Anàlisi Arquitectònica: Panteó i Colosseu

Panteó

Dades Generals

• Arquitecte: Desconegut
• Cronologia: 118-125 d.C.
• Ubicació: Camp de Mart, Roma
• Estil: Romà Imperial
• Materials: Formigó, marbre, maó, pedra i fusta
• Sistema Constructiu: Arquitravat i voltat

Anàlisi Formal

El Panteó presenta un pròtic octàstil, amb vuit columnes exemptes que sostenen un frontó triangular de pedra, presidint la façana. Vuit columnes addicionals suporten les cobertes de les tres naus interiors. El cos principal consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el qual s'assenta una impressionant cúpula hemisfèrica. La massa del mur del tambor combina formigó amb tres sèries superposades d'arcs construïts amb maons. Aquests arcs de descàrrega actuen com a contraforts interns, distribuint la pressió de la cúpula i concentrant-la en vuit pilars estratègicament col·locats a la planta circular de la cel·la.

Espai Interior i Exterior

Com era habitual en els fòrums imperials, l'edifici estava precedit per una immensa plaça fortificada que només permetia visualitzar el pòrtic d'entrada. El pòrtic exhibeix una façana amb gegantines columnes monolitiques de 18 metres d'alçada, capitells corintis i bases de marbre blanc que sostenen un entaulament. El tambor, tot i no tenir una proporció perfecta, contribueix a l'espectacularitat de l'interior. Actualment, el Panteó és un recinte mancat d'ornamentació, coronat per la cúpula. Les tres línies d'imposta delimiten els tres pisos d'arcs superposats. L'interior és simplement impressionant. La cel·la, de planta circular, està presidida pels vuit pilars que reben la pressió de la cúpula, permetent l'obertura de vuit nínxols entre ells. La cúpula posseeix una estructura d'anells i nervis que configuren els cassetons. El focus de llum és un òcul circular de 9 metres de diàmetre.

Context Històric

Aquesta obra és representativa de l'art romà tardà, del període d'esplendor de l'emperador Adrià. Va ser la tercera reconstrucció, ja que les anteriors van ser destruïdes per incendis. Estava dedicat a tots els déus, i el seu interior és una al·lusió a la cosmologia romana. La cúpula està dividida en cinc cercles de 28 cassetons cadascun, simbolitzant els dies lunars. També es poden observar cinc esferes que representen el sistema planetari romà, amb el Sol al centre.

Colosseu

Dades Generals

• Arquitecte: Desconegut
• Cronologia: 72-80 d.C.
• Ubicació: Vall del Colosseu, Roma
• Materials: Morter, maó, tova, pedra i marbre
• Sistema Constructiu: Arquitravat i voltat

Anàlisi Formal

El Colosseu està construït utilitzant l'arquitectura de voltes romana, amb arcs de mig punt sobre pilars gruixuts que també sostenen columnes adossades de caràcter decoratiu. Els pilars suporten els arquitraus, els frisats i les cornises que marquen el límit de cada pis. A l'interior, la graderia s'aixeca sobre nombroses voltes superposades, recolzades en pilastres de travertí. En la seva configuració s'utilitzen tant la volta de canó com la més complexa volta d'aresta.

Espai Exterior i Interior

La façana s'erigeix sobre un estilòbat, damunt del qual s'aixequen els quatre pisos que conformen l'edifici. El primer pis, format per 80 arcades, és d'ordre dòric tosc, reflectint característiques de robustesa i virilitat. El segon pis és d'ordre jònic, amb una base, un fust més esvelt que el dòric i un capitell de volutes que li confereix un aire més delicat. El tercer pis és d'ordre corinti, el més elaborat, destacant pel seu capitell amb fulles d'acant. El quart pis presenta un àtic massís decorat amb pilastres d'estil corinti. Als intercolumnis del segon i tercer pis hi havia escultures, i als passadissos de la graderia, relleus de marbre. L'arena és l'espai circular on es celebraven els espectacles. Sota l'arena hi ha un hipogeu dissenyat per agilitzar l'espectacle, on es va instal·lar un sistema d'impermeabilització i conducció d'aigua per realitzar batalles navals.

Context Històric

És l'edifici més gran de l'actualitat i va ser un regal de l'emperador Vespasià al poble, en un intent de fer oblidar les extravagàncies de Neró. Tenia un caràcter públic i d'edifici civil, on s'oferien espectacles gratuïts diaris a l'aire lliure. Simbolitza i glorifica l'emperador Vespasià, el seu poder i les seves gestes, creat amb la intenció propagandística de projectar una imatge benefactora.