Anàlisi de Costos i Finançament Empresarial

5.1. Anàlisi de Costos: L'emprenedor ha d'estimar: → diners que ha d'invertir per posar en marxa el seu negoci. → Si es veurà compensat pels futurs ingressos. Haurà d'elaborar una relació de tot el que necessita per iniciar la seva activitat empresarial i calcular quant li costarà. A més, una vegada iniciat el negoci, tindrà unes despeses periòdiques. Hi ha rendibilitat quan: ingressos > costos. Calcular els futurs ingressos i comparar-los amb les despeses inicials i mensuals, per saber si el negoci serà rendible. En molts casos, fins que no passa un cert temps no es comença a recuperar la inversió inicial. Cost → És el valor monetari dels béns i serveis que l'empresa consumeix en el desenvolupament de la seva activitat. El cost és un factor a l'hora de fixar el preu de venda del producte o servei. El preu de venda del producte o servei mai ha de ser inferior als costos. Costos totals = costos fixos + costos variables. Costos fixos → Els que romanen constants davant de variacions en el volum de producció, dins d'un període de temps determinat. Costos variables → Varien en funció del nombre d'unitats produïdes o adquirides. Directes → Es poden assignar amb certesa a una unitat de producte, en una quantia concreta i objectiva (hi ha una mesura individualitzada d'aquest consum). Exemple: les matèries primeres per elaborar un producte. Indirectes → Corresponen a dos objectes o més de cost, per la qual cosa és difícil separar quant consumeix cadascun. Es recorre a criteris subjectius. Exemple: el cost de l'assegurança o el del personal d'administració. El preu de venda en funció dels costos → En fixar el preu, és recomanable tenir en compte: El cost del producte → Preu del producte = cost total + marge de benefici. La percepció del comprador sobre el preu del producte. Els preus de la competència. Ingressos = preu × nombre d'unitats venudes.

El punt mort → És el punt en què: ingressos = costos totals. Si en una empresa el volum de vendes se situa per sota d'aquest punt, tindrà pèrdues. Si en una empresa el volum de vendes se situa per sobre d'aquest punt, tindrà beneficis. És el punt en què els costos són iguals als ingressos. En aquest punt: no existeixen ni pèrdues ni guanys. Calcular el punt mort → Quantitat x Preu = Costos Fixos + Quantitat x Cost Variable Unitari. Comptabilitat: La informació comptable ha d'estar normalitzada segons el que estableix el PGC (Pla General Comptable). Requisits:

• Rellevant: La informació que recull la comptabilitat ha de ser realment important per a la presa de decisions dels agents implicats en la comptabilitat.
• Fiable: Aquesta informació comptable ha d'estar lliure d'errors.
• Íntegra: La informació comptable no ha d'ometre cap dada important.
• Comparable: S'ha de poder comparar la informació comptable de l'empresa amb la d'altres empreses, així com amb la d'exercicis passats i futurs de la mateixa empresa.
• Comprensible i clara: La informació comptable ha de ser al més clara i comprensible possible tant per als usuaris de l'empresa com per als agents externs.

A qui li interessa:

• Accionistes: El valor de les seves accions i els dividends d'aquestes dependran dels beneficis de l'empresa.
• Sector públic: Les empreses paguen impostos sobre els seus beneficis, d'això l'interès de l'Estat a conèixer la informació comptable.
• Treballadors: La viabilitat de l'empresa és fonamental tant per conservar els seus llocs de treball com per negociar augments salarials.
• Inversors: Les decisions d'inversió es basen en la rendibilitat del projecte.
• Proveïdors: La informació comptable els interessa en la mesura que d'això depèn la solvència de l'empresa per pagar.
• Gestors: Els ajuda a prendre decisions adequades. L'èxit de la gerència depèn, en bona mesura, de la informació disponible, que en gran part s'obté gràcies a la comptabilitat.
• Entitats financeres: Els permet analitzar la solvència d'una empresa abans de concedir-li un préstec o realitzar una altra operació financera.
• Creditors: Per assegurar-se el cobrament de les quantitats que deu l'empresa.

