Anàlisi d'El Cafè de la Marina: Temàtica i Estructura

El Cafè de la Marina: Anàlisi Interna

L’acte primer introdueix les informacions i els antecedents pertinents per a la comprensió posterior de la trama (el passat de Caterina i Libori, el futur de Rosa, la relació Salvadora/Claudi, la projectada fugida a Amèrica de Claudi); hi desfila el gruix de personatges (excepte Bernat, l’Artista i el Valent, reservats per al segon acte).

A l’acte segon, el conflicte s’hi defineix. L’aparició de Mussiú Bernat configura un argument universal: el pare que pacta lliurar la filla a un pretendent adinerat però repulsiu, contra la voluntat de la noia i les esperances d’un aspirant jove. S’hi instaura, doncs, el triangle sentimental i s’hi trena del tot el joc de tensions entre el repartiment. L’últim acte indica la sortida del túnel; la marxa enrere de Mussiú Bernat, que retira l’oferta matrimonial per culpa de la mala fama de la núvia, obre el camí cap al final feliç, on s’ajunten Caterina i Claudi.

La subdivisió en escenes és equilibrada: el primer acte en compta divuit, setze el segon i disset el tercer. Les entrades i sortides dels personatges marquen els canvis de l’una i l’altra. A grans trets, direm que un quadre de caire coral enceta cada acte. A partir d’aquestes obertures parcials, Sagarra desencadena un estira-i-arronsa continu de personatges que a l’acte inicial no permet cap diàleg en solitari entre dos interlocutors.

Al final de l’escena IV de l’acte segon, l’àpat del casori s’ha acabat i tothom enfila la porta, a excepció de Caterina, Libori i Mussiú Bernat. A l’escena XIII, Libori assabenta la filla de l’assumpte que ha tractat amb Bernat, a la XVII s’entrevisten Caterina i Claudi. D’altra banda, la simetria regeix el terç inicial del darrer acte.

Temàtica Principal

Una Vida Difícil

Per damunt de tot, Sagarra persegueix l’estampa costumista, el cromo mariner, l’atmosfera del món pescador. Hi qualifica El Cafè de la Marina de peça “d’aire realista i pintoresc”. La referència, ara en la ressenya periodística, al pintoresquisme, comentat abans a propòsit de les acotacions espacials i que apunta en la direcció assenyalada.

En efecte, els pescadors de Sagarra es limiten a enunciar, sempre que els atenalla la pobresa, que porten una existència feixuga. Malgrat aquesta duresa, no protagonitzen cap conflicte col·lectiu; cap tensió social no travessa la seva jornada laboral. Claudi alerta que Rufina i algun altre comerciant de peix espavilat paguen malament.

La tripulació d'El Cafè de la Marina es conforma oposant a les dificultats pecuniàries, així com als daltabaixos personals, una espècie de supervivència passiva. A principi del “poema dramàtic” (escena I), Libori esgrimeix diverses vegades una frase cèlebre, ben lacònica, que sintetitza a la perfecció aquest estoïcisme global: “És la vida”.