Anàlisi de La bella dama del tramvia de Josep Carner

Anàlisi de "La bella dama del tramvia" de Josep Carner

En les tres primeres estrofes, el poeta crea una imatge ideal de la dama i la descriu mentre la veu a la parada del tramvia. Quan la dama hi puja i s’allunya, és llavors quan els seus sentits es refreden.

Al vers dotze, es pregunta si aquesta dona que de lluny sembla tan bonica deu ser de debò tan ideal: “mes, si pugéssim, fora eterna?”. S’imagina que no és així (decepció de les expectatives) i que, vista de prop o coneguda, bé té tots els defectes.

El poema acaba amb una sentència o lliçó adreçada al jovent.

Context i estructura de l'obra

El poema “La bella dama del tramvia” està inclòs a Auques i ventalls, la primera edició del qual va ser l’any 1914. L’element que dona ambient al poema és el tramvia, que crea un aspecte urbà i modern de la Barcelona de principis del segle XX i la fascinant dona que hi viatja.

L'obra està escrita en set estrofes de quatre versos (quartets). Els versos són d’art major, concretament alexandrins sense cesura, i la rima és consonant o perfecta.

Anàlisi de les estrofes

• Primera estrofa: Parla de la diversitat de gent que es pot veure a la parada del tramvia, entre la qual sobresurt una dama.
• Segona estrofa: Carner descriu una senyora de classe alta, la seva manera de parlar i de vestir.
• Tercera estrofa: Es lamenta que, un cop ha vist la dama, aquesta s’allunya amb la multitud, apagant el sentiment del narrador.
• Quarta estrofa: El narrador pensa que és millor que marxi, ja que ell ha idealitzat aquella dama; si es quedés, potser s’emportaria una decepció.
• Cinquena estrofa: El narrador xoca amb la realitat perquè ella baixa al Passeig de Gràcia i el seu parlar melodiós és, en realitat, un parlar vulgar. Cal esmentar que l'ús de "pues" és un castellanisme i, per tant, incorrecte en català.
• Sisena estrofa: Continua parlant de la realitat en què la dama es veu desprestigiada pel seu comportament o la seva forma de parlar. Convida els poetes a seguir somiant però "a peu".
• Última estrofa: Fa una crida al jovent perquè no siguin fantasiosos, ja que, al capdavall, totes les il·lusions són com la bella dama del tramvia: quan un s’hi acosta, s’emporta una decepció.

El poema està escrit en un llenguatge senzill, amb un to irònic i del "món al revés", transmetent la idea que les aparences enganyen.

Recursos literaris destacats

• "La nua el seu ermini, gelós com un serpent": Comparació.
• "Deurà parlar quan parli, melodiosament": Repetició.
• "Tot d’una que l’heu vista, s’allunya a l’infinit": Metàfora.