Anàlisi de Composició IV de Wassily Kandinsky

Composició IV

Classificació de l’obra

Títol: Composició IV. Autor: Wassily Kandinsky. Cronologia: 1911. Localització: Kunstammlung Nordrhein-Westfalen (Düsseldorf). Estil: abstracte.

Temàtica

Tipus de tema: poètic (lluita de cavallers en un país de fades) o abstracte (lluita entre formes dinàmiques i emocionals). Font literària: no en té. Tema i iconografia: tot i ser abstracte, encara es poden observar elements de la realitat. L’escena s’inspira en un conte de fades: al centre apareix una muntanya blava coronada per un castell; al costat esquerre, dos genets (cavallers amb muntures) semblen estar lluitant damunt l’arc de Sant Martí, mentre que al centre, sota del castell, tres cavallers subjecten dues llances molt llargues i sembla que estiguin fent guàrdia. Si prescindim d’aquesta interpretació, es pot plantejar com una lluita entre elements pictòrics: s’enfronten el color groc amb el color blau i la línia recta amb la línia corba.

Descripció de l’obra

Elements de suport: tela o llenç. Elements tècnics: oli (tècnica pictòrica consistent a combinar els pigments de color en pols amb oli de nou o de llinosa).

Elements formals i compositius

Predomina tant la línia (amb un traç precís que delimita les formes esquemàtiques i amb línies inacabades superposades a l’esquerra i amb figures amb un acabat més definit a la dreta) com el color (amb una pinzellada ampla, nerviosa i vital a la part esquerra i assossegada a la dreta). No hi ha perspectiva; la pintura és plana, molt superficial, tot i distingir-se els diferents plànols. Composició tancada, simètrica i unitària, amb un eix de simetria central que divideix l’escena en dos. No s’hi representa una línia de l’horitzó a la manera tradicional. Predominen les formes geomètriques triangulars i trapezoïdals. Quant a les línies compositives, hi ha rectes, corbes i també diagonals que aporten dinamisme i donen sensació de moviment, en un joc rítmic ple de contrastos on l’ull de l’espectador no aconsegueix aturar-se ni un segon. La força del quadre descansa, sobretot, en el cromatisme: blau, groc, vermell i verd protagonitzen una explosió cromàtica de gran vistositat, combinant els tons càlids amb els freds. Pel que fa a la llum: no s’utilitza el clarobscur; a les zones que volia brillants, l’autor hi empra els grocs, mentre que a les zones que volia més fosques s’hi varen aplicar els blaus i violetes.