Anàlisi de les Crisis i Teories Econòmiques Clau del Segle XX

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

• Humanes: 50 milions de morts, grip espanyola, seqüeles físiques i psicològiques.
• Agricultura: Desorganització de la producció, disminució dels rendiments a Europa.
• Indústria: Priorització de l'armament i limitació de béns de consum, aparició del mercat subterrani.
• Capital: Fi del patró or, els capitals europeus no surten i els EUA esdevenen la principal potència creditora.
• Estat i Societat: Control i direcció per l'estat de guerra, fi del Laissez Faire, revoltes socials, nous partits militaritzats.
• Nou Ordre Social: Reducció de la globalització i el comerç per prioritzar l'esforç de guerra, els EUA com a primera potència creditora, trencament de les potències centrals i orientals, l'economia europea perd pes, canvi del centre de gravetat en l'economia mundial.

Hiperinflació Alemanya (1921-1923)

Causes de la Hiperinflació

• Tractat de Versalles.
• El govern imprimeix molts bitllets.
• Falta de confiança en el marc alemany.
• Fuga de capitals.
• Ocupació del Ruhr.

Conseqüències de la Hiperinflació

• Pèrdua dels estalvis de la classe mitjana.
• Desconfiança en el sistema bancari.
• Salaris insuficients per a la subsistència.

Solucions a la Hiperinflació

• Introducció del Rentenmark, basat en actius reals.
• Control estricte de la despesa pública i reducció de salaris.
• Pla Dawes (1924): Reprogramació del Deute Alemany amb préstecs.
• Pla Young (1929): Ampliació dels Terminis de Pagament.

Teoria de la Balança de Pagaments

Explica la inflació i els problemes econòmics a través dels desajustos d'importacions i exportacions entre països.

Procés de la Balança de Pagaments

1. Les reparacions de guerra provoquen dèficit comercial.
2. Això obliga a importar més béns i serveis a preus més alts.
3. Per cobrir aquest dèficit, el país emet més moneda i augmenta la inflació.
4. La inflació redueix la competitivitat de les exportacions, agreujant la situació.

(Els països deficitaris pateixen inflació, mentre que els superavitaris acumulen reserves i or).

Teoria del Dèficit Pressupostari

Explica els problemes econòmics a través d'un excés de despesa pública sense ingressos suficients per cobrir-la.

1. El govern gasta més del que ingressa.
2. Recórrer al banc central per finançar el dèficit augmenta la massa monetària.
3. Això genera pèrdua de valor de la moneda i fuga de capitals.
4. Això fa que es produeixi hiperinflació.

(La combinació de dèficit pressupostari i balança de pagaments negativa va ser letal per a Alemanya als anys 20).

L'Economia Planificada

És un sistema econòmic en què l’Estat té el control total de la producció, distribució i consum de béns i serveis. Aquest sistema va ser eficient a curt termini per industrialitzar l'URSS i convertir-la en una potència mundial, però va patir problemes estructurals que van portar a la seva decadència i col·lapse amb la desintegració de la Unió Soviètica el 1991.

Va ser aplicada especialment a l'URSS després de la Revolució Russa de 1917, amb l’objectiu de substituir el capitalisme per un model basat en la col·lectivització i la planificació centralitzada.

La Crisi del 1973-1984

Va marcar el final de l’etapa de creixement sostingut de la postguerra i l’esgotament del model de creixement intensiu (plena ocupació, energia barata i inversió elevada). Es va originar per diversos factors, sent el principal la crisi del petroli de 1973.

Causes de la Crisi

• Crisi del petroli (1973 i 1979):
  • L’augment del preu del petroli per part de l'OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) va disparar els costos energètics.
  • Els preus del barril es van quadruplicar el 1973 i es van duplicar el 1979.
• Esgotament del model de creixement:
  • Després de dècades d'expansió, la productivitat va deixar de créixer.
  • La inflació va augmentar i l’Estat ja no podia mantenir el model del benestar sense endeutar-se.
• Fenomen de l’“estanflació” (Estancament + Inflació):
  • L’economia es desaccelerava, però al mateix temps els preus continuaven pujant, un fenomen nou que va desorientar els governs.

Conseqüències de la Crisi

• A curt termini:
  • Augment de l'atur i tancament d'empreses.
  • Pèrdua de poder adquisitiu i crisi de l’Estat del Benestar.
  • Fi de l’energia barata, afectant la indústria.
• A llarg termini:
  • Canvi de model econòmic: es va reduir la intervenció de l’Estat i van aparèixer polítiques neoliberals (Reagan als EUA i Thatcher al Regne Unit).
  • Desindustrialització en molts països desenvolupats.
  • Augment de les desigualtats socials.