Anàlisi Crítica de l'Intercomprensió i Prejudicis Lingüístics

El criteri d'intercomprensió: vàlid per discriminar llengües? Visió crítica

És la capacitat que es presenta entre dos o més llengües quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres. Aquesta intercomprensió recíproca no pot ser simètrica, i pot donar-se el cas que el parlant d’una llengua comprengui millor el parlant de l’altra que no pas a l'inrevés.

El criteri d’intercomprensió no és suficient per delimitar una llengua. Darrere ha de tenir el poder polític i econòmic perquè pugui arribar al punt de substitució o de conflicte lingüístic. Però també és veritat que l’intercomprensió lingüística pot causar la discriminació, el despreci o la inferioritat d’una llengua respecte a una altra.

Els prejudicis lingüístics: definició i explotació

Són prejudicis socials sense cap base científica manifestats contra una llengua: llengües aspres i dolces, fàcils i difícils, de cultura i primitives, superiors i inferiors…

Sempre des d'un punt de vista subjectiu i amb la intenció de menysprear allò diferent. Condicionen la predisposició a utilitzar o aprendre una llengua.

La planificació lingüística

a) Aspecte lingüístico-social

Per assolir la normalització lingüística cal una normativització (crear una normativa) i una estandardització.

Aquests dos processos estan formats per:

• L’elaboració d’una norma tècnica (codificació).
• L’acceptació de la codificació per part de la comunitat lingüística (la norma i la seva implementació).

b) Aspecte sociopolític: àmbits d'establiment

S’ha d’establir en dos àmbits:

El marc legal

Mesures de caire legal encaminades a implementar socialment una llengua.

• Discriminació positiva: Diferenciar positivament aquelles accions i col·lectius que ajuden a fer més present l’ús social de la llengua. (Exemples: subvencionar empreses que empren català públicament; puntuar els coneixements del català quan no és un requisit per accedir a llocs de l’administració…).

Actituds lingüístiques

Fomentar les actituds d’adhesió lingüística entre la població mitjançant l’exemple i l’ús d’icones o referents lingüístics.

• (Ex: Que els personatges públics, polítics, intel·lectuals, actors, esportistes… parlin públicament en català; campanyes públiques on algú d’aquests símbols convidi a fer servir la llengua…).