Anàlisi i Comparació de Textos Filosòfics: Plató i Mill

Anàlisi de Textos Filosòfics: Plató i Mill

—Així, doncs —vaig dir—.

Preguntes sobre Plató

1. Expliqueu breument (entre 60 i 80 paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)

Plató estableix un paral·lelisme entre la polis i la personalitat humana. La segona idea es concentra a concretar el significat de JUSTÍCIA, que consisteix en l'harmonia entre les parts, és a dir, cada part ha de complir amb la funció per a la qual és més apta per naturalesa.

2. Expliqueu breument (entre 5 i 15 paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents (1 punt):

a) "ciutat sàvia": ciutat governada pels savis, els filòsofs, aquells en què domina l'ànima racional.

b) "classes": Divisió de la societat segons una jerarquia natural determinada pel tipus d'ànima.

3. Expliqueu el sentit i la justificació de la frase següent del text: "hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi". (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) (3 punts)

La República és un diàleg dedicat a reflexionar sobre la millor fórmula de govern. Segons Plató hi ha dos aspectes que cal contemplar, i que constitueixen el fil conductor d'aquesta obra: La JUSTÍCIA i l'EDUCACIÓ. Plató descriu la Justícia tot comparant-la amb l'harmonia de les parts d'un conjunt, ja sigui la polis o la naturalesa humana. Plató també considera que per assolir aquest objectiu (una polis justa) cal un bon sistema de selecció dels ciutadans d'una polis per tal que cadascun ocupi el lloc que més li escau. Així, els millors, els que han de governar, hauran de passar una successió de filtres, des dels 7 fins als 55 anys, doncs hauran demostrat que són els més aptes per a la funció directiva pública car no estan guiats per interessos personals, sinó que miren pel bé comú. Aquests no tindran ni família ni propietats. Són els savis o filòsofs. Tampoc els auxiliars guardians en tindran (el segon esglaó de la jerarquia). A diferència dels filòsofs, que estan moguts per l'ànima racional i reflexiva, els guardians estan moguts per l'ànima irascible, més impulsiva, i és per això que s'han de posar al servei dels filòsofs, que es caracteritzen per una naturalesa de més autocontrol. Aquestes dues classes socials tenen en comú que saben controlar i reprimir els instints egoistes i individualistes, del plaer i la comoditat, propis de la majoria del poble (la classe dels artesans). És per això que caldrà establir una aliança entre aquestes dues classes socials, una -la militar- sotmetent-se a les directrius de la filòsofa o sàvia, per tal de frenar i sotmetre les tendències disgregadores i individualistes de la majoria de la població, que es caracteritza per la seva ànsia de possessió de béns materials (part concupiscible). Plató és un filòsof que elabora l'anomenada teoria de les idees. Segons aquesta teoria, l'autèntic coneixement costa d'assolir, i només aquells que són capaços d'anar més enllà del món físic i material, del cos i dels instints egoistes, poden assolir el coneixement vertader, que té com a culminació la idea del Bé. La teoria de les idees és aplicada per Plató en tres vessants: una, amb finalitat purament epistemològica, per resoldre l'anomenat problema del canvi, que els filòsofs monistes no van saber solventar d'una manera coherent i lògica. La segona vessant de la teoria de les idees Plató l'aplica per tal de combatre el relativisme dels sofistes, als quals Plató atribueix la responsabilitat intel·lectual de soscavar el patriotisme i la cohesió moral de l'Atenes de Pèricles. La tercera aplicació de la teoria de les idees es concreta sobretot en el diàleg de La República. Plató, mogut pel ressentiment contra la democràcia atenesa, acusa aquesta de ser un règim menyspreable atès que ha condemnat Sòcrates, l'home més savi de Grècia segons l'oracle de Delfos. La democràcia és, segons Plató, el règim polític pitjor de tots els possibles llevat de la tirania. En la democràcia no governen els millors, sinó la majoria inculta i voluble. Així, doncs, a La República, Plató exposa la recepta més adient per tal que governin els més preparats. I això només serà possible amb un sistema educatiu capaç de seleccionar els més aptes per a cada funció. En això consisteix la Polis Justa: que cadascú ocupi el lloc que li pertoca segons la seva naturalesa. Perquè, segons Plató, cadascun neix amb una naturalesa o predisposició específica (mite dels metalls) que el sistema educatiu o de selecció ha d'esbrinar i detectar, per tal d'assegurar l'harmonia social.

