Anàlisi Comparativa: El Marxisme Sanarà els Malalts i Guernica

Anàlisi de "El Marxisme Sanarà els Malalts"

1.2 Autora: Frida Kahlo

L'obra El Marxisme Sanarà els Malalts és una creació de Frida Kahlo.

2.5 Color

Predomini dels ocres. Els colors utilitzats ens serveixen per a entendre l’obra. Així, el color vermell està associat al perill. El negre i les tonalitats fosques se situen a l’esquerra de la tela i estan relacionades amb el perill de l’imperialisme. El blau, associat a la serenitat, el groc i altres gammes més clares, omplen la superfície de la dreta, vinculant-se positivament a la causa marxista.

2.6 Llum

La llum és artificial.

2.7 Altres Elements

2.7.1 Textura

Suau, llisa i brillant.

2.7.2 Dibuix

Predomini de les línies. Cada contorn està perfilat amb una fina línia negra.

2.7.3 Ritme

La sensació de moviment la marquen els rius blaus i vermells de cada banda de la figura femenina i les diagonals que formen diverses figures, com ara les crosses, a banda i banda de l’artista, les mans que l’abracen o l’àliga.

2.7.4 Temps

Temporal: l’artista vol mostrar-nos els seus patiments i el seu pensament polític. També hi ha una voluntat d’eternitat perquè vol deixar constància de les seves idees polítiques.

2.7.5 Profunditat

Gairebé inexistent.

3. Interpretació de l'Obra

3.1 Significat

Aquesta obra té un marcat significat polític. Kahlo expressa la concepció utòpica que la creença política podria alliberar-la de tot el seu patiment. L’autora s’autoretrata davant un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la terra i l’amenaçada per la destrucció. En la primera, banyada per rius blaus, vola un colom de la pau per damunt dels països comunistes –la URSS i la Xina– representats en el globus terraqüi. En la part fosca es veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica travessada per rius de sang, al costat de l’àliga dels EUA amb el cap de l’Oncle Sam. La salvació l’encarna el retrat de Marx, d’on surt una mà que ofega l'àliga. Dues grans mans, amb l’ull de la saviesa, simbolitzen el comunisme i agafen l’artista que pot prescindir de les muletes.

3.2 Funció

La seva funció és donar a conèixer les seves idees polítiques (propaganda política). Aquesta obra, realitzada l’any de la seva mort, es pot considerar la síntesi del seu art, el seu testament polític i personal (autoafirmació de la seva ideologia política).

4. Models i Influències

L’obra de Frida Kahlo és extremadament personal i reflecteix les sensacions de la seva traumàtica experiència vital. En les seves composicions es pot veure el seu interès pel realisme social, aspectes que comparteix amb els grans muralistes mexicans. L’any 1938, André Breton visità Mèxic i i va associar l’obra de Frida al surrealisme. Malgrat que les seves creacions presentaven un alt grau de similitud amb aquest moviment, Frida, al final de la seva vida, rebutjà aquesta etiqueta.

Anàlisi de "Guernica" de Picasso

2.5 Color

Gamma cromàtica reduïda en blanc, negre i gris. La seva elecció s’ha atribuït a l’impacte de les fotografies que sortiren als diaris. La no existència d’altres colors fa que l’escena resulti més impactant.

2.6 Llum

La llum és artificial. El quinqué, les finestres i la llum del sostre no produeixen llum real. Il·lumina les figures que vol ressaltar, alhora que banya d’ombres el seu entorn.

2.7 Altres Elements

2.7.1 Textura

Aspra i poc brillant per les diverses capes de pintura.

2.7.2 Dibuix

Predomini del dibuix, amb traços vigorosos (forts, marcats). Hi ha una alternança de línies rectes i corbes.

2.7.3 Ritme

Hi ha moviment, encara que s’alternen les figures estàtiques amb d’altres que donen gran dinamisme.

2.7.4 Temps

Temporal. L’artista capta un instant: el bombardeig. No obstant això, en l’obra també es manifesta el desig d’eternitat perquè vol ser la denúncia a la guerra, la denúncia de la matança de civils.

2.7.5 Profunditat

Absència gairebé total de perspectiva.

3. Interpretació de l'Obra

3.1 Significat

Picasso pintà el quadre sota l’impacte que li produí el bombardeig de Gernika, on només quedaven dones, infants i vells. Aquesta massacre és considerada la primera gran matança de civils en època contemporània. L’obra està concebuda per ser fàcilment llegida i està plena de símbols:

• La dona amb els braços aixecats és el dolor físic.
• La dona que corre és una metàfora dels que són perseguits.
• La dona que plora amb el fill en braços simbolitza el dolor dels que van perdre éssers estimats.
• El soldat esquarterat és la divisió de les dues Espanyes.
• El personatge del quinqué és la voluntat dels que han viscut els fets i els volen donar a conèixer.
• El cavall representa la població espanyola vençuda per la força del brau.

Picasso realitza aquesta obra per encàrrec de la República Espanyola perquè aquesta representés el Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Universal de París de l’any 1937. Aquesta obra restà al MoMA de Nova York fins al 1981. Una vegada reestablertes les llibertats democràtiques a Espanya, el Guernica va tornar, seguint la voluntat de l’artista. És una denúncia de la guerra a nivell global i un homenatge a les víctimes del bombardeig de Gernika el 26 d’abril de 1937.

3.2 Funció

La seva funció és propagandística perquè feia palesa la relació de l’artista amb la causa republicana. També té una funció de denúncia; per damunt de tot, és un crit a la vida i a la denúncia de la destrucció. Representa un rebuig a la guerra i a la manca de llibertat.

4. Models i Influències

El Guernica és una obra que està a mig camí entre el cubisme i l’expressionisme. És expressionista per la desfiguració facial de les persones i dels animals, les boques obertes que criden, d’on, a vegades, sobresurt una llengua punxeguda, aconseguint crear un ambient expressiu difícil de superar. En aquesta obra, Picasso recull tota una sèrie d’antecedents artístics, des de l’estructura triangular dels frontons grecs a les pintures romàntiques com El Rai de la Medusa de Géricault. Pel que fa a la iconografia, aquesta obra va servir a Picasso per a pintar altres teles de temàtica de la Guerra Civil. Va influenciar artistes contemporanis (com Braque) i posteriors. Picasso està considerat l’artista més famós, versàtil i prolífic del segle XX. És una de les figures bàsiques per entendre l’art de la primera meitat del segle passat.