Anàlisi de la crisi econòmica actual: causes, conseqüències i solucions

PAC1: Anàlisi de la taxa d'explotació i la crisi

Defineix la taxa d'explotació. v: Capital variable. Són les hores de treball necessàries per a produir el que consumeixen els treballadors. És la part del valor total destinat a la reproducció dels treballadors, que gasten tots els seus ingressos en béns de consum. p: Massa de plusvàlua, que es correspon als beneficis dels capitalistes. Els capitalistes, com a propietaris dels mitjans de producció, s'apropien d'una part del valor produït. La plusvàlua és l'excedent, el valor que els treballadors produeixen per sobre del salari que reben. Taxa d'explotació: proporció entre massa de plusvàlua (o beneficis) i capital variable (salaris): p/v.

Explica les dues formes d'incrementar la taxa de plusvàlua.

• Augment de la jornada de treball: s'augmenta el valor total produït sense incrementar la part d'aquest valor necessària per a la reproducció dels treballadors. En termes monetaris, s'augmenta la producció sense incrementar els salaris. Això comporta un increment absolut dels beneficis (p), mentre que els salaris (v) es mantenen constants. Un exemple: hores extres sense remunerar.
• Reduint v: o es redueixen els salaris reals dels treballadors o s'incrementa la productivitat. D'aquesta manera, s'incrementa l'excedent (p). Exemples: procés de subcontractació, en què els serveis s'encarreguen a altres empreses que paguen salaris inferiors, o deslocalització d'una planta productiva, en què la producció es trasllada a un territori on els salaris són menors.

Quines de les formes d'incrementar la taxa de plusvàlua han estat més importants al llarg de la història del capitalisme? Quins canvis recents hi ha en la tendència? Al llarg de la història, les lluites obreres han anat aconseguint implantar reduccions de la jornada de treball i increments dels salaris reals, per la qual cosa han limitat les maneres d'augmentar la taxa d'explotació directament. Els increments de productivitat han adquirit una major importància, i el procés tecnològic, que substitueix el treball per capital, ha estat la via d'incrementar l'explotació en etapes més tardanes del capitalisme. En l'època més recent, el neoliberalisme ha propiciat el retorn de formes que es consideren antigues d'augment de la taxa d'explotació, i l'allargament de la jornada laboral i la reducció dels salaris reals estan a l'ordre del dia.

L'increment directe de la taxa d'explotació es posa de manifest en les observacions de l'OIT de què es treballen més hores per la necessitat de les persones de treballar més perquè els seus ingressos els permetin arribar a final de mes, afirmació que descriu els efectes de l'allargament de la jornada laboral ja que són necessàries més hores per a obtenir el salari que permet la reproducció dels treballadors.

Teoria del subconsum: explica per què el capitalisme no genera suficient demanda efectiva. El subconsum és una explicació de les crisis que centra l'atenció en el fet que, per la pròpia naturalesa, el capitalisme no genera suficient demanda solvent. La principal causa són les limitacions a l'ampliació de les rendes salarials. La tendència expansiva de l'acumulació capitalista porta a produir un valor de mercaderies que supera la capacitat de consum, que està limitada pel fet que la pròpia dinàmica del capitalisme fa que hi hagi una tendència a incrementar la taxa d'explotació i que els empresaris paguin els menors salaris possibles als seus treballadors i inverteixin més en processos tecnològics que incrementen la productivitat. Es genera un gap entre el valor produït i el que es destinarà al consum.

Com creus que aquesta teoria explica la crisi actual? Les rendes salarials, element clau de la demanda solvent que ha d'absorbir la creixent producció de béns i serveis, s'han deteriorat al llarg de les darreres dècades de polítiques neoliberals (precarietat laboral, caiguda dels salaris, etc.). La capacitat de consum s'ha pogut mantenir, i fins i tot ampliar, en els darrers anys gràcies a l'expansió del crèdit, que permet als treballadors consumir a canvi dels ingressos futurs. Però el crèdit no donà una solució al problema del subconsum, sinó que l'endarrerí, fins que els impagaments dels crèdits i hipoteques han estat inevitables i han disminuït la demanda de béns de consum i d'habitatges. El propi sector financer és un bon exemple de la lògica capitalista, de la necessitat d'obtenir un excedent amb el qual acumular. Això ho fa mitjançant la innovació financera i la presa de riscos que després, en malmetre la seva pròpia solvència i restringir el crèdit, agreugen encara més la insuficiència de la demanda solvent.

Escull les variables que consideris més rellevants per a explicar la crisi actual i fes un resum de la seva evolució més recent a nivell mundial. Des de que va iniciar-se la crisi el 2007, totes les principals variables econòmiques han experimentat una davallada. Les poques dades oficials sobre la inversió privada i la producció mundial mostren que es preveu un creixement negatiu aquest 2009, sobretot la variable de la inversió que retrocedirà la meitat respecte el creixement del 2008. Així el PIB mundial també es preveu que es redueixi aquest any, i que es vagi recuperant a partir del següent. El comerç es ressent d'aquesta reducció de la producció, i decreix respecte l'any passat en un 9,7% malgrat l'abaratiment del cost del transport a l'haver-se reduït el cost del petroli. Així doncs es veu com l'economia mundial està parada i inclús retrocedint en algunes variables.

Orientacions generals de les mesures preses pels governs contra la crisi? I les recomanacions del Banc Mundial?

