Anàlisi artística: El Crist groc i L'habitació d'Arle

El Crist groc

L'obra El Crist groc utilitza una temàtica medieval que enllaça amb el primitivisme i la senzillesa. La composició és oberta —s'observa com les dones no estan completament dins el quadre— i una mica asimètrica. Crist ocupa el centre, però desplaçat cap a la nostra esquerra; les dones es concentren també a l'esquerra formant un arc, mentre que en el costat dret hi ha un ampli espai per al paisatge, que sembla de tardor pels tons emprats, els quals s'encomanen al propi Crist o conviden a prendre l'actitud de les dones.

Les formes són molt bàsiques, senzilles i delimitades per un dibuix (tècnica derivada de l'art de les vidrieres o cloisonisme) de color vermellenc, que delimita les figures que després es completen amb colors plans distribuïts en àmplies superfícies, com s'observa molt bé en el Crist. Aquests colors poden ser arbitraris, com el to groc del propi Crist.

En l'obra s'aprecien contrastos cromàtics amb colors càlids, com el groc del Crist i el paisatge, i el vermell dels arbres, que contrasta amb el fred del blau dels vestits i el cel, alguns verds i el blanc de les còfies.

L'habitació d'Arle

El dormitori és petit però no claustrofòbic, amb la finestra oberta a l'exterior. És molt auster, amb el llit, els objectes per al lavabo, uns quadres i les cadires, que semblen una insinuació per rebre visita. Aquesta austeritat vol reforçar la seva idea de tranquil·litat i pau.

La forma del dormitori és un trapezi, amb el costat més curt al fons i el seu costat més ampli obert a l'espectador. Utilitza una línia gruixuda, herència de l'art de les vidrieres (cloisonisme), amb què contribueix a l'efecte volumètric per delimitar els colors.

Però l'essencial són els seus colors, amb els quals expressa els seus sentiments, aplicats creant superfícies planes —inspirades en l'estampa japonesa— a base de grans taques formades amb jocs de colors complementaris:

• Vermell i verd
• Groc i violeta
• Blau i taronja

Té una especial rellevància el color vermell del llit, la calidesa del qual atorga optimisme al dormitori, i el blau de les parets, que es ressalta amb els complementaris taronja i grocs dels objectes. Les pinzellades es realitzen amb molta matèria; fins i tot, de vegades, aplicava el color directament del tub sense barreja.