Amor fatal i traïció: Gervasi Fenolleda — resum i anàlisi

El Gervasi Fenolleda és el propietari d’una empresa minera i l’últim de la família Fenolleda. Enganya la seva dona amb una altra a la seva pròpia casa, al seu despatx, però es planteja tornar-ho a repetir amb l’excusa: «Una vegada més, només una i, després prou definitivament.» Quan reflexiona mirant les fotos dels homes de la seva família que té al despatx, s’adona que no tot és tan fàcil com ell esperava.

Finalment, quan s’adona que ha traït la seva dona i la seva filla, decideix apunyalar la fotografia de la Claudia Cardinale, la seva amant, que està a damunt del sofà del despatx, amb un punyal de plata.

Resum i personatges

Resum: Breu síntesi de l'acció i la motivació del protagonista segons el capítol descrits anteriorment.

Personatges:

• Gervasi Fenolleda
• Silveri Fenolleda
• Mare del Gervasi
• Júlia Figueres
• Julieta
• Natàlia
• Claudia Cardinale
• Joaquim Títol

Amor fatal i decúbit supí

Decúbit supí: El decúbit supí és el nom que rep la postura corporal quan estem estirats cap amunt; en aquest context, es refereix a un assassinat per amor amb aquesta postura corporal.

Narrador

Tipologia: El narrador de tot el capítol és omniscient, és a dir, aquell que explica una història de la qual ho sap tot, inclosos els pensaments i sentiments més íntims dels personatges; tot i no formar part de la narració, es limita a explicar-los.

Espais

Tot el capítol transcorre al despatx del senyor Fenolleda: un despatx amb una butaca de cuir roig, una taula de roure i, a uns metres més enllà, un sofà. A la paret del fons, entre la xemeneia de l’estufa i el balcó que dona a una plaça, hi ha les fotos dels homes de la família Fenolleda. Al pis de sobre dorm la seva família: la seva dona i la seva filla.

Característiques del llenguatge

Les característiques de la llengua que utilitza Moncada corresponen al català occidental o inclús a formes locals o comarcals. Allò que defineix el llenguatge de l’escriptor és l’oralitat, amb un to que sembla que les històries hagin estat extretes de la veu del poble, com és el cas de Cristòfol, l’informador més freqüent de les seves narracions.

Vocabulari: Antediluviana: anterior al diluvi universal, molt antic. (Laura Alanyà Vilàs)

Català, 2013

Temps

El temps en què ocorre el capítol és les dotze de la nit, ja que s’esmenta que acaben de tocar el rellotge del campanar del poble. Durant tot el capítol, aproximadament, només poden passar entre un quart d’hora i una hora; no es precisa exactament. Pel que fa a l’any, el llibre està situat a la dècada dels anys cinquanta i a principis dels seixanta del segle passat.