La Declaració de la reunió del G20:

1. Partim de la creença que la prosperitat és indivisible; el creixement, per a què sigui sostingut, ha de ser compartit, ha de tenir en ment, no només en els països desenvolupats, sinó també en els mercats emergents i en els països pobres del món; ha de reflectir els interessos no només de la població actual, sinó també de futures generacions. Economia mundial oberta basada en principis de mercat, regulació efectiva i institucions globals fortes.
2. Avui conseqüentment ens hem compromès a fer el què és necessari per:
   • Restaurar la confiança, el creixement i l'ocupació
   • Recuperar el sistema financer per restaurar els crèdits
   • Reforçar la regulació financera per reconstruir la confiança
   • Finançar i reformar les nostres institucions financeres internacionals per superar la crisi i preveuran de futures
   • Promoure el comerç global i la inversió
3. Els acords que hem arribat avui:
   • Triplicar recursos disponibles del FMI
   • Recolzar una nova assignació de Drets Especials de Finançament
   • Préstec addicional pels Bancs Multilaterals de Desenvolupament
   • Recolzar el finançament del comerç
   • Concedir finançament als països més pobres.

Les principals recomanacions del BM per fer front a la crisi: Un retorno final al control del sector privado sobre el sistema bancario es esencial para restablecer un sistema financiero eficiente. Desaconsella als països adoptar plans de protecció social, reduir les indemnitzacions per acomiadament de treballadors i eliminar la necessitat de previ avís sobre retalls d'ocupació.

Si la demanda és una de les debilitats principals d'aquesta crisi, aquestes recomanacions són encertades? Les mesures preses estan tenint algun impacte sobre l'origen de la crisi? Les prioritats d'aquests dos grups d'actors no rauen a reforçar la demanda, ans al contrari. Els problemes del sistema que porten a una tendència d'una demanda poc solvent seguiran estant a l'ordre del dia. Ni les condicions salarials ni la protecció social dels aturats semblen ser importants per la recuperació en el document del G20, que assenyala polítiques d'oferta i no en la demanda. Això també ocorre amb les recomanacions del Banc Mundial, que inclou referències a mesures que poden perjudicar més la capacitat de consum: limitacions a la protecció social i acomiadament lliure i gratuït.

És difícil avaluar l'impacte real de les mesures que ja s'han implementat o que s'estan implementant, però sembla que aquestes mesures són pegats que no incideixen en les arrels de la crisi, i que intenten reactivar l'economia sense reestructurar o sanejar el sistema econòmic.

Creus que l'origen de la crisi és real o financer? Segons l'article, l'origen de la crisi és tan real com financer, i té l'origen als setanta, quan s'inicià el període neoliberal del capitalisme. La tendència ha estat que, en els països rics, els augments salarials s'han situat per sota de la productivitat. Com que aquesta població és qui realitza la major part del consum mundial, al veure's la seva renda real disminuïda, el problema de la demanda poc solvent s'anà accentuant. La forma més fàcil que el sistema trobà per fer front a aquesta situació va ser la del crèdit fàcil i barat, i els bancs es començaren a centrar en les hipoteques i crèdits al consum. És en aquest lligam a on es veu la confluència de la part real amb la financera. Contràriament, les explicacions del BM sobre la crisi només es centren en la vessant financera, obviant la part estructural del sistema econòmic que ha portat a tal esdeveniment. Ho constaten les seves recomanacions enfocades a restaurar i reforçar encara més el lliure comerç i la desregulació per tal de deixar fluir el capital més lliurement.

Quin paper ha tingut l'expansió financera en els darrers anys de creixement econòmic i en la precipitació de la crisi? L'expansió financera iniciada als 70 ha tingut un paper clau en l'expansió global de la crisi. La desregulació del mercat financer va facilitar una expansió del crèdit mundial, creant un sistema financer complex i interconnectat arreu del món. Els problemes de l'economia real s'haurien posat de manifest i haguessin comportant una desacceleració del creixement econòmic si no fos perquè el crèdit abundant i accessible ha incrementat, de manera virtual i temporal, la capacitat de consum i les possibilitats de rendibilitzar el capital. Però aquestes bombolles han acabat desencadenant una crisi financera. Les conseqüències actuals d'aquesta expansió han estat la ràpida extensió dels problemes d'uns mercats molt malalts com el creditici i immobiliari americà a la resta de mercats financers i conseqüentment a les economies reals dels països afectats.

Quines quatre tesis de la mundialització veus reflectides en la crisi actual?

• Tesi 4, Les empreses multinacionals són l'agent actiu del procés de mundialització econòmica. Les grans entitats financeres multinacionals van estendre les hipoteques escombraria i actius tòxics arreu del món.
• Tesi 6, La mundialització requereix la mobilitat lliure del capital a escala mundial. Aquest és un dels aspectes en què el procés està més avançat. El sistema financer està interconnectat i operant a totes les parts del món per tal de proveir el capital allà a on sigui necessari.
• Tesi 8, El procés de mundialització augmenta la polarització entre rics i pobres i aprofundeix el desenvolupament desigual. S'ha vist com els que han rebut més volums monetaris i han sortit més ben parats han estat els que en certa manera van originar l'esclat. Contràriament els que han acabat perdent la casa o han quedat embargats són els que han rebut menys suport oficial o privat.
• Tesi 9, El principal obstacle que s'oposa a la mundialització econòmica en els nostres dies és la pervivència dels estats "nacionals", que permeten la subsistència de condicions internes diferents en cada país i que, per tant, dificulten l'homogeneïtzació mundial. Aquesta tesi s'ha vist en els moments de plantejar mesures per tal de replantejar o reactivar l'economia. Cada país o regió de països vetlla pels seus interessos personals en primer lloc, dificultant així el procés de construcció d'una superestructura coherent i amb poders reals.