Anàlisi Cinematogràfica de "Pipas": Micrometratge Còmic i Crítica Social

Anàlisi Cinematogràfica del Micrometratge "Pipas"

Gènere: Micrometratge Còmic (Comèdia)

Tipologia de Plans

El curtmetratge es desenvolupa com un pla seqüència, mantenint durant molt de temps el pla mig. En un moment donat, la càmera s'allunya per obtenir un pla general. El pla mig és el pla típic de qualsevol diàleg, fins i tot dels programes de televisió que utilitzen els "busts parlants". Finalment, s'obre a un pla general per arrodonir l'estètica de barriada obrera que els interessa transmetre.

Angulacions de Càmera

La càmera es manté durant tot el curtmetratge en una angulació de contrapicat. Mentre que en termes clàssics el contrapicat s'utilitza per enaltir el personatge, sigui social o moral, en aquest cas els efectes visuals entren en contradicció amb el contingut. Tot el diàleg mantingut, així com les formes i maneres, ens demostren la manca de coneixements i de cultura en general. Això es reflecteix en la manera d’embrutar l’espai públic, d'escopir constantment o d'utilitzar el seu cabell com a fil dental. Visualment, quan la càmera obre camp, la seva posició queda justificada, ja que veiem que estan assegudes en unes escales.

Moviments de Càmera

La càmera no es mou en tot el curtmetratge. Només al final del vídeo hi ha un zoom out per veure més clar el lloc on es troben les nostres protagonistes.

Muntatge

No hi ha muntatge com a tal, perquè és un pla seqüència. Sí que s’ha d’assumir el risc que qualsevol errada significa haver de començar a gravar de nou. La durada del clip és la mateixa que la del propi producte audiovisual. No hi ha cap salt temporal, nit americana, ni tan sols la necessitat de recórrer a un chroma key per falsejar un entorn. El lloc on es produeix l'acció és totalment quotidià, propi de qualsevol barriada de ciutat. Com a recurs visual, hi ha una tria de color càlid que és fonamental per entendre la dimensió de la tragèdia. El color groc atrau la nostra vista i actua com un focus amb el màxim contrast de la lletra grega ja coneguda en color negre.

Efectes Visuals

No hi ha cap efecte visual, però la composició està molt estudiada, ja que es basa en l’estructura triangular, una estructura clàssica que podem trobar des dels retrats renaixentistes fins als plans mitjans dels presentadors de les notícies. Les línies horitzontals que es veuen al darrere d’elles a la paret, quan s’obre la càmera, es veuen reforçades per la plataforma i les escales on seuen, mentre que les barreres fan de tanques per construir el triangle. Donat que és tot un pla seqüència, no hi ha cap tall ni cap transició.

Banda Sonora

La banda sonora es recolza fonamentalment en el diàleg de les nostres protagonistes. És evident que el diàleg serà el fil conductor, però dins el so tenim tres aspectes més a comentar (efectes sonors):

• El primer seria el so ambient (el so de l’exterior).
• El segon correspondria a la música del mòbil quan sona. Avui en dia, la gran majoria de la població té una música per identificar que és el seu mòbil el que està sonant i, per tant, ja no tenim l’efecte sonor d’un telèfon fix, però no per això hauríem de parlar de música diegètica.
• És de suposar que a la postproducció s’ha afegit o millorat el so corresponent al menjar i escopir, ja que serveix per caracteritzar la classe social dels nostres personatges, que en saben molt de pipas però poc del nombre Pi.

No hi ha cap silenci dramàtic ni cap veu en off, però sí que tindrem al final música extradiegètica que mira de reforçar l’aspecte còmic amb un ritme marcat i veus alegres, bàsicament femenines, en contrapunt masculí.

Comentari Personal i Crítica Social

M’agrada la situació còmica i, en un curt de tres minuts, s’han d’emprar els estereotips per fer arribar el missatge. Així i tot, és injust que sempre hagin de ser les dones les que apareixen com les més ignorants i que tampoc tinguin l’oportunitat de millorar en aquesta vida.

Aspecte moralitzador: Mireu com estan caracteritzades les dues noies; al casc hi tenen el nom del nòvio. Aquesta representació subratlla una imatge de classe obrera "xoni" i inculta.