Anàlisi de la Composició IV de Vassily Kandinsky

Composició IV. Vassily Kandinsky

1. Documentació general

Oli sobre tela realitzat entre 1910-1913, que es troba al Museu d’Art Modern de Nova York. Vassily Kandinsky (1866-1944), pintor d’origen rus, nascut a Moscou en el si d’una família d’elevada posició social, és considerat el primer pintor abstracte.

2. Anàlisi formal

La construcció de l’obra gira al voltant de taques cromàtiques amb contorns irregulars i línies més o menys erràtiques que s’allunyen de la reproducció de la natura. És evident ja des de la composició que es tracta d’un nou llenguatge plàstic: sense referències d’espai, profunditat o volum, l’objectiu no és reconstruir la realitat sinó substituir els objectes i les figures per línies i taques de color.

Les línies, negres, presenten formes variades: corbes, rectes, paral·leles, formes tren-cades, ondulants, etc. Si la línia proporciona el ritme, els colors aporten la força, ja que per Kandinsky l’efecte físic del color suscita una vibració anímica a través dels sentits.

La combinació de línies i colors, allunyats de qualsevol referència a la realitat, són la millor via per a expressar, amb espontaneïtat, un impuls interior, una força emocional que arrenca de l’interior de l’artista i que arriba a l’espectador, a qui li suggereix unes emocions que no som capaços de precisar exactament ni tampoc podem determinar per què es produeixen.

Podem dir que el quadre és una transmissió de forces. Tal i com considerava l’autor, la pintura és com la música: l’ànima és el piano, l’ull és el martellet, el color és la tecla, i l’artista és qui polsa i fa vibrar l’ànima humana.

Conclusió sobre l’estil: aquesta obra és un exemple de l’anomenada abstracció lírica, ja que es considera que la pintura abstracta presenta dues vies: la lírica o emotiva i la geomètrica o racional. En aquesta incorporació de l’espontaneïtat, de l’impuls interior com a substitut de l’objecte en la pintura, Kandinsky diferenciava tres camins:

• a) Impressions: impressions directes de la naturalesa exterior.
• b) Improvisacions: expressió inconscient de processos interns.
• c) Composicions: mecanisme anterior però dominat, controlat per la consciència.

3. Interpretació

Descripció iconogràfica/iconològica: davant d’un quadre abstracte, que per tant nega la realitat física tal i com nosaltres la coneixem, és evident que no podem descriure cap element iconogràfic, ja que precisament aquest corrent pictòric considerava que l’objecte perjudica la pintura. En aquest nou llenguatge, el món material és superat pel món espiritual i el món exterior és superat per la força emocional.

Funció i encàrrec: una obra que podem considerar que té una funció expressiva i que no respon a cap encàrrec sinó a la llibertat absoluta del pintor.

Marc històric i cultural

4. Conclusió

Aquesta obra de Kandinsky és una mostra clara de l’aparició d’un nou llenguatge pictòric, clarament rupturista amb la tradició pictòrica iniciada al Renaixement i que obre nous camins en aquesta recerca que és l’art del segle XX.