Es recull en els comptes anuals:

• Compte de pèrdues i guanys: Mostra el resultat de l'exercici (beneficis o pèrdues), així com l'origen d'aquest.
• Balanç de situació: Reflecteix la situació econòmica i financera de l'empresa en un moment concret.
• Estat de canvis en el Patrimoni net: Recull les variacions en el Patrimoni net de l'empresa d'un exercici a un altre.
• Memòria: Amplia la informació de la resta de comptes anuals.
• Estat de fluxos d'efectiu: Relaciona els ingressos i pagaments d’efectiu que es realitzen en un període comptable. Proporciona informació sobre les activitats d'inversió i finançament. No és obligatori per a les pimes.

Els comptes anuals s'han de dipositar cada exercici econòmic en el Registre Mercantil, per garantir d'aquesta forma la seva publicitat.

Patrimoni: És el conjunt de béns, drets i obligacions d'una empresa, susceptibles de valoració econòmica i a través dels quals pot desenvolupar la seva activitat productiva. Patrimoni = béns + drets (ACTIU) - obligacions (PASSIU) Patrimoni net = Actiu - Passiu ACTIU: → Béns: elements a disposició de l’empresa. Ex: Maquinària, matèries primeres… → Drets: Conceptes pendents de cobrar. Ex: Drets de cobrament de clients. PASSIU: → Obligacions: Deutes pendents. PATRIMONI NET: → Recursos propis, que inclouen els diners amb què contribueixen els socis al negoci i els beneficis que es generen amb l’activitat.

El Pla d'Inversions: → Inclou tots els elements que necessita l'empresa per realitzar la seva activitat; per tant, reflecteix en què emprarà els diners que té a l'inici. Inversions habituals:

• Local, magatzems o naus
• Pàgina web
• Mobiliari
• Maquinària i eines
• Vehicles
• Matèries primeres
• Envasos i embalatges
• Patents
• Equips informàtics i programari

El Pla de Finançament: → Analitza i determina les fonts de finançament. Les fonts de finançament: → Indiquen d'on obtindran els socis els diners per dur a terme les seves inversions. Les fonts de finançament són les diferents vies per adquirir aquests diners necessaris per fer les inversions. Es reflecteixen en el Passiu i el Patrimoni Net del balanç. Criteris de classificació de les fonts de finançament:

• Segons la seva permanència en l'empresa:
  • A curt termini: Quan el termini de devolució dels diners és inferior a 1 any. Exemple: Deute amb els proveïdors a 30, 60 o 90 dies.
  • A llarg termini: Quan el termini de devolució dels diners és superior a 1 any. Exemple: Préstec hipotecari a 10 anys.
• Segons la seva titularitat:
  • Recursos propis: Són els que l'empresa no té l'obligació de tornar. Exemple: els que aporten els socis.
  • Recursos aliens: Els que l'empresa ha de tornar. Exemple: els diners que li presta el banc.
• Segons la seva procedència:
  • Recursos externs: No els genera el funcionament normal de la pròpia empresa. Exemple: aportació addicional dels socis.
  • Recursos interns: Els que genera l'empresa mateixa. Exemple: L’empresa compra una màquina amb el benefici obtingut de la venda dels productes de l'empresa.

Fonts de finançament pròpies: Les fonts de finançament pròpies són les que l'empresa no ha de tornar. Les principals fonts de finançament pròpies són: Les aportacions dels socis al capital de l'empresa: Poden fer-se en el moment de constituir-se la societat o al llarg de la vida de l'empresa. Poden ser en diners o en espècie (serien els béns o drets que aporten els socis i que tenen un valor econòmic. Exemple: un soci aporta una furgoneta en propietat). Autofinançament: Amb els beneficis obtinguts, l'empresa pot:

• Repartir-lo entre els socis (pagament de dividends).
• Fer autofinançament: Consisteix a retenir els diners que genera l'activitat de l'empresa per reinvertir-los en la pròpia empresa (compra de material, nova maquinària, etc.).

