Anàlisi Comparativa: Els Jugadors de Cartes de Cézanne i El Crit de Munch

Els Jugadors de Cartes

Interpretació

Dos personatges antagònics. Escena típica de la classe treballadora. Lluita generacional (Cézanne vs. pare: no facis Belles Arts) o contradiccions de l'artista. Blanc: clarividència, seguretat. Grisos: lluita difícil, poca seguretat.

Funció

La funció decorativa d'aquesta obra posa de manifest les inquietuds, troballes tècniques i estilístiques de l'artista (experimental). Aquesta tela és una dels cinc quadres que l'artista va fer durant la primera meitat de la dècada del 1890. Sembla que uns llauradors de Jas Bouffan, que Cézanne havia observat mentre jugaven a cartes, van fer de models per a la sèrie.

Models i Influències

Cézanne va pertànyer al grup dels impressionistes (Camille Pissarro en va ser el mentor artístic), però posteriorment es va allunyar dels postulats dels seus companys i va crear un estil propi, al qual pertany aquesta obra. El pintor buscava l'essència de la naturalesa, no la seva aparença. Per tal de captar l'essència de les coses, intentava reduir-les a formes pures i elementals, considerant que les formes de la natura es poden descompondre en figures geomètriques com el cilindre, el con i l'esfera. En els clàssics va trobar la seva font d'inspiració, destacant Nicolas Poussin i el realisme de Courbet. L'any 1907, una gran exposició retrospectiva de l'obra de Cézanne al Salon d'Automne de París va causar un gran impacte en els ambients artístics.

Braque i Picasso queden impressionats per la qualitat estructural de la pintura de Cézanne i s'aventuren en la creació d'una nova línia pictòrica: el cubisme. També va influir en altres moviments com el fauvisme i l'expressionisme, gràcies al fet de prescindir de l'obligació de copiar amb precisió naturalista els colors i les formes dels objectes.

El Crit

Interpretació i Significat

Originàriament es titulà Desesperació. Reflex del món interior del personatge principal, descrit per l'artista en unes notes autobiogràfiques el 1882: "Anava caminant amb dos amics pel passeig – el sol es ponia-, el cel es tornava de cop i volta vermell- jo em vaig aturar - cansat em vaig recolzar en una barana- damunt la ciutat i el fiord blau fosc no sinó sang i llengües de foc- els meus amics continuaven la marxa i jo continuava aturat al mateix lloc tremolant de por- i sentia que un udol infinit penetrava tota la naturalesa". Per la cala amb els velers insinuats i el pont se sap que l'escena fou ambientada a la ciutat de Nordstrand, en un fiord noruec. L'obra s'ha volgut interpretar com un reflex de les pròpies frustracions de l'artista i com una metàfora visual de la soledat de l'home en la societat moderna.

El model del personatge que crida ha estat identificat per l'historiador de l'art Rosemblum amb la mòmia inca, peruana, que hi ha al Museu de l'Home de París. També s'ha volgut veure una crítica al món falsament optimista. Munch transforma en un malson un dels llocs de passeig de les classes benestants. "Prou de pintar interiors amb senyores que llegeixen i senyores que fan mitja. Hem de representar éssers humans que respiren, senten, estimen i pateixen. Pintaré un seguit de quadres d'aquest tipus. La gent entendrà el seu caràcter sacre i es traurà el barret com si estigués a l'església" "El que ha destruït l'art modern són les grans exposicions, aquests mercats, la necessitat que un quadre quedi bé en una paret, que sigui decoratiu… Vaig viatjar a París i moria de ganes de veure el saló. Creia que em commouria i només he sentit disgust"

Funció

Volia expressar el seu món individual, ple d'angoixa metafísica de l'home modern i el patiment. És una representació del subjectivisme de Munch. La seva trajectòria vital marcada pel patiment i la mort des de la seva infància: les morts de la seva mare per tuberculosi (ell tenia 5 anys) i de la seva germana gran Sophie, que morí de la mateixa malaltia als 15 anys.

La seva obra va reflectir una actitud tràgica i desesperada de la vida. Va fer 4 versions d'El Crit. El quadre va ser exposat, per primera vegada el 1893, formant part d'un conjunt de 6 peces titulat "Amor". L'obra no va ser ben acollida per la crítica, i el conjunt va ser classificat com a art demencial (més tard el règim nazi el va considerar com a artista degenerat i va retirar els seus quadres d'una exposició a Alemanya). Aquesta obra ha patit diversos robatoris.

Models i Influències

Munch tindrà influències de Goya (paral·lelisme amb la producció artística de les pintures negres per l'ús dels colors foscos i atmosfera tètrica, així com la distorsió de les figures), i dels postimpressionistes (Gauguin, Van Gogh i Toulouse-Lautrec) per la representació subjectiva de la realitat i dels estats d'ànim. Influït per la filosofia nihilista i destructiva de Nietzsche i Kierkegaard i les obres teatrals d'Ibsen. Influirà en els pintors expressionistes alemanys del grup Die Brücke (El Pont) de principis del segle XX, sobretot Kirchner.