Anàlisi de 'Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana': Humor, Mort i Crítica Social

Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

1. Escenari geogràfic

Molls

El cafè del moll

Personatges

• L’oncle Nicolau
• El vell Cristòfol (l’informador del cronista)
• Miquel Serra (company de mina durant 42 anys)
• El vell Gòdia
• Pere Sansa
• Sebastià
• Peris
• L’oncle Soler (amb qui no es parlava per una baralla en una partida de botifarra que jugaven de parella)
• Bernarda Pedret (mestressa de la mina Segre)
• Pere Savina (cunyat del vell Cristòfol)
• Mossèn Silvestre, el rector de Vilaperdiu
• Serafí Vallcorna (el que afaitava el barber)
• Florentí Veriu (el que despotricava sobre el fill gran de l’oncle Nicolau)
• Escolanet
• Els jugadors dels masos de Cinca

Poblacions

• Balaguer (hi va Mossèn Silvestre a veure la seva germana, diu)
• Masos de Cinca
• Vilaperdiu

Referències a carrers i llocs

• La barberia de la Clenxa
• La plaça de l’Església
• El carrer Major
• El camp de futbol
• El cementiri

Escenari temporal i històric

Dècada dels anys cinquanta i principis de la dels seixanta del segle passat. Els fets que explica el testimoni del cronista ocorregueren 20 anys abans.

2. L’humor i la ironia

Està motivat per un fet insòlit que força de manera subtil la lògica d’una situació que, en principi, és quotidiana.

El fet insòlit

El fet insòlit que força la lògica quotidiana és que des de la plaça on es fan les absoltes se sentin els gols, que cada gol coincideixi amb una llatinada del capellà (Dominus vobiscum, Requiescat in pace), i que finalment el fill de Nicolau decideixi aturar la comitiva davant del camp de futbol perquè puguin veure el partit.

3. Mort i rituals funeraris

Com és propi de Montcada, la mort i els rituals funeraris reben un tractament humorístic que els lleva transcendència i els aporta quotidianitat.

4. Crítica social i política

• Ironia corrosiva en el cas d’un personatge benestant, com ocorre normalment: Bernarda Pedret (mestressa de la mina Segre), anomenada “escanyar-rals” (pàg. 50).
• Malgrat la crítica que rep el fill de l’oncle Nicolau per part d’en Florentí Veriu, el testimoni del cronista el defensa perquè se solidaritza amb el desig del poble i permet que la comitiva s’aturi al camp de futbol, sense por de trencar amb les normes establertes.
• Sembla que vulgui il·lustrar críticament i de manera divertida el valor desmesurat que es dona al futbol, en crear un conflicte tan gran al poble.
• Tot i així, no supera la consciència moral perquè el poble tria anar a l’enterrament.

5. Estil

• Exposa d’una manera ràpida, àgil i concisa, sense arribar a la parquedat i al laconisme.
• Hi ha adjectius?
• La digressió i el circumloqui són explícitament bandejats.

Definicions de l'estil

Parquedat

Moderat en l’ús de les coses, en el menjar i el beure. Parc de paraules.

Laconisme

Que expressa el pensament amb molt poques paraules.

Digressió

Part d’un discurs que es desvia o s’allunya de l’assumpte principal.

Circumloqui

Expressió per mitjà de moltes paraules d’allò que podria dir-se amb molt poques.

6. Estructura

• Estructura de crònica.

7. Llenguatge

• Lèxic: Propi del català occidental, fins i tot formes locals o comarcals, com és el cas de bona part del lèxic relacionat amb la navegació per l’Ebre.
• To: De llengua oral. Sovint el narrador es presenta com a simple escriba (cronista) que intenta anotar tan fidelment com pot allò que li han explicat. De vegades posant els fets en boca del vell Cristòfol, l’informador més freqüent del cronista i personificació de la veu del poble.