Anàlisi del Classicisme i Romanticisme Musical

Classicisme: obres fàcils d'escoltar encara que aquesta senzillesa aparent amaga una perfecció compositiva sempre de la mateixa forma, que demostra la gran tècnica dels compositors de l'època. En el classicisme, el poble cada cop té més accés a la música, els compositors comencen a gaudir de més llibertat a l'hora de compondre, comencen a oferir concerts públics a canvi d'una entrada.

Romanticisme: és un moviment cultural que va aparèixer a Alemanya a principis del segle XIX i es va difondre per tota Europa. Aproximadament coincideix en el segle XIX en quasi totes les disciplines artístiques. Durant el romanticisme (sobretot al final) existeixen alhora tendències prou diferents. En el camp social, el segle XIX representa el triomf de la burgesia per damunt de la noblesa. Les noves idees polítiques restaurades al segle XVIII, reformades per la Revolució Francesa (1789), tenen com a conseqüència que aquesta classe social adquireixi encara més poder polític i econòmic. Els principals mecenes i protectors dels artistes romàntics seran els burgesos. L'art passa a ser un mitjà que cada artista fa servir per expressar les seves idees i sentiments més personals. Per aconseguir aquesta expressivitat, els romàntics no dubten a trencar amb les normatives del classicisme i donen lliure volada a la seva creativitat. Això comporta una renovació dels llenguatges artístics. Temàtiques d'interès per als romàntics: història i cultura del passat, la natura, la religió, admiració per la cultura del propi país, folklore. Aquest interès anirà creixent en el transcurs del segle XIX i a partir de mitjans del segle començarà el nacionalisme.

Música orquestral: l'orquestra romàntica serà més gran que la clàssica. Tindrà instruments nous com els trombons i la tuba, per tant queda definida la secció de vent metall i de percussió. Al classicisme feien simfonies, les simfonies romàntiques són més llargues i compostes que les anteriors. Sobre el 1830 apareix la música descriptiva, que consistirà a descriure paisatges, quadres, etc., i també apareix la música programàtica (descriu un programa; això va crear el poema simfònic (obra orquestral en un moviment, un argument o programa que acostuma a ser un text literari). Per aquest motiu pertany al gènere de música programàtica).

Compositors del Romanticisme:

Franz Schubert (1797-1828): bastant clàssic, 9 simfonies (8a incompleta, 2 moviments), 22 sonates per a piano.

Felix Mendelssohn (1809-1847): romàntic, 5 simfonies (3a escocesa, 4a italiana), "La gruta de Fingal".

Hector Berlioz (1803-1869): Simfonia Fantàstica (episodis) de la vida d'un artista és un clar exemple de la música descriptiva. És el primer clar exemple de la música descriptiva que posseeix un argument clar: somnis i passions, un ball, escena en el camp, marxa al calvari, somni d'una nit d'aquelarre.

Robert Schumann (1810-1856): segueix la línia clàssica, 4 simfonies.

Franz Liszt (1811-1897): poemes simfònics "Els preludis".

Johannes Brahms (1833-1897): 4 simfonies.

Anton Bruckner (1824-1896): 9 simfonies.

P. Txaikovski (1840-1893): 6 simfonies, obertura "1812".

Dvořák (1841-1901): 9 simfonies (9a "La simfonia del món nou").

G. Mahler (1860-1911): 9 simfonies.

Ballet: el segle XIX comença a guanyar importància el ballet des de Rússia. Al tsar li dóna suport al ballet i proporciona capital. Les companyies dels principals teatres de Moscou es fan famoses. El principal teatre és el Bolxoi (encara existeix) i servirà de referència per al ballet mundial. Una companyia de ballet podia tenir fins a 100 ballarins. Txaikovski fa "Els llacs dels cignes", "El trencanous" i "La bella dorment".

Lied: és la cançó alemanya que va sorgir a principis del romanticisme. Característiques: diàleg entre la veu i l'acompanyant que sol ser un piano. Originàriament, el text, que sol ser un poema, pertany a algun poeta del moment. El compositor intenta expressar amb la música el que ja es diu amb les paraules de la lletra. Franz Schubert i Robert Schumann fan Lieds.

Al romanticisme apareixen les primeres compositores dones: Clara Wieck, Fanny Mendelssohn.

Rossini (1792-1868) "El barbero de Sevilla", G. Verdi (1831-1901), G. Puccini (1858-1924); França: G. Bizet "Carmen"; Alemanya: C. Weber (1786-1826), R. Wagner (1813-1883).

Virtuosisme: desenvolupament d'habilitats o capacitats tècniques extraordinàries. Virtuosisme al piano: F. Chopin, F. Liszt, S. Rachmaninov; al violí: N. Paganini.