L'Amor Cortés: Influència de la Poesia Àrab en la Literatura Occitana

L'Amor Cortés: La poesia àrab va influir en el naixement de la nostra literatura i, en especial, en la poesia dels trobadors occitans, a la qual va otorgar, entre altres, el concepte de l'amor cortés. La poesia trobadoresca s'origina a Occitània, al sud de l'actual França, a començaments del segle XII, i perviu arreu d'Europa fins a finals del segle XIII. Aquesta poesia té com a principal tema l'amor: desenvolupen en les seves composicions poètiques un codi amorós que rep el nom de fina amor, referit a un amor espiritualitzat enfront de la falsa amor física o sexual. Més tard, l'amor cortés es defineix com un amor noble, lleial, gentil i sexual. Així s'arriba a la conclusió que l'amor autèntic és l'extramatrimonial. Això inaugura, si més no, una nova visió de l'amor i la dona, ja que fins en aquell moment aquesta vivia sense cap possibilitat de prendre decisions. La infidelitat i el triangle amorós han d'entendre's com a reflex del fet que els matrimonis eren acordats entre les grans famílies feudals. Era, per tant, un contracte que la dama havia d'assumir per obligació. En canvi, l'amor cortés era un amor escollit lliurement, una porta d'escapada real o imaginària de les estretors de la vida matrimonial. La poesia trobadoresca és un producte cultural i literari propi de l'aristocràcia i la societat feudal. Les relacions entre els amants solen reproduir el sistema de vassallatge de la societat feudal. L'enamorat/trobador considera la dama a qui dedica els versos com un ésser superior en el sentit jeràrquic de la societat, perquè és d'un llinatge superior, pertany a la noblesa cortesana. El trobador es presenta davant la dama, davant la senyora, com a vassall seu, com el seu fidel enamorat. Ell ha de servir-la cegament en els jocs sentimentals. Aquesta situació, però, es converteix sovint en una relació d'adulteri. Les donzelles, les no casades, no tenien cap categoria social, ja que assolien la del marit en casar-se. El trobador n'esperava la resposta positiva a la relació amorosa. En aquest joc literari, de vegades, apareixen altres personatges, els lau-sengiers o envejosos o difamadors, que revelen la relació entre el trobador i la dama. L'esposa es converteix en el gilós. El trobador mai no revela el nom de la dama, sinó que fa servir un pseudònim poètic, el senyal, per a amagar la identitat de la dama. L'amor cortés portava a una millora personal o moral i esdevé el model d'un ideal humà de refinament i de valors espirituals.