Anàlisi de l'Art Fauve del Segle XX

IES Vilatzara: Història de l'Art

Art del Segle XX

La pintura del segle XX es caracteritza pel ritme i per l’arabesc ondulant que generen les línies i altres taques de color. En aquesta obra, tot s’expandeix, tot flueix cap a l’exterior del quadre com si fos el fragment d’una obra més gran, d’un projecte decoratiu més ampli.

Conclusió sobre l'Estil

A partir de la descripció formal realitzada, podem concloure que ens trobem davant d’un clar exemple de la pintura fauve des del punt de vista plàstic per:

• Predomini del color: intens, pla i en ocasions arbitrari.
• Representació apassionada: colorista, amb independència de l’objecte.
• Línies negres gruixudes.
• Tendència al decorativisme: en el sentit de no voler reflectir cap dramatisme psicològic o social com feien els expressionistes. La seva expressivitat es basa en el color i no en el gest o el dramatisme.
• Temes: interiors, paisatges, persones, natures mortes amb fruita abundant.

El fauvisme és, per tot això, un “isme” hereu de Van Gogh (colors intensos) i de Gauguin (colors plans i arbitrari). Influència en l’expressionisme i l’abstracció.

Interpretació

Des d’un punt de vista iconogràfic, sembla clar que ens trobem davant la representació personal de l’interior d’una habitació en la qual una dona es troba al costat d’uns objectes sobre una taula, mentre per la finestra es pot observar un paisatge natural amb alguna edificació. Per tant, es tractaria d’una temàtica quotidiana sense una iconologia transcendent; més aviat al contrari, l’artista defuig qualsevol interpretació transcendent o simbòlica, ja que la funció d’aquesta pintura se centra bàsicament en el desenvolupament d’un llenguatge plàstic personal i en una clara intencionalitat decorativa, especialment si tenim en compte que va ser adquirida per Sergey Shchukin per decorar el menjador de la seva casa a Moscou.

Aquesta obra fauve, pintada per Matisse al seu estudi de París, amb el seu intens cromatisme, ajuda a entendre la impressió que va causar al crític Louis Vauxcelles durant una exposició d’aquests pintors al Saló de Tardor de 1905, quan va expressar: “Donatello entre les feres”.

De tota manera, el fauvisme (Matisse, Vlaminck, Dérain) va ser un grup efímer, ja que l’any 1907 es pot considerar dissolt, encara que Matisse es va mantenir fidel a aquestes premisses durant molts anys.

Relació amb el Marc Històric

Veure apartat introductori. Dinamisme de la societat burgesa i industrial, successió d’ismes, fotografia, moviments d’avantguarda, artista contemporani.

Conclusió

Obra fauve, hereva de Van Gogh i Gauguin, que mostra el caràcter efímer dels ismes, tot i que el fauvisme va tenir influència en l’expressionisme i l’art abstracte, per la força dels colors com a mitjà expressiu i la creació de camps de colors per interpretar la realitat.