Societats de capital risc (SCR): Són empreses que financen temporalment empreses innovadores, aportant diners i/o coneixement. Ho fan comprant part de les accions de l'empresa i venent-les després, un cop hi ha hagut una revalorització de les accions i poden vendre-les més cares. Business angels: Persones físiques que volen invertir els seus diners en projectes empresarials d'altres persones. Els business angels s'hi integren com a socis, ja que hi aporten capital.

Fallida # Suspensió de pagaments: → La fallida implica que l'empresa no pot respondre als seus deutes a curt i a llarg termini, ni tan sols venent tots els elements que integren l'Actiu: Actiu < Passiu. La situació és irreversible. En línies generals, es podria dir que és convenient que:

• El Passiu no corrent i el Net → Financin les inversions permanents (Actiu no corrent i part de l'Actiu corrent).
• El Passiu corrent → Només es destini a finançar una part de l'Actiu corrent: deutes a curt termini, proveïdors.

Fons de maniobra: És convenient que part de l'Actiu corrent també estigui finançat per Passiu no corrent. Si no fos així, l'empresa podria tenir dificultats per respondre als seus pagaments immediats si hi hagués un imprevist. Es diu que una empresa està en situació d'equilibri financer quan el seu Actiu corrent > al seu Passiu corrent. Fons de maniobra = Actiu corrent - Passiu corrent

- Si AC > PC. FM > 0: → L'empresa es troba en situació d'equilibri financer.

- Si AC < PC. FM < 0: → Suspensió de pagaments.

- Si AC = PC. FM = 0: → L'empresa no es troba en situació d'equilibri financer, caldrà estudiar altres variables.

El Pla de Tresoreria: → El pla de tresoreria és un document en el qual es recullen els cobraments i els pagaments que preveu l'empresa, en funció de les operacions que estima que realitzarà durant un horitzó de temps determinat.

• COBRAMENT: Entrada de flux de diners en l'empresa.
• PAGAMENT: Sortida de flux de diners de l'empresa.

Finalitat: → Permet anticipar si a final de mes l'empresa necessitarà més diners en efectiu (dèficit) o hi haurà un excedent de liquiditat (superàvit). En cas de DÈFICIT: l'empresa pot analitzar sol·licitar un crèdit. En cas de SUPERÀVIT: es pot invertir el sobrant per rendibilitzar els diners que no s'han utilitzat.

Els plans de tresoreria es poden realitzar per períodes mensuals, semestrals o anuals, segons el termini que li interessi estudiar a l'empresari.

Fonts de finançament alienes: Són fonts de finançament alienes les que l'empresa ha de tornar. Normalment ha de pagar un preu pel seu gaudi.

1. Pòlisses de crèdit: Operació en la qual una entitat financera posa fons a disposició de l'empresa durant un període de temps determinat en un compte corrent obert a aquest efecte. El període de temps acostuma a ser d'1 any. L'empresa utilitzarà més o menys crèdit segons les necessitats que li vagin sorgint. A més, pagarà periòdicament a l'entitat financera uns interessos per la quantitat disposada, a més d'unes comissions per la part no disposada del crèdit. 2. Préstecs: És un contracte en què una entitat financera posa a disposició d'una empresa una quantitat determinada de diners. L'empresa ha de retornar aquests diners en un termini de temps fixat i ha de pagar les comissions i els interessos que especifiqui el contracte. Els interessos poden ser fixos o variables. Normalment, es retorna la quantitat de diners mitjançant quotes mensuals. Alguns dels elements d'un préstec són:

