Anàlisi de 'Cançó del camí encalmat' de Salvador Espriu

Salvador Espriu: Cançó del camí encalmat

Mètrica

Aquest poema està compost per quatre estrofes: tres de cinc versos i una de vuit. Tots els versos són hexasíl·labs, excepte el sisè, que té la meitat de síl·labes (tres). A les tres primeres estrofes hi ha un vers lliure, mentre que a l’última no n'hi ha. A més, a la primera i a la segona estrofa, el vers lliure es troba al mateix lloc. A la tercera i quarta estrofes es mantenen les rimes i en sorgeix una de nova. L’esquema de rima és el següent:

• am = -á (accent tancat perquè és tònica)
• bf = -á (neutra)
• cm = -ó
• dm = -é

a6m, bf, a, b, -, b3
a6, b, a, b, -, b
-, b, cm, b, a, b, c, b
a, b, dm, b, d, b

La 'b' sempre surt cada dos versos, seguint l'estructura del romanç: rimen els parells amb rima assonant i als senars hi ha introduïdes altres rimes addicionals. Hi ha rima femenina als parells i masculina als senars.

Estructura

Les estrofes responen al sentit del poema:

• A la primera estrofa, el poeta emmarca el contingut del poema i constata que, des de la maduresa, girant la vista cap al mar, ha comprès el seu destí i oblida el passat.
• A la segona estrofa, ens parla de «la meva barca» que hi navega amb la propulsió d’un cant aeri que ve de terra endins, recordant-li que la mort és un camí sense retorn.
• A la tercera estrofa, fa referència al cementiri de Sinera, on reposen els seus morts i on ell reposarà també algun dia. Però de moment, es reafirma amb un «Sóc encara».
• A la quarta estrofa, se situa al jardí dels cinc arbres, l’eixida situada a la part posterior de la casa d’Arenys on vivia amb el seu pare i el servei. Allí, de petit, jugava llargues hores a fer navegar barques de paper pel safareig, mentre construïa fantasies de tota mena. Ara, adult i solitari, ha collit ja el seu temps i espera la mort.

Tema

Aquest poema pertany a la secció «Cançons de la roda del temps», on s'intensifica la reflexió sobre el pas del temps i la presència de la mort. La mort l’afectà de molt jove, primer amb la de la seva mare i, després, amb la dels germans Francesc i Isabel. Ell mateix va estar en greu perill de mort a causa d’una tuberculosi.

Recursos literaris

• Metàfores: Per exemple, «el llarg somni de l’aigua» que simbolitza la vida que va cap a la mort. També, l'expressió «que ha collit ja el seu temps», metaforitzada amb la rara rosa blanca.
• Personificacions
• Encavalcaments