Anàlisi de l'Acció Humana: Definició, Requisits, Conseqüències i Components Socials

Què és l'acció?

L'acció és una conducta decidida i deliberada, per tant, és intencionada. Es tracta de la intervenció o no intervenció intencionada en un curs d'esdeveniments (canvis en els estats que es produeixen durant un període de temps, per exemple, caminar o no caminar, cantar o no cantar, etc.). Una intervenció és quan un ésser humà intervé intencionadament o no en el curs dels esdeveniments. Hi ha dos tipus de conductes que no són accions:

• Inconscients: sense voler, caminant, trepitjo una formiga.
• Involuntàries: tancar els ulls en esternudar.

Requisits de les accions

Objectius (conducta observable)

1. S'ha produït un esdeveniment (p. ex., jugar a tennis).
2. Conducta observable de l'agent (veure com algú es proposa a xutar la pilota).
3. Conducta que causi l'esdeveniment (el moviment dels peus per fer gol).

Subjectius (conducta no observable)

1. L'agent creu que la seva conducta provocarà l'estat final de les coses.
2. L'agent ha de desitjar que es produeixi l'esdeveniment que la seva conducta causarà; ha de tenir una finalitat (desig).
3. L'agent ha de decidir emprendre una conducta.

Resultats i conseqüències de les accions

El resultat és desitjat per l'agent; és l'estat final de les coses causat per una conducta intencionada de l'agent.

La conseqüència són esdeveniments no desitjats per l'agent, però que s'han causat per una acció al marge de la conducta intencionada de l'agent.

La diferència rau en el fet del que l'agent desitjava o no, creia o no, i havia decidit o no que es produís el resultat. Tenia la intenció del resultat, però no de les conseqüències.

Hi ha dos tipus de conseqüències:

• No previstes: l'agent intervé més o menys en aquesta acció; són esdeveniments que no haurien succeït si no s'hagués dut a terme l'acció.
• No previsibles: no t'ho imagines per res, simplement havia de passar.

Explicació de les accions

Les accions s'expliquen per raons i motius (mentals), mentre que els esdeveniments s'expliquen per causes (universals).

Raons d'una acció

Per entendre l'acció, cal preguntar-se per les raons.

Accions racionals: Bones accions

• Quan hi ha un esforç per triar la millor de les opcions.
• Motius: el motiu d'una acció és assolir la finalitat, aconseguir allò que desitgem, preferim o necessitem, i això ens porta a actuar.
• Creences: són idees sobre els mitjans per aconseguir el fi d'una acció.
• Valorant les possibilitats que hi ha i les conseqüències que se'n poden derivar.

Descripció i interpretació de les accions

Descripció

És la descripció d'una acció amb els aspectes objectius i subjectius; coneixem les intencions de l'agent.

Interpretació

És una hipòtesi sobre el sentit d'aquella acció. Només suposem les intencions de l'acció, no les coneixem. Cada vegada que responem la pregunta sobre el sentit d'una acció, sense conèixer la finalitat, estem fent una interpretació.

Components socials de l'acció

1. Influències socials

És un conjunt d'accions que produeix un efecte sobre les raons que un agent té per actuar. La família en què naixem, l'escola on aprenem, les amistats, el poble, l'entorn, etc. L'entorn social que ens envolta són l'origen de les influències rebudes. Cadascun de nosaltres influenciem les persones del seu entorn.

2. Impactes socials

És una trama d'accions que suposadament produeix un efecte sobre els estats d'un ésser humà. Contínuament contribuïm a produir i rebem impactes socials. Som agents i pacients, creadors i receptors (ens fan plorar i també fem plorar). Les accions tenen un component social com a generadores d'impactes socials. Ex: L'enginyer no ha projectat correctament la presa; com a conseqüència, la presa es trenca i provoca moltes morts i ferits. Per tant, els estats de moltes persones han canviat.

3. Instruments socials

Són els objectes que utilitzem per assolir les nostres finalitats. Pràcticament tots tenen un origen i finalitat social: són fruit del treball humà.

4. Convencions i normes socials i legals

Una convenció és un acord entre membres d'un grup sobre la relació d'equivalència que s'estableix entre conducta i finalitat. En qualsevol societat o grup hi ha unes pautes de conducta (algunes són forçades per sancions externes). Quan les sancions són informals, les pautes de conducta són costums o normes socials. Ex: La sanció per menjar amb la boca oberta és informal. Quan les sancions són formals, les pautes de conducta són lleis o normes legals. Ex: La sanció per conduir una moto sense casc és formal: consisteix en una multa i la retirada de punts del carnet.

5. Acció cooperativa

És l'acció d'un agent que comparteix amb uns altres agents una mateixa finalitat i la creença que l'assoliran amb la contribució de tots. L'acció cooperativa és important, ja que moltes finalitats individuals no les podem aconseguir i necessitem l'ajuda d'altres persones. Per aconseguir el resultat és necessari que totes les persones comparteixin la mateixa finalitat i així aconseguir-ho de manera cooperativa.

Comparativa Filosòfica: Plató i Aristòtil

Aquesta taula compara alguns dels filòsofs més importants de la història de la filosofia, centrant-se en Plató i Aristòtil, ambdós pertanyents a la filosofia antiga.

Semblances entre Plató i Aristòtil

Les semblances més destacables entre Plató i Aristòtil en ambdós terrenys són:

• Tots dos defensen l'existència de l'essència de les coses. Tant per a Plató com per a Aristòtil existeix una cosa que fa ser a les coses el que són i no altres diferents, i és el que Plató anomena Idea i Aristòtil forma.
• Els dos filòsofs valoren també el coneixement racional. Per a Plató, la dialèctica consistiria precisament a contemplar les idees amb la nostra raó. Aristòtil no negarà la importància de la raó, sense la col·laboració de la qual el coneixement seria impossible.
• Per a tots dos, el coneixement ha d'aspirar a trobar una veritat universal, de manera que tant Plató com Aristòtil estaven en contra de la tesi relativista dels sofistes. En conseqüència, per a Plató, el coneixement veritable s'ocuparà de les Idees i per a Aristòtil (que matisarà aquesta tesi universalista en el cas de la biologia), de les formes.

Diferències entre Plató i Aristòtil

D'altra banda, les diferències són les següents:

• Mentre que per a Plató l'essència existeix en un món separat (el món de les Idees), Aristòtil afirma que les essències separades de les coses no poden ser veritables essències, per la qual cosa aquestes han d'estar en la mateixa cosa, formant-ne una part constitutiva de la mateixa (és el que Aristòtil anomena forma, que és inseparable de la matèria).
• Mentre que Plató menysprea el coneixement sensible, ja que no es pot assolir la veritat a través dels sentits, Aristòtil pensa que són el començament de tot coneixement. No es pot arribar a conèixer l'essència de les coses si no es prenen les dades de l'experiència com a punt de partida.
• L'idealisme racionalista platònic i el realisme empirista aristotèlic xoquen també en el tema de les idees innates. En la defensa de la reminiscència, Plató es convertirà en un dels primers filòsofs que defensen l'existència d'idees innates. Davant d'això, Aristòtil negava l'existència d'aquestes idees.

Sense l'experiència sensible prèvia no és possible, com dèiem abans, cap mena de coneixement.