• Tipus d'interès: Preu dels diners a què l'entitat financera concedeix el préstec. Pot ser fix si el tipus d'interès es pacta a l'inici de l'operació i es manté durant la vigència d'aquesta, o variable, que anirà referenciat a la variació de l'euribor. Com més baix sigui el tipus d'interès aplicable, més rendible ens resultarà el préstec sol·licitat.
• Aval: És un compromís de compliment de les obligacions monetàries a favor d'un tercer. L'avalador es compromet a respondre davant l'entitat financera si el deutor no compleix la seva obligació de pagament.
• Garantia hipotecària: Un bé immoble serveix com a garantia per a l'entitat financera en cas de no tornar el préstec.
• Període de devolució: Període de temps que ens concedeix l'entitat financera per tornar la quantitat més prestada dels interessos.
• Mètode d'amortització: És la manera com es tornarà el préstec, la manera com es calcula la quantitat que es tornarà a cada quota, la periodicitat, els interessos, etc.
• Terme amortitzatiu: Quota que cal pagar cada determinat temps com a part de la devolució del préstec. S'anomena també anualitat quan els pagaments són anuals. Hi ha diferents mètodes d'amortització, però el més utilitzat per les entitats bancàries és el mètode d'amortització francès, que es caracteritza perquè el terme amortitzatiu o quota és constant. Això significa que cada mes o cada any es paga la mateixa quota al banc, la qual inclou tant el capital com els interessos.

L'interès del préstec depèn de diferents variables, entre les quals trobem:

• a) La durada del préstec: com més gran en sigui la durada, més gran serà el tipus d'interès a pagar.
• b) El risc d'impagament del client: si la fiabilitat del client és baixa, l'entitat financera hi podria aplicar un tipus d'interès més alt.
• c) El pagament de comissions d'obertura, de cancel·lació, de gestió, d'estudi...

3. Crèdits dels proveïdors: Els proveïdors solen concedir a les empreses ajornaments de pagament de 30, 60, 90 o 120 dies. Això comporta un finançament gratuït, ja que durant aquest termini l'empresa disposa d'uns diners que pot invertir per obtenir una rendibilitat addicional. 4. Crowdfunding o finançament col·lectiu: Permet aconseguir recursos econòmics per tirar endavant un projecte i, a més, involucrar els consumidors. Hi ha 3 subjectes:

• Les persones que cerquen el finançament.
• Les persones que hi aporten fons.
• Una plataforma tecnològica que facilita el contacte entre els dos anteriors.

5. Leasing: És un contracte de lloguer financer de béns amb opció de compra. La companyia de leasing (entitat financera - banc) cedeix a una empresa en règim de lloguer el bé que aquesta necessita. L'empresa pagarà a la companyia de leasing unes quotes de lloguer periòdicament durant el termini establert. Al final del termini, el client pot decidir si renova el contracte de leasing, si retorna el bé a la societat de leasing o si se'l queda a canvi del valor residual del bé, que ha estat definit en la signatura del contracte de leasing, i exercir així l'opció de compra. El leasing estableix que la societat de leasing transmet a l'empresa tots els drets i obligacions derivats de la propietat del bé, de manera que haurà de fer front als costos de manteniment del bé durant el període de lloguer. 6. Renting: Consisteix a llogar un equip, per un període de temps determinat, a canvi d'una renda periòdica, que inclou el dret a l'ús del bé, el manteniment d'aquest i una assegurança que cobreix possibles sinistres. Al venciment de l'operació, no se sol oferir l'opció de compra, sinó la renovació del contracte o signar un altre contracte de renting sobre un bé més modern. 7. Ajuts i subvencions: Formen part de les polítiques de suport al teixit empresarial i de foment de les iniciatives innovadores. Els fons provenen generalment de les administracions públiques. Els requisits i el termini per sol·licitar-les es publiquen i cal llegir la convocatòria per informar-se bé sobre les condicions.

• Les ajudes poden consistir en concedir crèdits a les empreses a un tipus d'interès més barat.
• Les subvencions són diners que no cal tornar.

Balanç de situació: → El balanç → És un document comptable que mostra la situació de l'empresa en un moment donat. Format per dos blocs: ACTIU i PASSIU. Béns + drets - obligacions.

ACTIU: → Agrupa els elements patrimonials que representen béns i drets propietat de l'empresa, dels quals s'espera obtenir rendiments econòmics en el futur. ACTIU NO CORRENT: → Està compost pels elements que formen part del patrimoni durant més d'un cicle d'explotació. Durant més d'1 any.

