Anàlisi de Constitucions Espanyoles del Segle XIX: Liberalisme i Canvi Polític

Anàlisi de Textos sobre l'Evolució Constitucional Espanyola

Exemple 1 A: Influència Monàrquica i Aplicació de Lleis

Ex 1 A: A l'article 14 s'esmenta el Senat i s'indica que la quantitat de senadors serà limitada. Això es deu al fet que en aquesta constitució les Corts eren bicamerals i els seus membres eren nomenats directament pel rei. Així doncs, es fa evident la presència i la influència del monarca dins l'esfera política. Pel que fa a l'article 12, aquest tracta sobre la manera com es portava a terme l'aplicació de les lleis dins del govern. En aquell període, aquesta tasca requeia tant en el rei com en les Corts, cosa que reflecteix una voluntat de mantenir un funcionament institucional encara proper al sistema polític de l'Antic Règim.

Exemple 1 B: Llibertat d'Expressió i Sobirania

Ex 1 B: A l'article 17 es mostra un dels punts més destacats de l'època en què es va aprovar la Constitució de 1869: la defensa de la llibertat d'expressió i d'opinió. Això permetia que la gent pogués compartir idees a través de diaris, trobades, cafès i altres espais públics. Es veu clarament que el país començava a avançar cap a un sistema polític més modern i progressista. En canvi, l'article 32 parla de quin tipus de sobirania hi havia, és a dir, qui tenia realment el poder de decisió en aquell moment. En aquest cas, la sobirania era nacional, cosa que vol dir que el poder recau en la nació. Tot i així, no totes les persones que en formaven part tenien els mateixos drets polítics.

Exemple 1 C: Les Quatre Constitucions Clau del Segle XIX

Ex 1 C: Al llarg del segle XIX, a Espanya es van aprovar diverses constitucions, però n'hi ha quatre que van ser especialment importants per al procés de construcció de l'Estat liberal.

Constitució de 1812: Liberalisme Inicial

La primera és la Constitució de 1812, que va sorgir en el context de la Guerra del Francès (1808-1814). Aquesta constitució era clarament liberal i establia una monarquia constitucional, encara que la separació de poders no era del tot completa. A més, moltes decisions polítiques continuaven depenent del rei. Tot i així, per l'època en què es va fer, mostrava idees força modernes i intentava allunyar-se del model propi de l'Antic Règim.

Constitució de 1837: Equilibri Progressista

Més endavant, un cop acabada la Primera Guerra Carlina (1833-1840), es va aprovar la Constitució de 1837, que representava un pas endavant en el liberalisme i buscava un estat més equilibrat entre el poder del rei i el de les Corts. Després d'aquesta etapa, amb l'arribada dels moderats al poder, es va produir un retrocés en les reformes progressistes, ja que es van impulsar mesures més conservadores i es va limitar la participació política.

Constitució de 1869: L'Avanç Democràtic

Finalment, durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), es va elaborar la Constitució de 1869, una de les més avançades del segle, que ampliava drets i llibertats i buscava un sistema polític molt més democràtic.

EX 2 A: Manifest Liberal Progressista (Setembre 1868)

EX 2 A

Estimats ciutadans, avui ens reunim en aquest moment tan important perquè com a liberals progressistes volem expressar clarament per què exigim l'abdicació d'Isabel II. Des de fa anys, el seu govern ha provocat una situació insostenible al país:

• Les males collites i la fam han afectat greument la població.
• La corrupció i el favoritisme han fet perdre tota confiança en la monarquia.
• Les guerres constants, tant internes com externes, han empobrit encara més Espanya i han generat un malestar que ja ningú pot ignorar.

Per tot això, creiem que la reina ha demostrat ser incapaç de governar de manera justa i d'oferir al poble l'estabilitat que necessita. Davant aquesta realitat, donem el nostre suport al pronunciament del contraalmirall Topete del setembre de 1868, ja que considerem que és el pas necessari per obrir el camí cap a una transformació real. És per aquest motiu que fem una crida perquè tots vosaltres recolzeu també les juntes revolucionàries, que s'han convertit en l'autèntica representació de la voluntat popular i en l'eina per impulsar els canvis que el país necessita amb urgència.

Reivindicacions Principals

Entre les nostres reivindicacions principals defensem:

1. El reconeixement i garantia del dret d'associació, perquè la ciutadania s'ha de poder organitzar lliurement per defensar els seus interessos i participar en la vida política del país.
2. L'exigència de l'eliminació de l'impost de consums, un tribut injust que recau sobretot sobre les classes populars i que dificulta encara més el seu dia a dia.
3. La reclamació de la supressió de les lleves, ja que és inacceptable que siguin sempre els joves de famílies humils els que hagin d'anar obligats a l'exèrcit mentre altres se'n lliuren sense cap mena de dificultat.

Amb tot això, el que volem és construir una Espanya més lliure i justa, amb una constitució realment liberal que garanteixi els drets fonamentals i posi fi a la política arbitrària i desigual que hem patit fins ara. Ha arribat l'hora que el poble recuperi la seva veu i el seu poder, perquè només així podrem construir un futur millor. Enderroquem el vell ordre i alcem un futur de llibertat!

EX 3 A: La Revolució Democràtica de la Constitució de 1869

EX 3 A: La Constitució de 1869 va suposar un punt d'inflexió dins del liberalisme espanyol perquè va impulsar una obertura democràtica molt més profunda que la de qualsevol text constitucional anterior. Aquest avanç no només va transformar la política del moment, sinó que també va establir les bases del que més endavant serien les constitucions progressistes de finals del segle XIX i del segle XX.

Aquest nou text constitucional trencava clarament amb la línia marcada per la Constitució de 1845, que tenia un caràcter molt més moderat i restringia la participació política. En canvi, la de 1869 introduïa principis que, per a l'època, eren realment innovadors:

• El sufragi universal masculí.
• La garantia del dret d'associació.
• La llibertat de premsa.

Aquests drets ampliaven de manera significativa la participació ciutadana i limitaven la intervenció del monarca. Moltes d’aquestes idees ja havien estat defensades en textos previs o en moviments liberals anteriors, però no va ser fins al 1869 que es van convertir en una realitat legal. En definitiva, la Constitució de 1869 va representar un moment clau en l’evolució política d’Espanya. El seu contingut marcadament progressista va obrir la porta a un model estatal més democràtic i participatiu, i va significar un salt qualitatiu en la manera d’entendre els drets i les llibertats. Per això es considera una peça fonamental en el camí cap a la modernització del país.

EX 4: Preguntes sobre les Guerres Carlines

EX 4

1. c. Ferran VII / Carles Maria Isidre de Borbó
2. a. Catalunya, el País Basc i Navarra
3. d. Totes són correctes.
4. b. Rafael Maroto i Baldomero Espartero
5. a. Es va iniciar per la pujada al tron d’Isabel II (Aquesta és falsa, perquè la guerra va esclatar pel conflicte successori després de la mort de Ferran VII i la regència de Maria Cristina.)
6. d. Totes són correctes
7. c. Guerra dels Matiners
8. b. Catalunya (A diferència de la primera, la segona carlina va ser essencialment catalana.)
9. b. 1872 - 1876
10. a. L’arribada com a monarca espanyol d’Amadeu de Savoia i la no acceptació de Carles VII com a pretendent carlí.