4. Compareu la noció de la naturalesa humana de Plató amb una altra concepció de la naturalesa humana que es pugui trobar en la història del pensament occidental. (2 punts).

Plató-Hume: Tots dos autors dediquen grans esforços a intentar explicar el funcionament de la naturalesa humana. Plató insisteix en el seu elitisme en estar convençut de la mediocritat i l'infantilisme de les majories a l'hora de gestionar els afers públics, i a intentar justificar que només una minoria té la força de voluntat suficient per superar els instints i tendències egoistes i guiar-se per la raó, l'única facultat que copsa allò que convé al conjunt, el que ell anomena la idea del Bé. El centre de l'anàlisi de Plató és la contraposició entre raó i desig, entre el bé general i l'egoisme. La seva conclusió és que en la majoria de la població mana l'egoisme, i és per això que cal un poder que reguli (els filòsofs) i que coaccioni (guardians), per tal que l'individualisme no porti la polis al caos, a la injustícia. L'idealisme de Plató es contraposa a l'empirisme de Hume. En l'anàlisi que fa Hume de la naturalesa humana, Hume arriba a la conclusió que no és la raó la que guia la nostra conducta. Ni per als més savis, com ho faria Plató. Mitjançant l'anàlisi de la idea de causa com a connexió necessària, i també de la idea de substància, Hume assenyala que és el costum, l'hàbit, la creença, la que guia els nostres actes. En definitiva, aquesta tendència o força suau quan ens hem acostumat a contemplar diversos fets propers en l'espai i en el temps, ens fa esperar, tenir expectatives de com funciona el món. És a través d'aquest estudi de la ment humana que Hume proclamarà que la vida de la gent normal i, fins i tot, dels científics més reputats (com ara Newton) no està controlada per la raó (la certesa del coneixement) sinó per la passió. Si en Plató la passió, la irracionalitat dels instints, ens mouen cap a l'egoisme i la insolidaritat, i per tant, a la conflictivitat social, en Hume és el fanatisme d'una suposada certesa de la raó que es creu en possessió de la veritat la que condueix al conflicte i la confrontació social. Segons Hume és l'arrogància de la raó la culpable, probablement influït pels fanatismes i les lluites religioses que varen assotar l'Anglaterra del segle XVII, anterior a la seva. Si per Plató, la passió, els instints, són la font de l'egoisme i de la injustícia, per a Hume passa al contrari: per naturalesa, instintivament, l'espècie humana està dotada d'un impuls o sisè sentit, de compassió, d'empatia, que ens agermana i ens fa ser solidaris els uns amb els altres. És la seva teoria de l'emotivisme moral, segons la qual, la raó proposa però és la passió la que disposa, sempre a fi de bé.

Aquesta és,doncs -vaig dir jo-

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

? Idea principal: com és la realitat i com podem conèixer-la (problema ontològic - problema epistemològic)

? Idees relacionades:

• Comparació món sensible amb la presó de la caverna (ontològic)
• Llum del foc de la caverna = energia del Sol (ontològic)
• Sortida de la caverna = ascens de l'ànima (epistemològic)
• Idea suprema „³ Bé (ontològic) „³ causa de la perfecció dels éssers
• Actuar bé = contemplar el Bé (epistemològic) [intel·lectualisme ètic]

2. Què vol dir, en el text, ...tot associant el món que se'ns apareix a través de la vista amb l'habitatge de la presó...? Què pretén Plató amb aquesta comparació? (tingueu en compte els aspectes del pensament de Plató que hi siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en aquest text.) [3 punts]

? Què vol dir?: que el món sensible és una presó per a l'ànima, que s'ha d'alliberar i ascendir cap a la veritat.

