Anàlisi de Ball Robat de Joan Oliver i el Teatre Català del Segle XX

Literatura Catalana: Joan Oliver i el Teatre del Segle XX

Anàlisi de "Ball Robat" de Joan Oliver (1954)

Crítica Social i Estructura Dramàtica

• Espai: Disposició triangular amb tres àmbits d'intimitat matrimonial: dormitori, saleta i sala amb terrassa.
• Temps: Tres períodes principals:
  • Acte I: Nit del 19 de juny.
  • Acte II: 20 minuts després.
  • Acte III: Una mica més tard.
  • Epíleg: Dos dies després, 21 de juny (bodes de níquel). Les persones i les relacions canvien; els 10 anys passats pesen com una llosa.
• Recursos dramàtics: Pas de la nit al dia, bufetada, trucada per telèfon, entrades i sortides de personatges.

Temes i Personatges de "Ball Robat"

L'obra explora la por del lladre, el repàs de deu anys de matrimoni, la separació temporal, les expectatives trencades i el sentit de la vida.

• Cugat: L'intel·lectual.
• Oleguer: L'advocat, industrial.
• Oriol: L'industrial.

Les relacions triangulars són un recurs de les comèdies burgeses. Mercè, Núria i Oriol expressen activament la seva predisposició, mentre que els altres accepten passivament sense implicació moral.

• Mercè considera Cugat reflexiu i Oleguer segur, directe i resolutiu.
• Núria creu que Oriol és superficial, ridícul i infantil, mentre que Cugat és intel·lectual, profund i creatiu.
• Oriol no pot amb Núria, a qui veu rígida i malfiada, i somia amb Eulàlia.

L'Obra de Joan Oliver (Pere Quart)

Joan Oliver va destacar en teatre, narrativa i poesia.

Prosa i Poesia

• Prosa: Narrativa breu, crítica literària.
• Poesia (Pere Quart): Caràcter autobiogràfic, inconformista, pessimista respecte a la condició humana. Utilitza una llengua rica i elaborada. Obres destacades inclouen Les decapitacions i Bestiari.

Evolució Teatral de Joan Oliver

1. Època de Preguerra: Fortament crític amb les formes i la moral de la burgesia de l'època.
2. Durant la Guerra i la Revolució a Catalunya: Abandona la ironia i l'humor per oferir el drama polític.
3. Retorn de l'Exili: Es compromet amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i escriu Ball Robat, la seva primera representació després del retorn.
4. Després de 1965: Amb el fracàs de La gran pietat, s'aboca preferentment a la traducció de Txékhov i Brecht. Durant els anys 60, crea un teatre menor en forma de monòlegs.

El Teatre Català al Segle XX

Moviments Destacats

• Modernisme:
  • Simbolisme (Adrià Gual).
  • Regeneracionisme (Joan Puig i Ferreter).
  • Costumisme (Santiago Rusiñol).
• Noucentisme: Alta comèdia (Carles Soldevila).

El Teatre de Postguerra a Catalunya

Context Històric (Anys 40-50)

A Europa, triomfa Bertolt Brecht amb un teatre de compromís polític i, més endavant, el denominat teatre de l'absurd.

• 1939-1946: Prohibició total de representar obres en llengua catalana, tant per professionals com per aficionats.
• A partir de 1946: Autorització subjecta a la censura.

La Censura Franquista

La censura va ser brutal, tant directa com indirecta. El teatre havia de ser una escola de moralitat franquista, per tant, no hi podia aparèixer cap referència sexual, social o política. No es podien representar traduccions ni personatges viciosos, trames amoroses, adulteri, etc.

L'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB)

Fundada el 1954 amb l'objectiu de formar i mantenir una companyia no professional dedicada al teatre.