Anàlisi de "Classe mèdica" de Quim Monzó: Sàtira i Crítica Social

Anàlisi de l'article "Classe mèdica" de Quim Monzó

El text a analitzar és un article de Quim Monzó, titulat Classe mèdica, en el qual l’autor realitza una crítica als metges valent-se de la ironia i l’humor intel·ligent.

Estructura de la crítica i ús de la ironia

Per transmetre la idea de la millor manera possible, l’autor va graduant la seva crítica a través d’estructurar el text en quatre paràgrafs:

• En el primer, se’ns parla sobre la mala lletra dels metges.
• En el següent, se’ns exposen les conseqüències.
• En el tercer paràgraf, són exposades les possibles solucions al problema.
• En l’últim, l’autor finalment expressa la seva opinió: una crítica oberta a la prepotència dels metges, amb la qual ens ha anat preparant al llarg del text a través de l’ús de paradoxes i la ironia per ridiculitzar la situació.

Un cop llegit el text, podrem comprendre el sentit del títol, el qual no només es refereix a l’oligarquia mèdica sinó també al fet que potser haurien d’assistir a lliçons.

Crítica al sistema educatiu i la societat

D’altra banda, les crítiques realitzades per l’autor no es limiten al sector mèdic sinó que s’estenen més enllà i aprofita per atemptar contra el sistema educatiu actual, un reflex de la societat d’avui en dia on la comoditat se situa per sobre de tot.

Característiques de l'obra de Monzó

A través d’aquest article podem apreciar les principals característiques de l’obra d’aquest autor. Entre elles podríem destacar la crítica sobre temes conflictius a través de la sàtira per ridiculitzar les situacions i facilitar-ne la comprensió.

Aquest estil és sovint anomenat hiperrealisme degut a la seva tendència a l’exageració per preparar el terreny per a les crítiques, i fou inspirat per Kafka.

Notes biogràfiques de Quim Monzó

Pel que fa a aquest autor, nascut el 1952 i que estudià grafisme a La Maçana, cal destacar que no posseeix cap titulació homologada relacionada amb el món de les lletres. Als anys setanta va començar a escriure en un diari i va guanyar una beca a Nova York.

A part de la seva feina com a escriptor, també ha fet de guionista per a la pel·lícula Jamón, jamón. Va guanyar el premi Prudenci Bertrana i el Sant Jordi i va realitzar el discurs d’obertura en la Fira del Llibre de Frankfurt l’any en què la cultura catalana fou la convidada.