Anàlisi Artística: Maison Carrée i Retrat Eqüestre de Marc Aureli

Maison Carrée: Temple Romà de Nimes

Autor: Desconegut

Cronologia: Segle I a.C. (c. 16 a.C.)

Sistema constructiu: Arquitravat

Materials: Pedra calcària blanca (amb el temps, vermellosa)

Dimensions: 14 m d'ample x 28 m de llarg

Estil: Romà imperial

Localització: Nimes (sud de França)

Context Històric de la Maison Carrée

La Maison Carrée fou construïda durant el govern d'Octavi August, el primer emperador de Roma. Després de derrotar els seus enemics en les guerres, va buidar de contingut les assemblees republicanes, però les va mantenir per aparentar normalitat republicana. Posteriorment, va iniciar una època de pau interna després de les llargues guerres civils que van durar durant el seu regnat (45 anys). Les guerres estrangeres es van mantenir per consolidar les fronteres.

Aquest temple és un dels millors conservats de tot l'Imperi Romà, i és una mostra clara del gran procés de romanització que es produí al Mediterrani en aquella època. El va fer construir Agripa (mà dreta d'August), qui tenia el càrrec d'organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia (vies i aqüeductes).

Anàlisi Conceptual de la Maison Carrée

La funcionalitat del temple és religiosa, per enaltir la grandesa de l'Imperi. Es construeix a Nimes després de conquerir la Gàl·lia per demostrar el seu poder. La idea de la frontalitat es veu ben reflectida en el temple per a imposar-se. És característic dels romans la importància de l'interior per sobre de l'exterior (a diferència dels grecs); per això, el fris no té la decoració dels temples grecs. El temple és dedicat al culte imperial, ja que els emperadors eren divinitzats. Té una funció propagandística, per a demostrar qui tenia el poder, per això s'elevava. El va fer construir Agripa, el qual s'encarregava de la infraestructura pública a la Gàl·lia. Ho va fer en honor a l'emperador August, la seva família i als númens (divinitats domèstiques).

Estil Artístic Romà Imperial

L'estil romà imperial comprèn els segles I a.C. - V d.C. Aquest art va rebre una forta influència etrusca (especialment de l'hel·lenística) i del Pròxim Orient (especialment Egipte). Aquest art serà propagandístic i per exhibir el poder. Es van construir grans edificis públics i privats a les ciutats conquerides; així mateix, es van fer pintures murals i mosaics, millorant les tècniques i potenciant el desenvolupament i l'auge d'aquestes.

L'arquitectura va ser la modalitat més important; no obstant això, les altres modalitats, com l'escultura i la pintura, estaven subordinades. En aquesta arquitectura trobem alguns aspectes destacables com la utilització de l'arc de mig punt, la volta de canó, la volta d'aresta i la cúpula. Els romans van utilitzar un nou tipus de parament per aixecar murs (opus caementicium). Serà una arquitectura que se centrarà més en funcions útils i tècniques, deixant l'estètica en segon pla. Van sorgir l'ordre toscà i el compost. Destaca també per la decoració de les cases amb pintures i mosaics. Un altre tret característic són les enginyeries públiques com els aqüeductes, ponts, clavegueres, o les infraestructures creades amb funció lúdica com el teatre, les termes, els amfiteatres o els circs. La basílica tenia una funcionalitat política i administrativa.

En l'escultura, destaquen principalment els relleus històrics, els retrats (més realistes), les escultures (amb funcionalitat de decorar i fer propaganda política), les estàtues eqüestres, etc.

Anàlisi Formal de la Maison Carrée

Temple situat a Nimes. L'edifici està construït sobre un podi d'influència etrusca. Té una escalinata, amb un únic accés per donar la idea de frontalitat. Pòrtic hexàstil, a més té dues columnes exemptes a cada costat. És un temple pseudoperípter; les columnes estan adossades i envolten l'edifici. Columnes d'ordre corinti amb fust acanalat. Entaulament amb fris, cornisa, frontó i timpà. La coberta és a dues aigües. La planta és rectangular amb una única cel·la.

Retrat Eqüestre de Marc Aureli

Autor: Desconegut

Cronologia: 175-176 d.C.

