.

Amb independència que concorrin una o dues agreujants, és indiferent, perquè encara que concorrin les dues no suposa un salt en el marc punitiu.

Amenaces no condicionals: Art. 169.2 CP

Juntament amb les amenaces condicionals, l'article 169.2, amb pena més lleu, parla d'amenaces no condicionals. Es fa l'anunci del mal sense que s'imposi una condició. Aquestes amenaces afecten més la tranquil·litat que la llibertat de decidir, perquè no estan relacionades amb les accions i decisions de l'amenaçat.

Tipus qualificat: Art. 170 CP (Amenaces col·lectives)

El tipus qualificat de l'article 170 afecta totes les amenaces de l'article 169 (tant si són condicionals com si no ho són). Aquest article s'aplica si l'amenaça del mal es dirigeix a atemorir una població, grup ètnic, cultural o religiós o col·lectiu social o professional o qualsevol altre grup de persones. El subjecte passiu és col·lectiu. Aquestes amenaces han de tenir entitat objectiva per aconseguir-ho, la gravetat necessària per fer-ho.

Delicte autònom: Art. 170.2 CP (Reclamació violenta)

Juntament amb aquestes amenaces agreujades, l'article 170.2 contempla un delicte autònom pensat per a l'acció de grups armats o terroristes, consistent a reclamar públicament la comissió d'accions violentes per part d'aquests grups armats amb finalitat i gravetat suficient per atemorir un grup de persones. L'article 170.2 es va introduir al CP el 1998. Aquest delicte de l'article 170.2 és un delicte autònom, no és d'amenaces, perquè el comportament típic és semblant a l'apologia, ja que consisteix a reclamar públicament la comissió d'accions violentes per part d'aquests ens. El que tenen en comú és que aquesta reclamació pública s'ha de fer amb la finalitat d'atemorir un grup de persones i amb la gravetat suficient per atemorir-les. No és pròpiament una amenaça. És un comportament que ni tan sols arriba a la conducta d'apologia. Reclama públicament, no arriba a incentivar (apologia).

Amenaces de mal no constitutiu de delicte: Art. 171.1 CP

L'article 171.1 es refereix a les amenaces de mal no constitutiu de delicte. S'hi inclouen totes les amenaces que no s'inclouen a l'article 169 i engloba, per tant, les amenaces de mal que constitueixen delicte però no són recollides a l'article 169 i les amenaces de mal que no constitueixen delicte.

L'article 171.1 estableix que la pena serà de presó de 6 mesos a 3 anys, alternativa amb pena de multa. Perquè les amenaces de mal no constitutiu de delicte tinguin rellevància com a delicte, el CP exigeix dues condicions:

• Que l'amenaça sigui condicional (si no és condicional, parlaríem de falta).
• La condició no ha de consistir en una conducta deguda (si fos deguda, no tindria rellevància penal com a delicte).

Delicte de Xantatge: Art. 171.2 CP

El CP preveu també el delicte de xantatge a l'article 171.2. Implica un delicte en què el que es fa és exigir una condició, normalment pagar una recompensa, a canvi de no difondre fets que formen part de la intimitat de la persona. En alguns CP, el delicte de xantatge es regula com a extorsió entre els delictes patrimonials.

Característiques del Xantatge

• Ha de consistir a exigir una condició. El pagament d'una quantitat com a recompensa.
• El mal amb què s'amenaça consisteix a revelar o difondre fets de la vida privada o familiar que no siguin públicament coneguts i que puguin afectar la fama, el crèdit o l'interès. El que caracteritza el xantatge és el mal amb què s'amenaça. Si no s'atempta contra la fama, el crèdit o l'interès, es considerarà amenaça i no xantatge.

Relació Xantatge i Amenaces (Art. 171.2 vs 169.1)

El xantatge és una amenaça condicional específica. Alhora, el xantatge pot consistir en un atemptat contra la intimitat o contra l'honor. Alguns acosten el delicte de xantatge al delicte d'amenaces de l'article 169.1. Els marcs punitius no són equivalents. Això ha dut a considerar que tots els supòsits d'amenaça condicional que impliquen proferir l'amenaça que es violarà la intimitat s'han de remetre a l'article 169.

Hi ha divisió doctrinal. Un sector de la doctrina diu que, encara que el mal amb què s'amenaça sigui el de la intimitat o l'honor, tots els delictes de xantatge s'apliquen segons l'article 171.2. L'opinió contrària sosté que el xantatge s'aplica segons l'article 171.2 si la revelació de les dades atempta contra la intimitat i l'honor; en el cas que la revelació suposi un atemptat contra la intimitat o l'honor, el tipus delictiu s'ha de reconduir a l'article 169.1 per tal d'evitar que es privilegiï.

Afavoriment de la denúncia: Art. 171.3 CP

L'article 171.3 intenta afavorir la denúncia dels xantatges en alguns casos. Si el fet consisteix a amenaçar de revelar o denunciar la comissió d'un delicte, el Ministeri Fiscal es pot abstenir de formular acusació pel fet delictiu de qui rep el xantatge si el delicte té una pena inferior a 2 anys de presó. Si és superior a 2 anys, es pot reduir la pena en un o dos graus.