Amor i Guerra al Tirant lo Blanc

Intertextualitats al Tirant lo Blanc

Tirant i Carmesina: Un Amor Cavalleresc

A la tercera part del Tirant lo Blanc, Tirant es troba en una cambra amb Carmesina i l'emperadriu, que ploren la mort del fill. Quan s'obren les finestres, Tirant s'enamora de Carmesina. En aquesta part trobarem el codi militar, ja que la relació entre tots dos serà una batalla. Carmesina és com una mena de fortalesa que Tirant intentarà assaltar, paral·lelament al seu objectiu d'alliberar l'imperi dels turcs.

Tirant vol aconseguir la virginitat de Carmesina i per això utilitza armes. Aquest joc metafòric està present durant tot el que queda de llibre. Podem relacionar-ho amb la poesia trobadoresca perquè conquerir una dama és igual que conquerir qualsevol territori (relació entre l'amor i la cavalleria). Ser un bon enamorat vol dir ser un bon cavaller. Tirant, fins que troba Carmesina, tenia un perfil militar i ara també en té d'amorós.

Els personatges que envolten els protagonistes ajudaran la parella a mantenir relacions. La narració exigeix que això es vagi retardant i, per tant, creant-se una tensió que finalment aconseguiran a l'obra.

Capítol 125: La Promesa de Carmesina

Al capítol 125, Carmesina reconeix que Tirant ha arribat allà per salvar l'imperi del qual ella n'és hereva. Carmesina ofereix, d'alguna forma, a Tirant, un premi. Li diu que si és mereixedor (salva l'imperi) li donarà un premi (l'imperi i ella). A partir d'aquí, Tirant es mostra ambiciós i és difícil saber per què està lluitant. Per dir això, Carmesina usa la intertextualitat. L'inici ja comença en un manlleu. Sembla que la divisió per capítols està feta per l'editor.

Carmesina, al principi, fa un exercici de retòrica en el qual hi ha un rerefons i és que està agafat d'una altra obra, en concret, Les històries troianes. De la història d'amor de Jason i Medea. La resposta de Tirant està en boca de Jaso i el que diu Carmesina és Medea. Aquest és el concepte d'intertextualitat.

Capítol 177: Un Amor Predestinat al Fracàs?

Al final del capítol 177, Tirant queda enamorat per sempre de Carmesina. Al següent capítol, narra les pintures de la cambra. Les pintures representen parelles amoroses. Els lectors del Tirant coneixen bé aquestes històries. Una de les parelles és Eneas i Dido. L'element comú de totes les històries és que totes acaben malament. Està col·locant la història d'ell dintre d'aquestes històries amoroses de ficció que acaben malament. És una manera d'anticipar com acabarà la història del Tirant i Carmesina. També pot fer referència a l'amor cortès, que eren amors impossibles com el d'ell. Usa un recurs d'anticipació. Les històries no estan narrades sinó reproduïdes visualment. A partir d'aquest moment, Tirant entra a la fase del cavaller enamorat. Al principi es mostra com un inútil perquè a l'amor ningú l'ha preparat. Els episodis militars s'alternaran amb els amorosos. Això va unit: l'amor i la guerra. Tot bon cavaller ha de tenir una dama (codi cavalleresc).