Anàlisi de 'La Bogeria' de Narcís Oller: Daniel Serrallonga i Context

Anàlisi de l'Obra: Personatges, Context i Autor

Personatges Principals i Secundaris

• Daniel Serrallonga: Protagonista i tema principal de l'obra. És una persona que està malalta de bogeria.
• Armengol: Estudiant de dret que explica gran part de la vida del Serrallonga.
• Narrador: Estudiant de dret que al llarg de la història es casa amb Matildeta.
• Ignasi Serrallonga: Pare d'en Daniel Serrallonga. Treu el seu fill de la presó. Es va casar per compromís i, finalment, es va suïcidar. També era boig com el seu fill.
• Pròsper Giberga: Fill de metge, estudiant de medicina que sempre dona una opinió determinista sobre Serrallonga.
• Adela S.: Germana de Serrallonga, alta i grassona, i més blanca que un full de paper.
• Carolina S.: Germana de Serrallonga, geperuda i guenya.
• Salomé Argila: Es converteix en la dona de Serrallonga.
• Pons: Marit d'Adela.
• Naiset: Fill de Serrallonga i Salomé.
• Ramon Argila: Germà de Salomé.
• Sr. Genís Argila: Pare de Salomé i Ramon. Treballava amb Daniel Serrallonga.
• Margarida: Criada de les germanes Serrallonga.
• Engracieta: Mare de Daniel Serrallonga.
• General Prim: Republicà català que és el líder del Serrallonga.
• Altres: Policies, sergent, monjos, cura, la gent del poble de Vilaniu, etc.

Temps i Espai de l'Acció

• Temps extern: Segle XIX.
• Temps intern: 15 anys, des de 1868 fins a 1883.

Espai: A Barcelona i a Vilaniu. (Cafè de les Delícies, Passeig de Colom, Les Rambles, casa de l'Armengol, casa del narrador, presó, bosc, carrer Fontanella, cementiri, manicomi, fonda, Madrid, casino, Torralba, Planellorga, casa d'en Daniel, Torre de la Ciutadella...).

L'Autor: Narcís Oller

Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930). Orfe de pare i educat a la casa pairal de la seva família materna en un ambient molt liberal. Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. De tendències liberals durant la seva joventut, aviat es desentengué de la política i acabà integrant-se dins la societat de la Restauració. Fou oficial de secretaria de la Diputació de Barcelona i, més tard, procurador de tribunals.

Començà a escriure en castellà, però l'espectacle dels Jocs Florals de 1877 i la influència del seu cosí, Josep Yxart, el van decantar cap al conreu de les lletres catalanes. S'incorporà a la revista La Renaixença i freqüentà el grup de L'Avenç.

Prosista considerat el creador de la novel·la catalana moderna, gràcies a obres com: La Papallona (1882), L'escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La Febre d'or (1890-1892), La Bogeria (1898) o Pilar Prim (1906). Té una formació romàntica, però es va anar decantant cap a l'opció estètica naturalista, propera a Émile Zola. Va aconseguir un estil propi i va incorporar temes i una visió del món inèdits en la literatura catalana vuitcentista.

Moviment Literari: Naturalisme

Naturalisme: De 1850 a 1890. Fruit d'una violenta reacció contra el Romanticisme, les seves tendències comencen a despuntar discretament en el robust Realisme (no exempt de tota mena de gèrmens romàntics) de l'art de Balzac. S'accentua en les seves línies essencials i arriba a la perfecció de la realització tècnica dels seus ideals estètics en l'obra de Flaubert, i degenera en la monstruosa deformació de les doctrines de l'escola que inspira l'obra d'Émile Zola.

Època Històrica i Context

Època: Segle XIX. Acabada la Guerra de Cuba, en el llibre s'expliquen les crisis socials i polítiques del moment: els moviments carlins, les detencions per escàndols.

L'acció comença el 1868 i finalitza amb la mort de Serrallonga el 1880.