Anàlisi i Comentari: La Plaça del Diamant i Aigües Encantades

La Plaça del Diamant: Anàlisi i Comentari

Resum de la Trama: La Vida de Natàlia (Colometa)

La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, narra la vida de Natàlia, una jove tímida que coneix Quimet i s’hi casa. Ell és possessiu i li fa deixar la feina, criar coloms i viure segons la seva voluntat. Natàlia perd la llibertat i l’alegria, i es converteix en Colometa, atrapada en un matrimoni asfixiant. Quan comença la Guerra Civil, Quimet mor al front i ella es queda sola amb dos fills. Viu una etapa de misèria i gana, i arriba a pensar a enverinar els seus fills i morir amb ells. Però no ho fa. Amb el temps, coneix Antoni, un home senzill i amable, amb qui comença una nova etapa més tranquil·la. Al final, Colometa plora tot el que ha aguantat en silenci.

Temes Centrals i Capacitat de Resistència

La novel·la tracta temes profunds i universals, com:

• L’opressió femenina i la pèrdua d’identitat.
• El sofriment i la misèria durant la Guerra Civil i la postguerra.
• La capacitat de resistència i la possibilitat de tornar a començar.

L'obra mostra com una dona pot refer la seva vida malgrat totes les adversitats.

Comentari Personal

La plaça del Diamant m’ha semblat un llibre trist, però molt bonic. Explica la vida de Natàlia, una noia que comença sent molt innocent i que, amb el pas del temps, viu situacions molt dures. El seu marit, Quimet, la tracta malament i ella va perdent la seva llibertat i alegria. Quan ell mor a la guerra, ella ha de tirar endavant sola amb els fills, i passa gana i molta tristesa.

Tot i així, Natàlia no es rendeix. Al final troba una mica de pau amb un home que la tracta bé i pot tornar a començar. El llibre fa pensar molt sobre com moltes dones han hagut de viure oprimides i com costa sortir d’aquesta situació. És una història molt humana i fàcil de sentir com a pròpia, amb emocions que tothom pot entendre.

Aigües Encantades de Joan Puig i Ferreter

Anàlisi de l'Obra i Conflicte Central

L'obra de Joan Puig i Ferreter se centra en el conflicte entre la tradició i la modernitat, representat per la sequera i la superstició d’un poble tancat.

Acte I: Sequera, Tradició i l'Arribada del Foraster

Coneixem la Cecília, una noia jove i amb ganes de canviar el món. Estudia a la ciutat i té idees modernes. Ella viu en un poble molt religiós i tradicional on hi ha una gran sequera. La gent creu que l’aigua està “encantada” per culpa d’un miracle antic de la Verge. Arriba un foraster que proposa una solució pràctica: fer canals per treure l’aigua dels gorgs. Això fa enfadar molt el pare de la Cecília, Pere Amat, i el mossèn, perquè pensen que és una falta de respecte a la religió. La Cecília connecta amb el que diu el foraster i es baralla amb el seu pare perquè pensa diferent.

Acte II: La Divisió del Poble i la Posició de Cecília

Tot el poble està revolucionat pel que ha dit el foraster. Alguns el volen escoltar, d’altres el volen fer callar. El mestre del poble el defensa, però Pere Amat i el mossèn intenten impedir-ho. La Cecília es posiciona clarament a favor del canvi i de la ciència. El poble es divideix i hi ha molta tensió. Cecília no es calla i defensa el foraster davant tothom, encara que això la posi en perill.

Acte III: El Miracle, la Fugida i la Derrota del Canvi

Les coses es descontrolen. Just quan el foraster parla, comença a ploure, i la gent del poble ho veu com un miracle diví. Això fa que tothom es posi encara més en contra d’ell i l’ataquin. A la Cecília també la rebutgen i l’agredeixen. El foraster ha de fugir, i el poble celebra la pluja com si Déu hagués castigat els que dubtaven. Tot torna a com estava, però la Cecília representa les ganes de canviar que encara no poden guanyar en un poble tan tancat.

Comentari Crític Personal

Sincerament, Aigües encantades no m'ha agradat gaire. Tot i que entenc que vol criticar la ignorància i el fanatisme religiós, m’ha costat connectar amb la història. Trobo que hi ha massa diàlegs llargs i pesats, i a vegades se’m feia difícil seguir el fil de tot el que es deia. La trama és lenta i la major part del temps no passa res d’impactant fins al final.

Tampoc he connectat gaire amb els personatges, excepte amb la Cecília, que és l’única que realment vol impulsar un canvi. La resta em semblen molt tancats de ment i repetitius. Entenc que l’obra vol mostrar com de difícil és fer avançar una societat que es queda atrapada en les tradicions, però personalment m’ha avorrit una mica.

Potser si estigués escrita d’una manera més actual, amb un ritme més àgil, m’hauria atrapat més.