Anàlisi i Context del Grup Escultòric de Laocoont i el Teatre d'Epidaure

Fitxa Tècnica: Teatre d’Epidaure

Dades Generals

• Autor: Políclet el Jove
• Títol: Teatre d’Asclepi d’Epidaure
• Cronologia: ca. 330 aC
• Estil: Grec Hel·lenístic
• Sistema constructiu: Arquitravat
• Materials: Pedra i fusta
• Localització: Epidaure (Grècia)

Context Històric i Cultural

L’edifici va ser construït durant el regnat d’Alexandre el Magne. El seu govern es va caracteritzar per l’autoritarisme i la seva expansió territorial cap a Àsia i Egipte.

Es va instaurar en tots aquests territoris conquerits una comunitat cultural anomenada Koiné, on la cultura grega es fusionava amb les cultures asiàtiques.

El Grup Escultòric de Laocoont i els seus Fills

El Mite segons l'Eneida de Virgili

Segons narra l'Eneida de Virgili, Laocoont era un sacerdot troià de Posidó que s'havia oposat a la introducció del cavall de fusta dins les muralles de Troia, advertint als seus ciutadans dels perills que allò suposava.

Atenea, protectora dels grecs, en sentir-lo, va enviar una serp gegant que va atacar Laocoont i els seus dos fills, evitant que tirés endavant el seu pla. Només un dels seus fills va aconseguir salvar-se, mentre que el sacerdot i l'altre fill van morir.

Cal destacar que, a la tradició grega, Laocoont només té un fill en lloc de dos.

Anàlisi Formal i Composició

El grup escultòric representa el sacerdot troià Laocoont juntament amb els seus dos fills. La composició es defineix a partir de dos elements principals:

• La Piràmide: La formen les tres figures i el vèrtex superior es troba al cap del sacerdot.
• La Línia Diagonal: Travessa el braç dret i la cama esquerra de la figura principal.

Cal destacar el tracte que reben els cossos dels fills respecte al del pare. Igual que en l'època clàssica, l'escultor ignora l'anatomia infantil i els representa com si fossin adults.

Els personatges es representen en actituds de moviment violent, fet que es manifesta en:

• Els cossos girats.
• Els músculs molt marcats per l'esforç.
• La boca oberta i les faccions de la cara de Laocoont mostrant patiment.
• Les mirades dels fills envers el pare, reclamant ajut.

El moviment s'aconsegueix de dues formes: d'una banda, amb les línies diagonals, i de l'altra, amb el recurs de dirigir dues figures cap a l'esquerra i l'altra cap a la dreta.

L'escultor aconsegueix la perspectiva amb un recurs anomenat escorç, que consisteix a mostrar la llargària del cos des d'un extrem fins a l'altre.