L'Amfiteatre Flavi: Anàlisi Detallada del Colosseu Romà

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,53 KB

Colosseu

  • Cronologia: 71-80 d.C.
  • Estil: Romà Imperial
  • Materials: Marbre, pedra, tova, opus caementicium, fusta
  • Sistema constructiu: Arquitravat i avoltat
  • Localització: Roma

Context Històric i Cultural

El Colosseu va ser construït durant el govern dels emperadors Vespasià i Titus, membres de la Dinastia Flàvia. Aquesta dinastia es va caracteritzar per les conquestes territorials i per ser els primers emperadors d’una província no itàlica.

A nivell cultural, destaca la romanització, un procés d'expansió dels costums, les idees i les institucions romanes en els territoris conquerits.

Descripció i Anàlisi Formal

És un edifici d’espectacles amb una estructura principalment arquitravada i avoltada.

Espai Exterior del Colosseu

Sobre un estilobat s’alça una façana composta per quatre pisos:

  • Planta baixa: Trobem vuitanta arcades amb columnes d’ordre toscà. Sobre les arcades i els capitells hi ha un arquitrau a tres bandes, un fris i una cornisa.
  • Primer pis: Disposa de vuitanta arcades, columnes d’ordre jònic, un arquitrau a tres bandes, un fris llis i una cornisa.
  • Segon pis: Té la mateixa disposició que el primer pis, a excepció de les columnes, que són d’ordre corinti.

L'Àtic del Colosseu (Darrer Pis)

Al darrer pis trobem l’àtic, construït en l’època de l’emperador Domicià (finals del segle I d.C.). Presenta decoracions amb pilastres corínties que separen l’espai, alternant espais buits (on se sap que hi havia medallons daurats) amb espais amb finestra. Aquest àtic tenia diverses funcions: augmentar l’aforament de l’edifici i millorar l’efecte visual. En aquest àtic hi havia un sistema destinat a fixar el velum, una gran lona que protegia els espectadors del sol.

Tota la façana exterior estava recoberta d’estuc i marbre, i a cadascuna de les arcades hi havia estàtues de bronze de personatges il·lustres de Roma.

Espai Interior del Colosseu

L’interior es pot dividir en dues parts principals: la cavea o graderia i l’arena. La cavea envoltava l’arena. Els sal·lents eren voltes de canó anulars que cobrien els passadissos interiors de l’edifici i servien d’estructura de suport per a la graderia. Els espectadors tenien vuitanta accessos de sortida (vomitoria) que permetien desallotjar els cinquanta mil espectadors que podien assistir en només tres minuts. La distribució dels seients era un reflex de la societat romana jeràrquica.

L’arena tenia forma el·líptica i era on es desenvolupaven els espectacles. A finals del segle I d.C., l’emperador Domicià va fer construir sota l’arena un conjunt de passadissos, habitacions, escales i muntacàrregues per agilitzar els espectacles.

Estil Arquitectònic Romà Imperial

L’edifici pertany a l’època romana imperial, caracteritzada per:

  • L’arquitectura és eclèctica, barrejant aportacions locals i dels pobles conquerits.
  • En aquest cas concret, fan servir l’arc, provinent de Mesopotàmia.
  • La innovació principal va ser l’opus caementicium, un formigó romà format per petites pedres, grava, sorra, calç i aigua aglutinant.
  • L’artista no tenia importància en l’arquitectura romana; es treballava en grups i la majoria eren lliberts o esclaus.
  • És un exemple clar de l’ús de l’art com a propaganda política dels emperadors.

Significat i Funció del Colosseu

Significat Històric

L’amfiteatre va ser construït en un antic llac dessecat de la residència de l’emperador Neró. El nom Colosseu prové de l'estàtua colossal de Neró que hi havia al costat. Tenia un caràcter públic i s’hi oferien espectacles com lluites de gladiadors, lluites de gladiadors amb feres, representacions de mites, naumachiae (batalles navals simulades) i venationes (caceres d'animals salvatges).

Funció Social i Política

Va ser un regal de l’emperador Vespasià al poble romà per allunyar-se del seu antecessor Neró, on s’hi celebraven lluites de gladiadors i es repartien aliments (Panem et Circenses). La seva construcció tenia una clara imatge propagandística de l’emperador, mostrant el seu poder i generositat cap al poble.

Entradas relacionadas: