Anàlisi de Composició IV de Vassily Kandinsky

Composició IV de Vassily Kandinsky

1. Documentació General

Catalogació: Composició IV. Vassily Kandinsky. 1910. Museu d’Art Modern de NY.

Aspectes bàsics: Oli sobre tela

2. Anàlisi formal

Composició

La construcció de l’obra gira al voltant de taques cromàtiques amb contorns irregulars i línies més o menys erràtiques que s’allunyen de la reproducció de la natura. És evident ja des de la composició que es tracta d’un nou llenguatge plàstic: sense referències d’espai, profunditat o volum, l’objectiu no és reconstruir la realitat sinó substituir els objectes i les figures per línies i taques de color.

Aspectes plàstics

Les línies, negres, presenten formes variades: corbes, rectes, paral·leles, formes trencades, ondulants, etc. Si la línia proporciona el ritme, els colors aporten la força, ja que per Kandinsky l’efecte físic del color suscita una vibració anímica a través dels sentits.

La combinació de línies i colors, allunyats de qualsevol referència a la realitat, són la millor via per a expressar, amb espontaneïtat, un impuls interior, una força emocional que arrenca de l’interior de l’artista i que arriba a l’espectador, a qui li suggereix unes emocions que no som capaços de precisar exactament ni tampoc podem determinar per què es produeixen.

Podem dir que el quadre és una transmissió de forces. Tal com considerava l’autor, la pintura és com la música: l’ànima és el piano, l’ull és el martellet, el color és la tecla, i l’artista és qui polsa i fa vibrar l’ànima humana.

Estil: Abstracció lírica, ja que es considera que la pintura abstracta presenta dues vies: la lírica o emotiva i la geomètrica o racional. En aquesta incorporació de l’espontaneïtat, de l’impuls interior com a substitut de l’objecte en la pintura, Kandinsky diferenciava tres camins:

• a) Impressions: impressions directes de la naturalesa exterior.
• b) Improvisacions: expressió inconscient de processos interns.
• c) Composicions: mecanisme anterior però dominat, controlat per la consciència.

3. Interpretació

Descripció iconogràfica/iconològica

Davant d’un quadre abstracte, que per tant nega la realitat física tal com nosaltres la coneixem, és evident que no podem descriure cap element iconogràfic, ja que precisament aquest corrent pictòric considerava que l’objecte perjudica la pintura. En aquest nou llenguatge, el món material és superat pel món espiritual i el món exterior és superat per la força emocional.

Encàrrec

No respon a cap encàrrec sinó a la llibertat absoluta del pintor.

Funció

Una obra que podem considerar que té una funció expressiva.

Marc històric i cultural

4. Conclusió

Aquesta obra de Kandinsky és una mostra clara de l’aparició d’un nou llenguatge pictòric, clarament rupturista amb la tradició pictòrica iniciada al Renaixement i que obre nous camins en aquesta recerca que és l’art del segle XX.