Anàlisi Comparativa: Mare de Déu de Sallent i Matrimoni Arnolfini

Mare de Déu de Sallent de Sanaüja: Escultura Gòtica

Aquesta escultura exempta, datada al c. 1350, és una peça emblemàtica del gòtic català. Realitzada en alabastre policromat, mesura 118 x 39 cm i es conserva al MNAC (Barcelona).

Descripció i Anàlisi Formal

• Tema: Religiós, representant la Mare de Déu amb el Nen Jesús.
• Composició: Tancada, amb línies en "S" i contrapposto, que aporten dinamisme i trenquen l'eix de simetria (hanchement).
• Figures: La Mare de Déu sosté el Nen Jesús, acaronant-li el peu dret. L'infant té un colom a la mà esquerra i amaga els dits de la dreta entre els plecs del mantell de la Verge.
• Corona: La corona actual és posterior, en substitució de l'original.
• Superfície i Policromia: La superfície polida li confereix una qualitat perlada, amb una suau policromia blava al mantell i vermella a les carnacions.

Estil i Context

La Mare de Déu de Sallent és una peça típica de l'apogeu del gòtic, caracteritzada per:

• La sinuositat que recull i fins i tot exagera la forma dels ivoris cortesans, que van servir de model per a la propagació de la tipologia.
• La suavitat de les formes, amb línies poc marcades.
• El naturalisme de la relació entre les figures i la subtilesa dels gestos (encara que les figures no es mirin, com seria prototípic).
• La policromia realista.

Aquesta imatge fusiona les funcions devocional i decorativa, oferint una lectura fàcil per a la transmissió de la fe i de la relació entre una mare i un fill. És pròpia de l'època d'expansió dels ordes mendicants, que humanitzen la representació religiosa, allunyant-se de les severitats romàniques.

La precisió en els detalls dels vestits i la delicadesa facial atorguen als personatges una expressivitat més humana.

El Matrimoni Arnolfini: Jan Van Eyck i el Gòtic Flamenc

El Matrimoni Arnolfini, pintat per Jan Van Eyck el 1434, és una obra mestra del Gòtic flamenc. Aquesta escena costumista o de gènere, realitzada amb oli sobre fusta (84 x 57 cm), es troba a la National Gallery (Londres).

Descripció i Anàlisi Tècnica

• Escena: Una parella a l'interior d'una habitació.
• Composició: El mirall al fons marca l'eix de simetria compositiu, on el pintor fa confluir les diferents línies de fuga de la perspectiva. Malgrat la seva precisió, la imatge pot semblar rígida, teatral i poc espontània.
• Llum: La llum natural entra suaument des de la finestra de l'habitació i, amb precisió realista, il·lumina de ple l'esposa, deixant en penombra la part esquerra del llenç.
• Color: Dominen el verd del vestit, el vermell de les cortines i dels cobertors, i el marró de la capa. Es destaquen els colors complementaris, com el vermell i el verd.
• Tècnica: Oli sobre taula, on s'expressa molt bé la profunditat en una peça de dues dimensions. La pinzellada és meticulosa. Cal dir que aquesta obra, pintada a l'oli, amb el pas del temps s'ha anat enfosquint.

El Gòtic Flamenc de Van Eyck

Jan Van Eyck pertany a l'estil Gòtic flamenc, una evolució del gòtic que es va produir en la pintura de l'escola flamenca. És una pintura molt precisa i detallista, i les obres de Van Eyck, en particular, ho eren encara més.

La funció d'aquesta obra és fonamentalment commemorativa: els protagonistes de l'escena desitjaven immortalitzar el moment de la seva unió.