• Immobilitzat intangible: Són béns immaterials que poden ser valorats econòmicament. Ex: patents, marques, llicències, aplicacions informàtiques, etc.
• Immobilitzat material: Són béns tangibles que no seran objecte de venda o transformació en l'activitat productiva de l'empresa. Béns materials que s'utilitzen en el cicle de producció. Ex: mobiliari, maquinària, elements de transport, eines, ordinadors, locals, etc.
• Inversions immobiliàries: Immobles que tingui l'empresa per obtenir rendes o plusvàlues i que no es destinin al procés de producció de l'empresa. Ex: locals, pisos, edificis o terrenys en els quals no opera l'empresa, sinó que destina al lloguer o a la venda.
• Inversions financeres a llarg termini: Inversions o diners que l'empresa no destina al procés de producció, sinó a generar rendes o plusvàlues, i que requereixen una immobilització superior a un any. Ex: compra d'accions, participacions o obligacions d'empreses alienes.
• Amortització acumulada de l'immobilitzat: L'amortització representa la pèrdua de valor de l'immobilitzat, pel seu ús o obsolescència. Es representa en l'Actiu no corrent amb signe negatiu, és a dir, resta valor a l'immobilitzat. Ex: Per exemple, no val el mateix una màquina acabada de comprar, que incorpora la tecnologia més recent, que una que ja porta molts anys funcionant.

ACTIU CORRENT: → Està compost pels actius que s'esperen vendre o consumir durant el cicle d'explotació. Durant menys d'1 any.

• Existències: Són els béns que l'empresa destinarà a la venda durant el cicle d'explotació, o bé que utilitzarà en el procés de producció per obtenir altres productes o en la prestació de serveis. Ex: matèries primeres, mercaderies, productes acabats, etc.
• Realitzable: Inclou els drets de cobrament que neixen de les vendes de l'empresa, que no cobra al comptat i que seran liquidades en un període inferior al cicle d'explotació de l'empresa (inferior a un any). Ex: vendes pendents de cobrament.
• Inversions financeres a curt termini: Els drets que sorgeixin com a conseqüència d'operacions financeres de durada inferior a un any. Ex: compra d'accions i préstecs concedits de venciment inferior a un any.
• Disponible: Inclou els diners disponibles en comptes bancaris i els que tingui l'empresa en efectiu. Ex: diners en caixa i en comptes o dipòsits a la vista.

PASSIU: → Es compon dels deutes o obligacions pendents de pagament que té l'empresa. El passiu també s'anomena finançament aliè: és el conjunt de recursos financers posats a disposició de l'empresa per part de tercers. Donen lloc al naixement d'unes obligacions de pagament o deutes. PASSIU NO CORRENT: → Deutes i obligacions de l'empresa amb un període de venciment superior a 1 any. PASSIU CORRENT: → Deutes i obligacions de l'empresa amb un període de venciment inferior a 1 any.

PATRIMONI NET: (recursos propis o finançament propi) → Està format per:

• CAPITAL: aportacions dels socis de l'empresa.
• RESERVES: Beneficis d'altres anys de l'empresa que no s'han repartit entre els socis.
• RESULTAT DE L'EXERCICI: Benefici o pèrdua.

Pèrdues i guanys: → És un document comptable l'objectiu del qual és conèixer el resultat econòmic de l'exercici (beneficis o pèrdues), que s'obtindrà trobant la diferència entre els ingressos i les despeses del període. Ingressos: (increment del Patrimoni Net). Pot venir per dos motius:

• 1. Augment del valor dels elements de l'Actiu o adquisició de nous elements.
• 2. Disminució del valor dels elements del Passiu (sense que impliqui aportacions noves dels socis).

Despeses: (decrement en el Patrimoni Net). Pot venir per dos motius:

• 1. Disminució del valor dels elements de l'Actiu o elements de l'Actiu que deixen de ser de l'empresa.
• 2. Augment del valor dels passius.

El resultat del compte de resultats s'ubica dins del Patrimoni Net del balanç amb signe positiu (si hi ha beneficis) i amb signe negatiu (si hi ha pèrdues). Resultat d'explotació: S'obté en comparar els ingressos i les despeses generats per l'activitat habitual de l'empresa. Resultat financer: Diferència entre els ingressos i les despeses de tipus financer. Resultat de l'exercici: S'obté deduint l'impost sobre societats els beneficis.