Anàlisi comparativa d'autors: Poe, Pirandello, Kafka i Bontempelli

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,65 KB

Edgar Allan Poe (primera meitat del segle XIX) descriu un món estrany, diferent de la realitat, paral·lel al que coneixem. Consolida el conte de terror en ple Romanticisme (terror psicològic, no real) i utilitza la ironia com a efecte per connectar amb el lector. Poe vol crear un impacte emocional a través de diversos factors. Per crear un conte, no es basa ni en l'atzar ni en la inspiració. L'autor ha de tenir dissenyat l'argument i l'estructura abans de començar a escriure. Ell creu que un conte és un plantejament matemàtic d'un problema que s'ha de resoldre amb el desenllaç. Unitat d'efecte: tots els elements de la narració han d'ajudar a l'efecte que es vol causar en el lector. Luigi Pirandello extreu d'aquest autor el problema de la identitat. El poeta, dramaturg i narrador Pirandello basa la seva obra en la idea que, si ja és difícil descriure la realitat de manera fidel i exhaustiva, encara ho és més conèixer la pròpia persona i descriure-la amb eficàcia. Franz Kafka és un dels narradors que crea la narrativa del segle XX. En les seves obres apareix un protagonista angoixat per una situació que li ha tocat viure, davant la qual reacciona disculpant-se encara que no en sigui responsable. D'una situació "normal i corrent", aquest personatge es transforma en un ésser socialment marginat i políticament perseguit. En certa manera, Kafka vol retratar la vida de la humanitat al segle XX amb unes característiques determinades: guerres europees, capitalisme, individualisme (alienació; pèrdua de la dignitat). Massimo Bontempelli, als anys 20, va crear una designació literària que tindrà èxit durant tot el segle XX: el realisme màgic. Es defineix de la següent manera: és una designació inventada per M. Bontempelli. L'autor inicia un relat amb les característiques pròpies del realisme (versemblança, descripcions detallades que el lector pot reconèixer, rerefons social) al qual es van sumant elements estranys, inversemblants i absurds, sense que hi hagi transformació respecte del realisme.


_______________________________________________________


Estructura del conte

  1. Versemblança
  2. Trencament de la versemblança
  3. Lògica de la il·lògica (a cada problema que nosaltres li posaríem, en té una resposta o explicació, com un fanàtic que li presentes la realitat i te la deforma a la seva manera)
  4. Presenta un final obert i inesperat?
  5. Tema
  6. Context
  7. Estirabot final

Entradas relacionadas: