Anàlisi Completa de la Gran Guerra: Democràcia, Pau Armada i Tractats

Democràcia i el camí cap a la guerra

Als països industrialitzats es van consolidar sistemes polítics constitucionals i parlamentaris que garantien la separació de poders, l'existència de cambres representatives, la defensa dels drets individuals i col·lectius, i la pluralitat de partits polítics. Els països que duien a terme processos polítics liberals avançaven cap a sistemes democràtics, amb l'ampliació del dret de vot i la promulgació de lleis socials. En el nou Imperi Alemany, tot i ser un règim constitucional, el kàiser exercia el poder de manera autoritària i no era controlat pel Parlament. La democratització va avançar amb la introducció del sufragi universal masculí i lleis de protecció social. Als estats del sud d'Europa, el pes de la noblesa agrària i l'endarreriment econòmic dificultaven la consolidació de sistemes democràtics.

La Pau Armada: Preludi de la Gran Guerra

Els anys que van precedir el conflicte de la Primera Guerra Mundial es coneixen com el període de la Pau Armada. El malestar entre les grans potències va originar una escalada en la producció d'armaments i la formació d'aliances militars que preludiaven l'esclat del conflicte.

Causes de la Primera Guerra Mundial

Les causes principals de la guerra van ser conflictes relacionats amb l'imperialisme i el nacionalisme. Les potències europees van adoptar posicions nacionalistes, cosa que va produir una certa exaltació dels valors i de la identitat de cada nació, generant un clima de desconfiança. Una sèrie de crisis internacionals van marcar l'evolució cap al conflicte generalitzat:

• Crisis colonialistes del Marroc
• Annexió de Bòsnia i Hercegovina a l'Imperi Austrohongarès, que va revifar el conflicte dels Balcans. Àustria-Hongria aspirava a expandir-se en la zona, però s'enfrontava a les ambicions de Sèrbia i l'Imperi Rus. A més, dues guerres balcàniques van agreujar la situació.

Fases del Conflicte Bèl·lic

Guerra de Moviments

La guerra es va iniciar en el front occidental, amb exèrcits alemanys atacant França, entrant per Bèlgica i Luxemburg. Als Balcans, l'ofensiva austríaca contra Sèrbia va ser aturada.

Guerra de Trinxeres

Després de la batalla del Marne, els fronts es van immobilitzar. En el front occidental es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord. Va caldre buscar nous aliats per aportar més soldats. Els alemanys van llançar una nova ofensiva per trencar el front occidental, però en la batalla de Verdun els francesos van resistir durant mesos. Britànics i francesos van atacar les línies alemanyes a la Batalla del Somme, amb èxit escàs.

La Crisi de 1917 i el Final de la Guerra

El 1917, a Rússia, va triomfar la revolució bolxevic. Es van retirar de la guerra, firmant el tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya, cedint territoris al Bàltic. El 1918, al front oriental, britànics, francesos i italians van derrotar els austríacs i els seus aliats. L'Imperi Austrohongarès i l'Imperi Turc van demanar l'armistici. Al front occidental, els alemanys van ser derrotats a la Segona Batalla del Marne i es van produir revoltes a l'exèrcit, la marina i manifestacions obreres. L'11 de novembre de 1918, Alemanya va firmar l'armistici, Guillem II va abdicar i es va proclamar la República de Weimar.

Tractats de Pau

El 1919 es va celebrar una conferència per establir les condicions de pau. Hi van assistir 32 països, però les decisions les van prendre principalment quatre: Itàlia, Gran Bretanya, França i els Estats Units. El president Wilson va aportar una visió de pau fonamentada en la concòrdia i l'absència de revenja contra Alemanya (els 14 punts de Wilson). Però les potències, especialment França, pretenien rebre compensacions dels alemanys per les destruccions i els costos de la guerra. El tractat més important amb els alemanys va ser el de Versalles, que declarava Alemanya culpable de l'esclat del conflicte, se li exigia el pagament de reparacions de guerra, se l'obligava a desarmar-se i desmantellar el seu exèrcit, cedir amplis territoris i renunciar a l'imperi colonial. Els alemanys el van considerar humiliant (diktat).

Conseqüències Socials i Econòmiques

La guerra va causar la mort de 10 milions de soldats, a més de víctimes civils i afectats per la subalimentació i malalties. Les pèrdues materials van empobrir els estats, amb pobles i ciutats arrasades. Per fer front a les necessitats, els estats van haver d'emetre més moneda i deute públic, al mateix temps que demanaven préstecs a l'exterior. Aquest endeutament va provocar una gran inflació. La guerra va beneficiar els països que s'havien mantingut neutrals i ara eren proveïdors de matèries primeres i aliments. Els Estats Units van tenir un creixement important de la producció i de les exportacions, convertint-se en el principal prestador dels aliats bèl·lics.