Anàlisi Arquitectònica: Palau de la Música, La Pedrera i Fallingwater

Palau de la Música Catalana

Materials i Estructura

• Ferro
• Vidre
• Ceràmica
• Maons

El suport de l'estructura s'aconsegueix amb un entramat metàl·lic i columnes de ferro. L'estructura dona suport a una gran caixa de vidre que combina el material amb altres, com ceràmica, maons i terrissa artística. Com en el gòtic, les càrregues estan en punts molt concrets que alliberen els murs de sostenir el conjunt; el nou corrent utilitza el ferro en lloc de la pedra. Domènech i Montaner utilitzà materials i tècniques constructives populars, com els revoltons de ceràmica, la terrissa i les columnes revestides de rajola.

Distribució i Ornamentació

Es divideix en tres blocs principals: la part dels accessos, l'auditori i l'escenari, components que assoleixen la unitat gràcies a l'ornamentació. L'element central és la sala d'audicions, entorn de la qual giren els altres espais. L'escenari, el pati de butaques i les llotges s'integren en un conjunt articulat. A la línia superior de l'escenari no s'hi va construir cap arc, com era habitual, sinó que l'espai quedà delimitat per dos grups escultòrics dissenyats per Pau Gargallo: l'un representa la música popular; l'altre, la música culta. Al fons de l'escenari, figures femenines toquen instruments; bustos esculpits sorgeixen de la paret, sobresortint dels seus cossos de mosaic. A la sala principal destaca el gran vitrall del sostre, que actua com a gran làmpada i aporta llum natural a l'interior. Als murs laterals, diverses escultures de Gargallo fan referència a obres musicals i es combinen amb immensos vitralls de gran valor.

Façanes i Simbolisme

A la confluència de les dues façanes hi ha una escultura de Miquel Blay, una al·legoria de la Cançó Popular, que es compon de dues parts: l'una mostra la llar (figures femenines i infants); l'altra, el món del treball (un operari, un pagès i un pescador que sostenen la musa de la Cançó). Tot el conjunt és presidit per Sant Jordi, patró de Catalunya. A la façana principal, un mosaic escenifica La Balanguera, flanquejada pels cantaires de l'Orfeó, amb les muntanyes de Montserrat al fons, en referència a la pàtria catalana.

Casa Milà (La Pedrera)

Materials i Estructura

• Pedra
• Maó
• Ceràmica
• Ferro

L'edifici se sustenta en una estructura de ferro combinada amb la utilització de pedra natural i maons. La façana constitueix una estructura autònoma connectada al cos de l'edifici mitjançant un complex sistema de bigues i tirants de ferro. Va ser construïda amb carreus de pedra natural tallada a peu d'obra. Les plantes es recolzen en pilars i jàsseres corbes, arcs parabòlics i columnes inclinades que desafien l'equilibri i compensen esforços verticals i horitzontals.

Distribució Interior

En travessar la llinda de l'accés principal, a la planta baixa, s'arriba a un dels dos celoberts que conté l'edifici i que aporten ventilació i llum natural a l'interior. S'articula la distribució de les plantes, compartimentades de manera irregular i sense ordre aparent, creant habitatges amb cambres que obligaren a moblar-los amb un mobiliari adaptat a les peculiaritats de l'espai, dissenyat per Gaudí. La decoració interior és modernista. Els accessos als habitatges prescindeixen de les habituals escales, disposant uns ascensors que porten als habitatges.

Exterior i Terrat

Vista des de l'exterior, sembla una muntanya de pedra de formes capricioses. No hi ha línies rectes; corbes i paràboles dominen tots els contorns, creant un efecte únic. Les obertures de finestres, portes i balconades de ferro forjat i modelat en forma de vegetals, segueixen la mateixa tònica. L'edifici es compon d'una planta baixa, cinc pisos i un àtic amb arcs parabòlics amb tessel·les de ceràmica blanca. A prop del carrer, uns pilars en forma d'arbres inclinats enllacen exteriorment amb els volums de pedra dels pisos superiors. Al terrat, unes capricioses formes escultòriques que representen paisatges de la Capadòcia contenen els dipòsits de l'aigua i les caixes de les escales i dels ascensors: són els elements més emblemàtics de l'edifici.

Casa Kaufmann (Fallingwater)

Integració amb l'Entorn i Estructura

Frank Lloyd Wright aprofità les grans roques del terreny per sostenir determinades parts de l'edifici (com la gran sala d'estar de la planta inferior), i s'ajudà també de murs verticals de pedra i columnes de formigó. Sobre aquests elements recolzen els plans horitzontals que presideixen la construcció i que es troben disposats en forma esglaonada, fet que permet de salvar els desnivells del terreny i d'adaptar-s'hi perfectament. Es considera l'eix vertical de l'edifici l'enorme xemeneia de pedra rústica que sorgeix de la roca natural com si es tractés d'una torre; tots els espais s'articulen prenent-la com a punt de referència. Els murs són de formigó armat, aplacats de pedra natural i arrebossats, i es combinen amb fusteria d'alumini i grans finestrals.