Anàlisi de l'article de Daniel Closa: Endemismes i extinció

Anàlisi de l'article "El nostre endemisme particular"

El text “El nostre endemisme particular” forma part d’un article del diari Ara, l’autor del qual és Daniel Closa i Autet, doctor en biologia i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Aquest article, extret del diari Ara, va dirigit als seus lectors amb l’objectiu de fer-los entendre que, com a societat, hauríem d’integrar-nos a la naturalesa de forma més respectuosa i a no modificar l’hàbitat amb l’agressivitat amb què ho hem estat fent aquests últims anys. Daniel Closa es mostra preocupat pel medi ambient i el perill d’extinció d’alguns endemismes.

Gènere i tipologia textual

El text pertany al gènere dels articles científics de caràcter didàctic i finalitat divulgativa; és un text escrit en un registre mitjà (malgrat la presència d’algun terme especialitzat). Pel que fa a la tipologia textual, es tracta d’un text expositiu.

Estructura de l'article

Respecte a l’estructura, s’observen les tres parts habituals:

• Introducció: L’autor es val de la definició del terme endemisme i exposa alguns exemples per aproximar-nos al text (paràgraf 1).
• Desenvolupament: L’autor exposa les causes per les quals alguns endemismes estan en perill d’extinció.
• Conclusió: L’autor ens planteja una sèrie de preguntes relacionades amb el comentat anteriorment (paràgrafs 4 i 5).

Progressió temàtica

La progressió temàtica té un caràcter lineal: primer fa referència als tipus d’endemismes i la seva pròpia definició; tot seguit anomena i explica les diferents causes del perill d’extinció d’aquests (l’alteració dels seus hàbitats produïda pels humans) i algunes estratègies que contribueixen a evitar la desaparició dels endemismes (els parcs naturals); i, finalment, pregunta al lector de quina manera es pot solucionar el problema.

Cohesió textual

La cohesió de les diferents parts del text està reforçada per diversos connectors que s’utilitzen habitualment en els textos explicatius per relacionar les diferents parts de l’exposició. Destaca l’ús de:

• Connectors de contrast (però, en ocasions)
• Connectors de relació causa-conseqüència (aleshores, perquè, de manera que)
• Algun element exemplificador (per exemple)
• Uns quants elements modalitzadors (sigui el que sigui, és clar) que mostren el punt de vista adoptat per l’autor sobre el tema.

Registre i estil

L’autor utilitza un registre mitjà, amb frases totalment intel·ligibles. L’ús de termes tècnics queda reduït al nom científic del linx ibèric (Lynx pardinus), el tritó pigmeu (Triturus pygmaeus) i el narcís (Narcissus tortifolius), la paraula endemisme, espècies autòctones, espècie endèmica i alguns altres ja molt més utilitzats, fins i tot en l’àmbit popular (biodiversitat, medi ambient, perill d’extinció).

Eficàcia i conclusió

Si tenim en compte l’objectiu que es proposa Daniel Closa en escriure aquest article (donar a entendre que s’ha de fer alguna cosa per protegir els endemismes), hem de concloure que es tracta d’un text plenament reeixit. L’estil de l’autor, que combina l’estudi rigorós del perill d’extinció dels endemismes amb alguns trets reals, com és en aquest cas la reclamació dels pagesos del dret de llaurar un territori i el possible rendiment que se’n pot extreure, fa que l’explicació sigui amena, senzilla i eficaç.