Tipologia: Escultura exempta

Material: Bronze daurat

Mides: 3 m (alçada de la figura), alçada total 4,25 m

Estil: Romà imperial

Tema: Retrat eqüestre

Localització: Roma

Context Històric del Retrat Eqüestre de Marc Aureli

Situem aquesta obra a l'època imperial romana (31 a.C. fins a l'any 476 d.C.). Anteriorment, a l'època republicana (509 a.C. - 31 a.C.), Roma es va convertir en la potència més important de la Mediterrània després de les guerres amb Cartago. Posteriorment, es van alternar períodes de pau i d'enfrontaments a l'exterior (guerres per conquerir nous territoris) i a l'interior (guerres civils i revoltes per les desigualtats). Juli Cèsar va dur la crisi de la República l'any 30 a.C. i, amb la seva mort, l'inici de l'Imperi. Octavi August va ser el primer emperador de Roma i va implantar el seu sistema polític, que es basava en dividir el territori en províncies i que l'emperador tingués el màxim poder. Aquest sistema jurídic es va estendre amb l'expansió de l'Imperi per tota la Mediterrània i part del Pròxim Orient. Roma es va estendre i va colonitzar les terres de la Mare Nostrum, i va implantar el seu sistema polític, social i econòmic. No hi va haver revoltes tot i la misèria, perquè els dirigents donaven pa i espectacle al poble per mantenir-los contents. Dos esdeveniments més importants d'aquesta etapa són l'oficialització del cristianisme per part de Constantí i la divisió de l'Imperi en dos (Imperi Romà d'Orient i d'Occident) per l'emperador Teodosi, que les va repartir entre els seus fills. La caiguda de l'Imperi Romà es va produir l'any 476 amb la invasió d'una tribu germànica. Marc Aureli va regnar de l'any 161 al 180 i era vist com pacífic i antimilitarista, tot i haver estat gran part de la seva vida.

Estil Artístic del Retrat Eqüestre de Marc Aureli

L'estil romà imperial comprèn els segles I a.C. - V d.C. Aquest art va rebre una forta influència etrusca (especialment de l'hel·lenística) i del Pròxim Orient (especialment Egipte). Aquest art serà propagandístic i per exhibir el poder. L'escultura estava més influenciada per l'estoicisme i l'art grec hel·lenístic. Es feien retrats amb una intenció publicitària per a ser recordats després de la mort. Aportaven més realisme i moviment, especialment a l'època republicana, i després van perdent-ho a l'època imperial amb les idealitzacions divines i la tendència a fer-los més joves. Les estàtues eqüestres eren comunes; tot i això, només es conserven les de Constantí i aquesta de Marc Aureli, ja que va ser confosa amb Constantí a l'Edat Mitjana. Sovint, sota el cavall d'aquestes estàtues hi havia un bàrbar intentant escapar per transmetre la idea de superioritat del genet.

Anàlisi Formal del Retrat Eqüestre de Marc Aureli

Aquesta escultura de bronze representa la figura de l'emperador Marc Aureli amb el braç estès, en els seus anys de màxim esplendor. Aquestes escultures es feien per parts i hi havia motlles que se soldaven. El gest que utilitza podria ser un gest de pau. L'emperador té una postura acomodada i relaxada, amb el tors recte i una cama a cada costat del cavall. El cavall té la pota anterior dreta aixecada i les altres a terra. Hi ha una contraposició del moviment del cavall amb la figura de l'emperador, més tranquil·la i quieta. S'observa l'efecte de clarobscur amb un contrast d'ombres i llums. L'emperador té la barba arrissada i els cabells amb rínxols. L'estructura anatòmica de l'emperador està molt ben definida; no obstant això, la cara és més jove i idealitzada, amb expressió de serenitat. El cavall està més tens. Porta una toga (sense armadura ni armes), amb capa militar i un cinturó. Al principi l'escultura estava recoberta de làmines d'or, però ha perdut el color amb el pas del temps. Hipotèticament, sota la pota hi havia un bàrbar.

Anàlisi Conceptual del Retrat Eqüestre de Marc Aureli

Aquesta figura de Marc Aureli vol exhibir i exaltar la seva grandesa i poder, perdonant hipotèticament un bàrbar (clemència imperial). Aquesta teoria és possible, ja que apareix en una altra imatge seva amb la mateixa posició de la mà perdonant els bàrbars. Demostra el seu poder imperial i un caràcter diví. Té una funció commemorativa del seu poder i de la victòria en unes guerres. Va tenir fama de ser pacífic i carismàtic; per això, porta un vestit de ciutadà i una toga que representa la raó, pròpia dels filòsofs. Es mostra la combinació perfecta d'intel·ligència i força, reforçant la hipòtesi del bàrbar sotmès.