Americanah vs Kafka a la platja: Creant Mons Convincent

Americanah i Kafka a la platja són dues novel·les contemporànies que, malgrat diferir en el seu estil, aconsegueixen crear un món convincent als ulls del lector, cadascun amb els seus motius.

Kafka a la platja: Món Surreal i Versemblança

A Kafka a la platja, Haruki Murakami (Kyoto, 1949) relata la història de Kafka Tamura, un estudiant solitari i disciplinat que el dia que fa quinze anys deixa enrere casa seva i el seu pare, fugint de la maledicció d'Èdip. El seu destí es creua amb el del vell Nakata, marcat per una tragèdia a la seva infantesa que li ha deixat greus seqüeles. Alguns fets que acompanyaran aquests protagonistes són extraordinaris i irreals, obligant l'escriptor a usar recursos literaris i lingüístics per mantenir la versemblança de l'obra i apropar la història als lectors.

Americanah: Realisme Social i Identitat

D'altra banda, Chimamanda Ngozi Adichie (Enugu, Nigèria, 1977), a la seva novel·la Americanah, se centra en el realisme social i en les tensions culturals contemporànies, especialment pel que fa a la raça i la identitat. Adichie construeix un món basat en les experiències de la protagonista Ifemelu mentre navega per les diferències entre Nigèria i els Estats Units. Per aconseguir que la seva literatura social cali en el lector, l'autora ha de crear un món el més realista possible.

Tècniques per Crear Mons Convincent

Referències Espacials

Primerament, cal destacar l'abundància de referències espacials amb funció díctica. Les dues trames ocorren en llocs reals i aquests es mencionen, és el cas de Takamatsu, Nakano o Tòquio a Kafka a la platja, o Brooklyn, Lagos o Nsukka a Americanah. Aquest entorn verídic apropa les trames narrades a la realitat.

Referències Temporals

En segon lloc, cal destacar l'ús de referències temporals per part dels escriptors. Ambdues novel·les tenen lloc en un temps històric recent, majoritàriament a inicis del segle XXI, un període viscut pels lectors, fet que contribueix a la proximitat de la història amb la seva experiència. Tot i que Adichie també empra en certa mesura aquest recurs, Murakami fa ús d'una vasta quantitat de referències temporals extremadament precises que situen el lector en el temps de la història, creant una sensació de versemblança total.

Personatges a Americanah

En tercer lloc, és rellevant assenyalar com Adichie introdueix una multitud de personatges a Americanah, la majoria dels quals són decoratius, tenen un paper accessori, però ajuden a reforçar la connexió de la novel·la amb la realitat. Així mateix, els personatges principals són rodons i variables, com és el cas d'Ifemelu i Obinze, que evolucionen al llarg de la trama, reflectint la complexitat i l'evolució de les persones reals.

Conclusió: Estils Divergents, Objectiu Comú

En resum, Americanah i Kafka a la platja creen mons convincents amb enfocaments diferents. Murakami utilitza elements surrealistes combinats amb referències temporals i espacials precises per mantenir la versemblança, mentre que Adichie aposta pel realisme social i personatges complexos per plasmar tensions culturals contemporànies. Ambdós autors aconsegueixen que els seus mons connectin amb l'experiència del lector, tot i la divergència estilística de les seves obres.