Anàlisi de les Cròniques Catalanes Medievals: Autors i Estils
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,63 KB
Les Grans Cròniques Reials Catalanes
Crònica de Bernat Desclot (Llibre del rei en Pere)
Aquesta crònica està dedicada a historiar el breu regnat de Pere II el Gran. La cronologia és rigorosa, i hi ha una gran abundància en el detallisme i la informació. Pere II sempre és descrit amb tots els atributs dels herois cavallerescos. L'autor no apareix en la narració, sinó que parla des de fora.
Crònica de Ramon Muntaner
És la més llarga de les cròniques. Muntaner escriví el seu sermó, un poema en provençal després integrat a la seva crònica, on dona consells per a la conquesta de Sardenya. Una de les intencions de la crònica és posar en relleu els mèrits de Muntaner i els bons serveis que fa als monarques.
La crònica està en funció de la seva biografia, una vida agitada i plena d’aventures. Utilitza molts recursos narratius amb un llenguatge col·loquial. L’estil és oral i té recursos literaris propis dels joglars.
Comparativa de Visió dels Monarques
Visió de Jaume I (El Conqueridor)
- És sincera.
- Estima els seus vassalls.
- És democràtic: decideix amb l’ajuda i tenint en compte les opinions dels altres comtes.
- Lluita a peu.
- És presentat de manera heroica i cavalleresca.
Visió de Pere III (El Cerimoniós)
- És falsa.
- Tracta els seus vassalls com a súbdits.
- Era renaixentista i feia el possible per aconseguir el que vol (arriba a reconèixer que va ordenar matar un home).
- És més absolutista: decideix ell només.
- Lluita amb espasa.
La Crònica Més Famosa del Segle XIX i el Romanticisme
La crònica de Ramon Llull és la considerada més literària i més llarga. Hi ha un sentiment col·lectiu de pàtria i de nació fonamental en la unitat de la llengua, és a dir, en els territoris que parlaven català. Està escrita en funció de la seva biografia, amb una vida agitada i plena d’aventures. En aquesta època va aparèixer el nacionalisme català i espanyol.
La Crònica Més Famosa en l'Època Medieval
La crònica de Bernat Desclot, que té moltes qualitats notables. Sobresurten les seves descripcions, precises i realistes, i el domini del diàleg, que és considerat entre els millors de les lletres catalanes medievals.
La seva fama es demostra per la prova de nombrosos manuscrits. Durant molts anys la seva informació va ser utilitzada pels historiadors i ha estat traduïda a molts idiomes. Desclot mai parla d’ell mateix, sinó d’altres regnats que coneix.