Anàlisi Comparativa: 'L'enterrament d'Ornans' i 'La Vicaria'
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,87 KB
L'enterrament d'Ornans (1849-1850)
- Autor
- Courbet, Gustave
- Datació
- 1849 – 1850
- Estil
- Realisme
- Tècnica
- Oli
- Suport
- Tela; 3,15 m x 6,68 m
- Localització Actual
- Museu d'Orsay, París
Anàlisi Tècnica i Formal
Elements Tècnics
Oli sobre tela en el qual la gamma de colors predominant és el negre, creant un contrast amb els vermells combinats amb l’ocre. Pel que fa a la llum, Courbet intenta reproduir una llum de bon matí, una llum real. Quant a l’expressivitat, és un quadre no gaire expressiu de forma global, però no obstant això, podem observar la cara de cada personatge que ens mostra una expressió individual.
Elements Formals
El quadre marca un centre, sobretot entre el capellà i l'home del davant, tot i que no és un centre geomètric. Hi ha un altre punt que marca el centre, una gran horitzontalitat; tot convergeix cap al centre: la creu, les mirades, el trencament de les muntanyes, etc. La composició és a mode de fris, allargada, amb l'acció que transcorre. Tots els personatges estan al mateix nivell.
Estil
El realisme de Courbet consisteix a pintar les coses tal com són. Ell s'imagina l'escena tal com seria i la pinta sense cap mena de dissimul.
L’obra de Courbet pertany al realisme, un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible en les obres d’art. Si bé la majoria d’obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l’art abstracte), el realisme prescindeix dels símbols i esquemes, buscant el detall i la màxima proximitat. Per això, com a moviment autònom, se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura, com en literatura.
Característiques de la Pintura Realista
- El rebuig de la bellesa arquetípica.
- Plasmació naturalista i antiacadèmica/anticlàssica.
- Representació directa i realista de la societat.
- El color desplaça el dibuix i mostra les pinzellades.
- Disposició causal de les figures.
- Mostra el treball i el treballador com a nou «heroi».
Interpretació de l'Obra
Funció de l’Obra
La funció de Courbet en fer el quadre era vendre'l, que és el que feia. Doncs la seva funció seria purament pictòrica, amb un sentit de decoració.
Context (Històric, Cultural, Personal) i Influència
Context Històric
L’any 1848 (un any abans que es pintés el quadre) s’havia establert el realisme com a punt d’inflexió de la història. Això suposà la fi del regnat de Lluís Felip d’Orleans i la instauració de la Segona República.
És també el 1848 quan es publica el Manifest Comunista i s’intensifica la lluita de classes. L'onada revolucionària de 1848 afecta tota Europa. La filosofia positivista valora la ciència com a instrument del desenvolupament humà.
En aquest context sorgeix una nova generació d’intel·lectuals i artistes com Balzac, Dickens o Zola, molts d’ells compromesos políticament.
Relacions i Influències Destacades
L'estil de Courbet està basat en els mestres francesos i espanyols. Coneix un grup de francesos de l'Escola de Barbizon, de tipus realista, que pinten a l'aire lliure o en estudi, però sempre amb temes molt quotidians.
Contingut i Significació de l'Obra
Contingut (Tema)
Enterrament situat en aquest poble francès, Ornans. Cadascú a la seva, alguns ploren el difunt i altres riuen.
Significació (Missatge)
Un tema nou, un enterrament, amb la intenció de provocar en mostrar la realitat.
La Vicaria (1867-1870)
- Autor
- Marià Fortuny
- Cronologia
- 1867-1870
- Estil
- Realisme / Preciosisme
- Localització
- MNAC
Context Històric
Se situa a finals del segle XIX, un segle marcat a Catalunya per la Revolució Industrial que generarà una classe burgesa rica, la qual serà la nova consumidora d’art. Aquest s’haurà d’adaptar als gustos dels nous consumidors.
Marià Fortuny va viatjar al Marroc com a pintor de guerra al costat del general Prim (també de Reus). Allà va fer diverses pintures de temàtica bèl·lica i va quedar impressionat per la llum i el color de la zona. Aquest viatge influenciarà molt la seva pintura posterior.
Políticament, l’obra se situa en el context del Sexenni Democràtic.
Anàlisi Formal
Descripció
A l’interior d’una vicaria, hi ha uns nuvis i un grup de convidats signant un acte matrimonial. També hi ha altres persones esperant el seu torn i un encaputxat demanant almoines.
Anàlisi Tècnica i Composició
- Tècnica i Suport: Oli sobre fusta.
- La pinzellada és molt solta, a base de petites taques de color.
- Predomini del color per sobre de la línia. Hi predominen els colors càlids per sobre dels freds, tot i que hi ha una gamma de colors molt àmplia.
- La llum queda bastant repartida per tot el quadre, tot i que hi ha un finestral a l'esquerra que no és la font principal de llum.
- Hi ha molt detallisme i minuciositat (preciosisme), que es pot apreciar en nombrosos detalls dels vestits, en la decoració de la vicaria, reixes, làmpada, etc. Un detallisme minuciós.
Composició
És asimètrica perquè l’escena principal no està al mig de l’obra (queda desplaçada a l’esquerra), mentre que hi ha una concentració més gran de personatges a la part dreta. Seria una composició oberta i hi predomina la línia vertical (personatges drets, cadira, reixa, làmpada...) per sobre de l’horitzontal (banc, taula...).
Profunditat
S’aconsegueix amb la situació dels personatges, amb la reixa foradada, l'enrajolat del terra i l’arcada. Hi ha un espai buit molt gran a la part del davant que ajuda a potenciar la perspectiva lineal. El punt de fuga seria on es signen els papers.
Moviment
L’obra té dinamisme gràcies a l’actitud de diàleg i als gestos dels personatges. Expressivitat serena. Tractament amable de la figura humana.
Anàlisi Estilística
És realista, però hi ha gent que parla de fortunyonisme perquè en les obres de Fortuny no hi ha denúncia social com feien els realistes. En canvi, retrata temes amables i costumistes del gust de la burgesia i hi ha preciosisme (molt de detall).
Antecedents i Influències
El viatge al Marroc el marca molt pel que fa a la concepció de l’art. També va ser un admirador de Renoir i va estudiar els grans pintors del Prado, sobretot Velázquez, Goya i El Greco.
Posteriorment, ell va influenciar els anomenats fortunyonistes; artistes que s’inspiraran en la seva manera de pintar, per exemple Tomàs Moragas o Eduardo Zamacois.
Altres obres de l’autor: La batalla de Tetuan.
Interpretació
Significat
És un quadre costumista i el tema reflecteix els tràmits burocràtics d’un casament. Hi surten representats personatges de la burgesia o aristocràcia al costat de personatges més humils, però sense fer-ne cap tipus de denúncia social.
L’ascens de la burgesia dóna lloc a una nova clientela que vol decorar les seves residències, però a qui no li agrada penjar escenes d’un realisme massa cru. També per això les obres són d’un format petit, per penjar en un saló «normal». Fortuny va tenir molt d’èxit en la seva època i es pagaven preus molt alts per les seves obres.
Hi ha la teoria que és el casament del seu cunyat.
El tema està pensat per agradar als nous clients que estan cansats del neoclassicisme.
Funció
Està pensat per ser venut.
Està fet per ser penjat en el saló d’alguna residència burgesa.