? Desenvolupament:

• Problema ontològic - problema epistemològic
• Sortida de la caverna = perfecció de l'ànima=màxim coneixement
• Sortida de la caverna=assolir la nòesi
• Procés progressiu (paideia=educació)„³ graus de coneixement: eikasia (eikonés), pistis (doxa), dianoia (mathematikà), nòesi (arjai)
• Dialèctica ascendent (sinagogué)
• Reminiscència „³ Ciència Dialèctica=coneixement de les Idees.
• Món sensible=presó / Món intel·ligible=Llibertat i coneixement.

? Què pretén amb la comparació?: fer-nos entendre que aquest món sensible és una aparença i que només a través del coneixement ens podem alliberar. El coneixement ens farà lliures.

• Bé=Bellesa=Justícia
• Relació entre el coneixement i l'acció=intel·lectualisme ètic
• Coneixement del Bé=ésser humà virtuós (ànima superior) „³
• „³ Acció bona„³ Felicitat (eudemonisme moral)

3. Caracteritzeu un altre concepte de coneixement, diferent del que apareix al text, d'un altre filòsof. Compareu-lo amb el que s'expressa al text. [3 punts]

? Comparació amb el concepte de coneixement de Sòcrates

• Mètode dialèctic socràtic „³ Ironia-Aporia-Maièutica=Sortida caverna
• Concepció conceptualista socràtica - concepció realista platònica
• Problema socràtic „³ subjectivitat de les idees
• Problema platònic „³ accés de l'ànima a l'objectivitat de les Idees
• Maièutica socràtica <> Reminiscència platònica (anàmnesis)
• Concepte universal socràtic - Idea platònica (Dialèctica)

4. Esteu d'acord amb que el coneixement ens fa lliures? Raoneu la resposta.

[2 punts]

? Acord parcial

• Només es presenta una via d'accés a la veritat = coneixement racional.
• El Banquet proposa una via alternativa = afectivitat „³ Amor platònic
• L'afectivitat, la via emocional també ens pot alliberar, però també pot bloquejar la intel·ligència.
• Desacord amb l'intel·lectualisme ètic „³ no ofereix garanties
• Les emocions poden trair la intel·ligència.
• Duplicitat ontològica innecessària en Plató, la postura de Sòcrates és més senzilla i propera a un plantejament més empíric i científic del món.
• D'acord amb que el coneixement ens fa lliures, però en el sentit de saber desenvolupar-nos millor en el món, però no en el sentit de ser millors persones, al menys no necessàriament.

Però l'argument més fort contra - Mill

Preguntes sobre Mill

1. Expliqueu breument -entre cinquanta i vuitanta paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

En aquest text Mill reflexiona sobre els límits entre el que és col·lectiu i el que és individual. El text se centra en l'opinió de la majoria, que segons Mill pot ser bona perquè reflexa els interessos de moltes persones, però és important que aquesta opinió majoritària no s'imposi a les minories. També reflexiona sobre el fet que cada persona té les seves opinions i sentiments, que poden ser molt diferents de les d'una altra persona, inclús contradictòries.

2. Expliqueu breument -entre cinc i quinze paraules en cada cas- el significat que tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]

a) «conducta purament personal»

b) «paritat»

a- conducta purament personal: es refereix a les accions que un individu porta a terme a partir de les seves opinions i els seus sentiments personals.

b- paritat: es refereix a la igualtat, en el text reflexa la manca d'igualtat entre les opinions i els sentiments d'una persona i els que pot tenir una altra.

3. Expliqueu per què Mill pensa que cal posar límits a la intervenció de la col·lectivitat en la conducta personal i sobre quina base considera que cal establir aquests límits. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Resposta esquemàtica: Resposta a la pregunta: per què creu necessari defensar la llibertat individual. Desenvolupar: el liberalisme, l'utilitarisme com a filosofia ètica i política, explicar la màxima de l'utilitarisme de Mill.

4. Compareu la concepció de Mill d'allò que fa que una societat sigui justa amb alguna altra concepció d'allò que fa que una societat sigui justa que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]

Es pot comparar: liberalisme (Mill) amb socialisme.

Es pot comparar amb Plató.